Una recerca evidencia la gravetat dels abusos sexuals a menors a lʼEsglésia catòlica
El passat mes dʼabril, lʼEsglésia catòlica espanyola va reconèixer, per primera vegada, 220 casos dʼabús a menors per part de clergues espanyols des de lʼany 2001, segons va anunciar el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola en roda de premsa. Les iniciatives per denunciar els abusos sexuals a les institucions religioses a Espanya han estat molt escasses i els protocols destinats a prevenir-los a lʼEsglésia catòlica espanyola han estat molt diversos, però sense haver investigat a fons la victimització produïda al llarg dels anys per poder-la reparar adequadament i facilitar un accés uniforme de les víctimes a la reparació. Aquesta és una de les conclusions de lʼestudi sobre abusos sexuals dins lʼEsglésia catòlica més ambiciós que sʼha fet a lʼEstat, a càrrec de Josep M. Tamarit, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Noemí Pereda, de la Universitat de Barcelona (UB), i Gema Varona, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).
El passat mes dʼabril, lʼEsglésia catòlica espanyola va reconèixer, per primera vegada, 220 casos dʼabús a menors per part de clergues espanyols des de lʼany 2001, segons va anunciar el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola en roda de premsa. Les iniciatives per denunciar els abusos sexuals a les institucions religioses a Espanya han estat molt escasses i els protocols destinats a prevenir-los a lʼEsglésia catòlica espanyola han estat molt diversos, però sense haver investigat a fons la victimització produïda al llarg dels anys per poder-la reparar adequadament i facilitar un accés uniforme de les víctimes a la reparació. Aquesta és una de les conclusions de lʼestudi sobre abusos sexuals dins lʼEsglésia catòlica més ambiciós que sʼha fet a lʼEstat, a càrrec de Josep M. Tamarit, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Noemí Pereda, de la Universitat de Barcelona (UB), i Gema Varona, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).
Els resultats dʼaquesta recerca sʼhan presentat aquest dilluns, 28 de juny, a la «Jornada sobre abusos sexuals a menors en institucions religioses: respostes restauratives des de la victimologia», que ha tingut lloc a lʼauditori del Centre Carlos Santamaría de la Universitat del País Basc, a Sant Sebastià. En lʼacte, organitzat pels responsables de la recerca, hi han participat experts en criminologia, psicologia, dret penal i altres camps del coneixement, així com periodistes dʼinvestigació, víctimes i professionals que treballen en programes específics amb elles.
Projecte multidisciplinari
Es tracta dʼun projecte coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), juntament amb la Universitat del País Basc (UPV/EHU), pionera en aquest camp des del 2013, i la Universitat de Barcelona (UB). El projecte engloba el conjunt dʼinvestigacions sobre aquest tipus dʼabusos que sʼhan fet a lʼEstat amb lʼobjectiu de comparar els resultats amb els obtinguts en altres països i discutir lʼimpacte que poden tenir per a la reparació, la intervenció i la prevenció dʼaquest tipus de victimització.
El treball, desenvolupat entre el 2018 i el 2021, ha estat a càrrec dʼun grup de professionals que tenen una sòlida experiència investigadora en lʼàmbit de la victimologia. El projecte té finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i inclou fons europeus. En el marc dʼaquest projecte sʼhan dut a terme diversos estudis en els quals sʼhan pogut avaluar aspectes concrets del context espanyol.
Lʼestudi coordinat inclou investigacions quantitatives i qualitatives, de les quals es conclou la major afectació a homes, sense perjudici dʼincloure un apartat específic amb perspectiva de gènere sobre la invisibilitat de la victimització femenina. Així mateix, documenta el dany profund i durador que han patit les víctimes, tant pel que fa al delicte patit com a la victimització secundària o al dany afegit per una resposta institucional que, moltes vegades, ha tendit a amagar, silenciar, confondre i, fins i tot, culpabilitzar les víctimes. A la gravetat de tot això sʼhi suma el fet que, de vegades, aquestes víctimes eren infants i adolescents en situacions ja agreujades dʼexclusió, desavantatge social o discapacitat.
Lʼestudi mostra que els abusos sexuals van ser comesos, majoritàriament, per clergues, que coneixien les experiències prèvies de maltractaments que presentaven les víctimes i, doncs, la seva extrema vulnerabilitat i la inexistència dʼun context protector, fet que els permetia assegurar la seva impunitat.
«La investigació sobre la manera en què lʼEsglésia catòlica ha reaccionat davant lʼaparició de casos dʼabús reflecteix que hi ha hagut una diversitat dʼactituds. Lʼactitud que ha predominat en molts països ha estat de caràcter defensiu, basada en la negació o la minimització del problema. Quan ha estat impossible negar lʼexistència de casos dʼabús, la resposta oficial ha tendit a presentar-los com a fets aïllats o a centrar les explicacions en la recerca de les causes individuals, atribuint els abusos a trets psicopatològics dels abusadors i obviant la possible influència de causes de tipus ambiental o estructural», assevera Tamarit, el coordinador del projecte.
Factors de risc
Aquest projecte també ha abordat les causes estructurals de lʼabús sexual a institucions eclesiàstiques espanyoles. Dʼaquesta manera, aspectes com el poder clerical, el perfeccionisme moral, la concepció de la sexualitat, el secretisme, la soledat o la idea del pecat i del perdó han estat identificats com a factors de risc. Lʼequip de la UPV/EHU sʼha centrat concretament en aspectes institucionals o organitzacionals i ha analitzat el dany provocat per lʼanomenada traïció institucional i espiritual, terme utilitzat en les investigacions comparades especialitzades. Un aspecte fonamental que sʼha trobat és la instrumentalització de les víctimes i el fet de prioritzar la reputació institucional per sobre dels drets individuals dels llavors menors.
A més, el dret canònic, recentment reformat, no ha considerat durant molt temps els drets que les víctimes han de tenir en els procediments per revisar els casos. Segons la normativa internacional, en aquests casos sʼhauria dʼassegurar lʼespecialització per tractar els temes de victimització sexual, així com la imparcialitat i la protecció a les víctimes, sense disminuir per això la presumpció dʼinnocència.
Alguns programes de justícia restaurativa, per trobar formes de reparació moral i econòmica a les víctimes, permeten una responsabilització i solidaritat amb elles que reafirma la injustícia del dany comès. Dʼaquesta manera és possible assumir responsabilitats individuals i institucionals i recuperar la confiança i la legitimitat perdudes o qüestionades per moltes víctimes i per la ciutadania, sempre que aquests programes restauratius es facin de manera independent.
El projecte, els resultats del qual es troben en fase de publicació a lʼeditorial Aranzadi, ofereix models concrets de bones pràctiques que permeten a les institucions, religioses i públiques en general, així com a la societat civil, desenvolupar respostes de solidaritat envers les víctimes, amb honestedat i compromís, dos aspectes que elles valoren especialment. Així mateix, il·lustren com altres països sʼhan enfrontat amb més èxit a aquesta problemàtica social. Això ha suposat que les institucions concernides nʼhagin sortit reforçades, ja que sʼhan pres seriosament el dany causat i han conceptuat el problema en un marc de justícia i salut pública.
La Universitat de Barcelona, per la seva banda, ha descrit les característiques de les víctimes, majoritàriament infants, amb experiències prèvies de maltractaments; la gravetat dels abusos sexuals, repetits i amb contacte físic, inclosos abusos amb penetració en més de la meitat dels casos; les conseqüències psicològiques, amb una majoria de víctimes amb problemes crònics dʼansietat i depressió, dificultats sexuals, dʼalimentació i son; i el trauma espiritual, relatiu a lʼimpacte extrem que els abusos sexuals han causat en la seva fe i la seva creença en lʼEsglésia catòlica. També sʼhan analitzat les notificacions realitzades per les víctimes a lʼEsglésia anys després dels abusos sexuals, després dʼun període de maduració i reflexió, així com la resposta institucional, causant dʼun nou dany i de sentiments de traïció que van incrementar el malestar de les persones damnificades.
Els investigadors han mostrat la seva gratitud a totes les persones que han col·laborat en lʼestudi, inclosos membres de lʼEsglésia, però molt particularment a les víctimes, directes i indirectes, que han ofert el seu testimoni per a lʼanàlisi en el marc del projecte coordinat.