Una recerca publicada a ʻScienceʼ revela que els neandertals van ser pioners en lʼexplotació dels recursos marins
La revista Science publica en lʼúltim número un estudi dirigit per lʼinvestigador ICREA João Zilhão, del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP-UB), en què es presenten els resultats de lʼexcavació de la cova de Figueira Brava, a Portugal, usada com a recer per poblacions neandertals fa entre 86.000 i 106.000 anys. Lʼestudi revela que la pesca i el marisqueig van contribuir de manera molt significativa a lʼeconomia de subsistència dels habitants de Figueira Brava. La rellevància de la troballa radica en el fet que fins ara gairebé no hi havia indicis que aquestes pràctiques fossin habituals entre els neandertals.
La revista Science publica en lʼúltim número un estudi dirigit per lʼinvestigador ICREA João Zilhão, del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP-UB), en què es presenten els resultats de lʼexcavació de la cova de Figueira Brava, a Portugal, usada com a recer per poblacions neandertals fa entre 86.000 i 106.000 anys. Lʼestudi revela que la pesca i el marisqueig van contribuir de manera molt significativa a lʼeconomia de subsistència dels habitants de Figueira Brava. La rellevància de la troballa radica en el fet que fins ara gairebé no hi havia indicis que aquestes pràctiques fossin habituals entre els neandertals.
Sobre les conseqüències dʼaquesta recerca, João Zilhão explica: «Un model molt influent sobre els nostres orígens planteja que el consum habitual de recursos aquàtics —rics en omega-3 i altres àcids grassos que afavoreixen el desenvolupament dels teixits cerebrals— hauria propiciat un increment de les capacitats cognitives en els humans dʼanatomia ja més moderna. És a dir, els humans que, a lʼÀfrica, van ser contemporanis dels neandertals i solen ser considerats els únics ancestres de lʼHomo sapiens actual». Però els resultats de lʼexcavació de Figueira Brava estableixen que «si aquest consum habitual de recursos marins va jugar un paper important en el desenvolupament de les capacitats cognitives, ho va fer a escala de la humanitat en el seu conjunt, incloent-hi els neandertals, no únicament a escala de la població africana que després es va expandir», aclareix lʼinvestigador.
Zilhão inscriu la recerca en la línia de «les proves que sʼhan anat acumulant durant lʼúltima dècada segons les quals els neandertals tenien una cultura material simbòlica». De fet, el 2018 es van publicar dos treballs codirigits per ell mateix en què es demostrava que, fa més de 65.000 anys, els neandertals havien realitzat pintures rupestres en almenys tres coves de la península Ibèrica: La Pasiega, Maltravieso i Ardales (Science). Així mateix, fa més de 115.000 anys, feien servir petxines perforades i amb restes dʼocre, com les de la cova de Los Aviones (Cartagena, Múrcia), com a penjolls o contenidors per a mescles sofisticades de diferents tipus de pigment (Science Advances). Totes aquestes troballes, més lʼactual de la cova de Figueira Brava, «enforteixen una visió de lʼevolució humana en què les variants fòssils conegudes, com les dels neandertals dʼEuropa i els seus contemporanis africans dʼanatomia ja més semblant a la nostra, sʼhan dʼinterpretar, totes elles, com a restes dels nostres avantpassats, no com dʼespècies diferents, una de superior i les altres inferiors», explica Zilhão.
Fins a un 50 % de la dieta dels habitants de Figueira Brava estava constituïda per recursos de litoral: mol·luscs (barretets, musclos i cloïsses); crustacis (bou de mar i cabra de mar); peixos (solraig, tintorera, anguila, congre, orada, llissa); aus (ànec collverd, ànec negre, oca, corb marí, mascarell, baldriga, gavot, martinet blanc, calàbria), i mamífers (dofí, foca grisa). Ho complementaven amb la caça de cérvols, cabres, cavalls, bous salvatges i també de petites preses com la tortuga terrestre. Entre les restes de plantes carbonitzades sʼhan pogut determinar lʼolivera, la vinya, la figuera i altres espècies típiques del clima mediterrani, entre les quals abundava el pi pinyoner, la fusta del qual es feia servir com a combustible. Es constata que explotaven les pinedes com a hort dʼarbres fruiters: les pinyes madures, però encara tancades, es recollien de les branques i sʼemmagatzemaven a la cova, on les obrien amb lʼescalfor del foc per extreureʼn els pinyons i menjar-los.
De la recerca també seʼn desprenen altres conseqüències, com ara que la caracterització dels neandertals com a pobles del fred i de la tundra, especialitzats en la caça de mamuts, rinoceronts, bisons i rens, és esbiaixada. «La gran majoria dels neandertals haurien habitat a les regions del sud, especialment a Itàlia i, sobretot, a la península Ibèrica, i la seva manera de viure hauria estat molt semblant a la de la gent de Figueira Brava», apunta Zilhão.
Un altre corol·lari important de lʼestudi és que la familiaritat dels humans amb el mar i els seus recursos és molt més antiga i estesa del que fins ara sʼha pensat. «Això possiblement pot ajudar a explicar com va ser possible que, fa entre 45.000 i 50.000 anys, els humans haguessin pogut travessar lʼestret de Timor per colonitzar Austràlia i Nova Guinea i, a partir dʼaquí, fa uns 30.000 anys, les illes més pròximes del Pacífic occidental», explica Zilhão.
Article de referència
J. Zilhão, D. E. Angelucci, M. Araújo Igreja, L. J. Arnold, E. Badal, P. Callapez, J. L. Cardoso, F. dʼErrico, J. Daura, M. Demuro, M. Deschamps, C. Dupont, S. Gabriel, D. L. Hoffmann, P. Legoinha, H. Matias, A. M. Monge Soares, M. Nabais, P. Portela, A. Queffelec, F. Rodrigues, P. Souto. «Last Interglacial Iberian Neandertals as fisher-hunter-gatherers», Science, 367, 27 de març de 2020. DOI: 10.1126/science.aaz7943