«Publicar la primera traducció catalana de la Crítica de la raó pura no sols significa posar fi a una greu mancança en una llengua de cultura, ni és només una contribució acadèmica a la fixació del vocabulari filosòfic català [...] També és, i potser més essencialment encara, una aportació a la república de les lletres i als interessos universals de la raó humana».
