Una exposició reuneix per primer cop un conjunt de manuscrits jueus il·lustrats fets a Barcelona al segle XIV
Per primera vegada en més de cinc-cents anys sʼhan aconseguit reunir a Barcelona vuit hagadàs (llibres de la Pasqua jueva) realitzades durant el segle XIV a la Ciutat Comtal i el seu entorn. Es tracta dʼuns valuosos manuscrits il·luminats a la Catalunya medieval que van sortir de la Península com a conseqüència de lʼexpulsió dels jueus lʼany 1492. La mostra, titulada «Les Haggadot de Barcelona. Lʼesclat jueu del gòtic català», ha estat comissariada per Ana Bejarano, professora titular del Departament de Filologia Semítica de la UB, i es podrà visitar al Museu dʼHistòria de Barcelona (MUHBA) del 26 de març al 5 de juliol de 2015.
Per primera vegada en més de cinc-cents anys sʼhan aconseguit reunir a Barcelona vuit hagadàs (llibres de la Pasqua jueva) realitzades durant el segle XIV a la Ciutat Comtal i el seu entorn. Es tracta dʼuns valuosos manuscrits il·luminats a la Catalunya medieval que van sortir de la Península com a conseqüència de lʼexpulsió dels jueus lʼany 1492. La mostra, titulada «Les Haggadot de Barcelona. Lʼesclat jueu del gòtic català», ha estat comissariada per Ana Bejarano, professora titular del Departament de Filologia Semítica de la UB, i es podrà visitar al Museu dʼHistòria de Barcelona (MUHBA) del 26 de març al 5 de juliol de 2015.
Hagadà, que en hebreu significa ʻrelatʼ, és el nom dʼunes obres amb il·lustracions que les famílies jueves feien servir per celebrar el ritual del sopar pasqual. Els manuscrits contenen la història de lʼalliberament del poble dʼIsrael durant el temps que van estar com a esclaus a Egipte, i també les oracions i els càntics que acompanyen aquesta festivitat. Es tracta de peces cabdals de la història jueva, de lʼart gòtic i de la cultura catalana, valorades i conegudes arreu del món especialment per les seves il·lustracions.
A lʼexposició es podran contemplar vuit de les catorze hagadàs que es considera que es van fer a Catalunya. Llibres que actualment es troben en altres ciutats europees, com ara Sarajevo, Budapest, Manchester, Copenhagen o Londres, dʼon prové lʼobra coneguda com a Hagadà de Barcelona, un llibret de la segona meitat del segle XIV que té pràcticament totes les pàgines il·lustrades i que habitualment sʼexhibeix a la British Library de Londres.
La mostra suposa una oportunitat per explicar la història de la presència de la comunitat jueva a Barcelona i la seva implicació en la vida de la ciutat medieval.
També sʼhi destaca lʼalt nivell de coneixement de les tècniques dʼil·luminació de manuscrits, que té la influència directa de lʼesclat artístic del gòtic català.
Lʼaljama de Barcelona era la comunitat jueva més important de Catalunya i de tota la corona catalanoaragonesa i estava relacionada amb les comunitats de la Mediterrània, de la Provença i del nord dʼEuropa, on floria una brillant activitat cultural.
El segle XIV va ser el període dʼesplendor de lʼart gòtic i de la il·luminació dels llibres jueus, com les hagadàs, que destaquen per la quantitat dʼexemplars conservats així com per la qualitat de les miniatures que contenen, i que han esdevingut un dels testimonis més preuats del llegat dels jueus catalans. A Barcelona, la relació amb els obradors cristians va propiciar la creació dʼimatges i iconografies compartides, en un context social i cultural en què els il·luminadors de les hagadàs tant podien ser cristians com hebreus.
La mostra es complementa amb les jornades «BCN Hagadàs. Història, narrativa i llegat artístic», que tenen lloc també al MUHBA els dies 24 i 25 de març.En aquestes sessions es parla de les hagadàs dins del seu marc històric, dels significats dels rituals, dels episodis bíblics que descriuen i de lʼestil i les tècniques pictòriques emprades en les il·lustracions figuratives, entre altres temes.
Les jornades sʼestructuren en tres sessions: la primera se centra en les hagadàs catalanes; la segona, en la seva simbologia i la comunitat jueva, i la tercera sessió aborda el cas concret de la Hagadà de Sarajevo. Participen en la trobada les expertes de la UB Ana Bejarano, professora de Literatura Hebrea, amb la ponència «Hagadàs, simbologia i comunitat»; Rosa Alcoy, catedràtica dʼHistòria de lʼArt, amb la presentació «Les hagadàs i lʼart dʼil·luminar», i Alba Barceló, amb «El cicle de lʼÈxode en les hagadàs catalanes: les deu plagues dʼEgipte».
Consulteu el programa de les jornades.