Publicat el quart Pla de llengües de la UB

El Pla de llengües de la Universitat de Barcelona 2022-2025, aprovat pel Consell de Govern el 13 de maig passat i publicat recentment, recull el compromís de la Universitat de fomentar la llengua catalana i de potenciar el coneixement i l’ús de terceres llengües. L’assoliment d’aquest doble objectiu es desplega en 114 accions (53 més que en el Pla anterior) relacionades amb la qualitat, les competències i els usos lingüístics aplicats als quatre grans àmbits de desenvolupament de l’activitat universitària: informació i comunicació institucionals; gestió i administració; docència, i recerca, transferència de coneixement i divulgació científica.

El Pla també té com a objectiu que la vida universitària es desenvolupi amb la màxima normalitat lingüística i aconseguir una diagnosi acurada de la situació lingüística en l’àmbit universitari (la recollida rigorosa d’indicadors és fonamental per aconseguir-ho). També maldar perquè la llengua catalana sigui la llengua d’ús normal a la Universitat, garantir els drets de l’alumnat i el professorat (per exemple, poder rebre i impartir docència en la llengua pròpia de la Universitat), garantir la possibilitat de fer recerca, transferència de coneixement i divulgació en català, millorar les competències lingüístiques de tots els membres de la comunitat universitària i, finalment, enfortir les relacions de la comunitat universitària amb la Xarxa Vives d’Universitats.

«La UB rep cada any més de 15.000 estudiants estrangers, fruit de la seva vocació d’internacionalització», explica el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, Jordi Matas. «Aquest pla és fonamental per poder fer compatible aquest fet amb la nostra indefugible vocació per preservar i promoure la llengua catalana, pròpia de la nostra universitat». Així mateix, assenyala que «el Pla és coherent amb el Pla d’enfortiment de la llengua catalana del Departament de Recerca i Universitats i vol trobar aliances amb la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb l’Institut Ramon Llull i amb l’Institut d’Estudis Catalans». Finalment, el vicerector Matas destaca que «el Pla de llengües no només afecta centres, unitats, instituts i tota mena d’estructures de la UB, sinó que també va dirigit a les entitats del Grup UB i als centres adscrits».

«La implicació de tota la comunitat universitària ha estat decisiva per al bon desenvolupament del Pla», destaca el delegat del rector per a la política lingüística i publicacions, Joan Santanach. «A part dels usos lingüístics, necessitem millorar també la qualitat i la competència lingüística. I en l’àmbit de la docència, fem èmfasi sobretot en els drets lingüístics», afegeix. «I un punt molt important és augmentar la presència del català en la comunicació de la recerca, que és un àmbit on es troba en retrocés». Finalment, cal remarcar que aquest nou Pla de llengües «està absolutament entrelligat amb el Pla d’acollida de llengua i cultura catalana a la UB».