El 17,8 % dels joves espanyols han patit algun tipus de victimització sexual l’últim any
La professora de la UB, Noemí Pereda, autora de l'estudi.
Notícia
|
Divulgació
(20/03/2024)
El 17,8 % dels joves espanyols han patit algun tipus de victimització sexual durant l’últim any. Aquesta victimització és més acusada en noies (24 %) que en nois, tot i que aquest segon col·lectiu reporta més sovint formes molt greus, que inclouen la penetració o el sexe oral per part de persones adultes, conegudes i desconegudes. Aquesta és la conclusió principal que revela el primer estudi fet a Espanya amb una mostra representativa del país sobre victimització sexual en l’adolescència del Grup d’Investigació en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la Universitat de Barcelona. L’informe s’ha presentat en el marc de la jornada «Radiografia i prevenció de la violència en adolescents», que ha tingut lloc a CaixaForum Madrid.
La professora de la UB, Noemí Pereda, autora de l'estudi.
Notícia
|
Divulgació
20/03/2024
El 17,8 % dels joves espanyols han patit algun tipus de victimització sexual durant l’últim any. Aquesta victimització és més acusada en noies (24 %) que en nois, tot i que aquest segon col·lectiu reporta més sovint formes molt greus, que inclouen la penetració o el sexe oral per part de persones adultes, conegudes i desconegudes. Aquesta és la conclusió principal que revela el primer estudi fet a Espanya amb una mostra representativa del país sobre victimització sexual en l’adolescència del Grup d’Investigació en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la Universitat de Barcelona. L’informe s’ha presentat en el marc de la jornada «Radiografia i prevenció de la violència en adolescents», que ha tingut lloc a CaixaForum Madrid.
Els resultats s’han obtingut de les respostes d’una mostra de 4.024 nois i noies d’entre catorze i disset anys escolaritzats en setanta centres educatius de tot Espanya i distribuïts de manera representativa entre totes les comunitats autònomes.
Els resultats
L’estudi també categoritza les formes de victimització sexual més freqüents entre l’adolescència espanyola. L’electrònica és la més freqüent (12,1 %) i la reporten un 5,9 % dels nois i un 18,3 % de les noies. La segueix, amb un 8,8 %, la victimització entre iguals, que afecta un 5,9 % dels nois i un 11 % de les noies. A continuació, apareix la victimització sexual amb contacte físic per part d’adults, que arriba a un 3,1 % i afecta de manera semblant nois i noies. Per acabar, l’explotació sexual, que representa l’intercanvi de sexe per recompenses com ara obsequis i diners, afecta un 2,6 % i és semblant en nois i noies.
En el cas dels nois, alguns tipus de victimització van ser significativament més freqüents, com és el cas de la victimització sexual amb penetració o sexe oral per part d’una persona adulta coneguda (l’1 % davant el 0,3 % de noies) i desconeguda (l’1 % davant el 0,4 % de noies), així com l’explotació sexual amb penetració (l’1,2 % davant el 0,5 % de noies).
Pel que fa a la victimització sexual amb contacte físic exercida per adults coneguts, van ser els pares les figures principals que van cometre la victimització —tocaments, sexe oral o penetració—, seguits d’una altra figura familiar adulta. Quant a la victimització sexual exercida per iguals o menors d’edat, les agressions més habituals provenen de companys i companyes o amics i amigues de l’escola, seguit d’altres nois i noies que no forment part del nucli familiar.
En relació amb la via de contacte amb les víctimes, es posa en relleu que la més habitual és el contacte en línia per a la generació de materials de caràcter sexual, per davant del contacte en persona. En aquest tipus d’explotació sexual, el contacte es va fer sobretot a través de xarxes socials com Instagram o aplicacions de missatgeria com WhatsApp. En els casos d’explotació amb tocaments, penetració o sexe oral, el més freqüent va ser el contacte en persona al carrer, al centre educatiu o a casa.
Els resultats
L’estudi també categoritza les formes de victimització sexual més freqüents entre l’adolescència espanyola. L’electrònica és la més freqüent (12,1 %) i la reporten un 5,9 % dels nois i un 18,3 % de les noies. La segueix, amb un 8,8 %, la victimització entre iguals, que afecta un 5,9 % dels nois i un 11 % de les noies. A continuació, apareix la victimització sexual amb contacte físic per part d’adults, que arriba a un 3,1 % i afecta de manera semblant nois i noies. Per acabar, l’explotació sexual, que representa l’intercanvi de sexe per recompenses com ara obsequis i diners, afecta un 2,6 % i és semblant en nois i noies.
En el cas dels nois, alguns tipus de victimització van ser significativament més freqüents, com és el cas de la victimització sexual amb penetració o sexe oral per part d’una persona adulta coneguda (l’1 % davant el 0,3 % de noies) i desconeguda (l’1 % davant el 0,4 % de noies), així com l’explotació sexual amb penetració (l’1,2 % davant el 0,5 % de noies).
Pel que fa a la victimització sexual amb contacte físic exercida per adults coneguts, van ser els pares les figures principals que van cometre la victimització —tocaments, sexe oral o penetració—, seguits d’una altra figura familiar adulta. Quant a la victimització sexual exercida per iguals o menors d’edat, les agressions més habituals provenen de companys i companyes o amics i amigues de l’escola, seguit d’altres nois i noies que no forment part del nucli familiar.
En relació amb la via de contacte amb les víctimes, es posa en relleu que la més habitual és el contacte en línia per a la generació de materials de caràcter sexual, per davant del contacte en persona. En aquest tipus d’explotació sexual, el contacte es va fer sobretot a través de xarxes socials com Instagram o aplicacions de missatgeria com WhatsApp. En els casos d’explotació amb tocaments, penetració o sexe oral, el més freqüent va ser el contacte en persona al carrer, al centre educatiu o a casa.
«És fonamental integrar la formació en victimització sexual en els plans d’estudi universitaris».
La importància de l’estudi
L’estudi dut a terme pel GReVIA representa un abans i un després en l’anàlisi de victimització sexual en adolescents espanyols, ja que facilita l’acostament a un problema de gran rellevància sexual però encara molt desconegut a Espanya. Els treballs que s’han fet fins al moment sobre violència sexual són retrospectius, preguntant a adults sobre les seves experiències durant la infància i l’adolescència, o regionals, no extrapolables a la resta del país.
Pereda afirma que «la violència contra la infància i l’adolescència té la base en la desigualtat en funció de l’asimetria d’edat entre víctima i victimari, tot i que, des d’una perspectiva interseccional, el gènere incrementa el risc de violència sexual en les nenes i adolescents».
La professora de la UB assenyala que un problema important i poc estudiat a Espanya és «l’explotació sexual, que afecta un 2,5 % de les noies i un 2,3 % dels nois». «Les xifres a Europa se situen entre l’1,5 % i 2 %, de manera que la realitat espanyola supera aquest rang més alt», confirma Pereda.
Propostes d’actuació
Els resultats de l’estudi han de servir per conscienciar els agents polítics, socials i educatius, entre d’altres, de la magnitud del problema i materialitzar-se en plans d’acció concrets.
En l’àmbit de la informació i de l’orientació, els autors de l’estudi proposen difondre informació sobre recursos disponibles en casos de victimització, publicitar els protocols i guies que cal seguir en cas de ser víctima o testimoni, i elaborar guies de suport i acompanyament per a familiars de víctimes.
D’altra banda, destaquen la importància de promoure una campanya nacional de conscienciació social per fer front al problema i organitzar activitats educatives sobre violència sexual en espais comunitaris.
Pel que fa la formació i capacitació, és fonamental «integrar la formació en victimització sexual en els plans d’estudi universitaris, capacitar els docents per identificar senyals d’alerta i actuar, i incloure el en currículum escolar estatal programes d’educació sexual integral i un ús segur d’internet», conclou Pereda.
L'estudi, liderat per Noemí Pereda, ha comptat amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa” i el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, entre altres institucions.
Article de referència: Pereda, N.; Guilera, G.; Águila-Otero, A.; Andreu, L.; Codina, M., i Díaz-Faes, D. A. (2024). La victimización sexual en la adolescencia: un estudio nacional desde la perspectiva de la juventud española. Barcelona: Universitat de Barcelona.
L’estudi dut a terme pel GReVIA representa un abans i un després en l’anàlisi de victimització sexual en adolescents espanyols, ja que facilita l’acostament a un problema de gran rellevància sexual però encara molt desconegut a Espanya. Els treballs que s’han fet fins al moment sobre violència sexual són retrospectius, preguntant a adults sobre les seves experiències durant la infància i l’adolescència, o regionals, no extrapolables a la resta del país.
Pereda afirma que «la violència contra la infància i l’adolescència té la base en la desigualtat en funció de l’asimetria d’edat entre víctima i victimari, tot i que, des d’una perspectiva interseccional, el gènere incrementa el risc de violència sexual en les nenes i adolescents».
La professora de la UB assenyala que un problema important i poc estudiat a Espanya és «l’explotació sexual, que afecta un 2,5 % de les noies i un 2,3 % dels nois». «Les xifres a Europa se situen entre l’1,5 % i 2 %, de manera que la realitat espanyola supera aquest rang més alt», confirma Pereda.
Propostes d’actuació
Els resultats de l’estudi han de servir per conscienciar els agents polítics, socials i educatius, entre d’altres, de la magnitud del problema i materialitzar-se en plans d’acció concrets.
En l’àmbit de la informació i de l’orientació, els autors de l’estudi proposen difondre informació sobre recursos disponibles en casos de victimització, publicitar els protocols i guies que cal seguir en cas de ser víctima o testimoni, i elaborar guies de suport i acompanyament per a familiars de víctimes.
D’altra banda, destaquen la importància de promoure una campanya nacional de conscienciació social per fer front al problema i organitzar activitats educatives sobre violència sexual en espais comunitaris.
Pel que fa la formació i capacitació, és fonamental «integrar la formació en victimització sexual en els plans d’estudi universitaris, capacitar els docents per identificar senyals d’alerta i actuar, i incloure el en currículum escolar estatal programes d’educació sexual integral i un ús segur d’internet», conclou Pereda.
L'estudi, liderat per Noemí Pereda, ha comptat amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa” i el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, entre altres institucions.
Article de referència: Pereda, N.; Guilera, G.; Águila-Otero, A.; Andreu, L.; Codina, M., i Díaz-Faes, D. A. (2024). La victimización sexual en la adolescencia: un estudio nacional desde la perspectiva de la juventud española. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Galeria multimèdia
