Una campanya oceanogràfica liderada per la UB estudiarà la cascada submarina més gran del món, a l’oceà Atlàntic

NOTA DE PREMSA

La gran cascada submarina de l’estret de Dinamarca a l’Atlàntic nord és un dels desbordaments d’aigua freda més intensos del planeta i el de més desnivell.
La gran cascada submarina de l’estret de Dinamarca a l’Atlàntic nord és un dels desbordaments d’aigua freda més intensos del planeta i el de més desnivell.
Notícia | Recerca
11/07/2023

La cascada més gran del món és submarina i es troba a l’estret de Dinamarca, entre Islàndia i Groenlàndia. Fa més de tres quilòmetres d’altura i té un cabal d’aigua freda i densa que supera els tres milions de metres cúbics per segon. Aquest corrent gegantí es genera a l’Àrtic, on les aigües superficials es refreden, guanyen densitat i s’enfonsen i emprenen el camí cap a latituds més baixes, tot resseguint la topografia del fons marí. El relleu submarí de l’estret de Dinamarca, que en pocs quilòmetres passa de 500 metres a més de 3.000 metres de profunditat, fa que aquest corrent de fons s’acceleri i desbordi en forma de cascada submarina fins arribar a les grans fondalades del nord de l’oceà Atlàntic.

La gran cascada submarina de l’estret de Dinamarca a l’Atlàntic nord és un dels desbordaments d’aigua freda més intensos del planeta i el de més desnivell.
La gran cascada submarina de l’estret de Dinamarca a l’Atlàntic nord és un dels desbordaments d’aigua freda més intensos del planeta i el de més desnivell.
Notícia | Recerca
11/07/2023

La cascada més gran del món és submarina i es troba a l’estret de Dinamarca, entre Islàndia i Groenlàndia. Fa més de tres quilòmetres d’altura i té un cabal d’aigua freda i densa que supera els tres milions de metres cúbics per segon. Aquest corrent gegantí es genera a l’Àrtic, on les aigües superficials es refreden, guanyen densitat i s’enfonsen i emprenen el camí cap a latituds més baixes, tot resseguint la topografia del fons marí. El relleu submarí de l’estret de Dinamarca, que en pocs quilòmetres passa de 500 metres a més de 3.000 metres de profunditat, fa que aquest corrent de fons s’acceleri i desbordi en forma de cascada submarina fins arribar a les grans fondalades del nord de l’oceà Atlàntic.

Aquest fenomen exerceix un paper decisiu en la circulació termohalina atlàntica —i, per tant, en el clima global— i és clau per al funcionament dels ecosistemes marins profunds de la zona. Tot i que aquest desbordament d’aigua densa és i ha estat intensament estudiat per la comunitat científica des del punt de vista de l’oceanografia física, hi ha aspectes clau que encara són una incògnita i que s’abordaran en la campanya oceanogràfica FAR-DWO. Es desenvoluparà del 19 de juliol al 12 d’agost, a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa (CSIC), i la dirigiran els professors David Amblàs i Anna Sanchez-Vidal, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (GRCGM-UB).

Explorar la cara menys coneguda de la cascada submarina de l’estret de Dinamarca

«Fins ara, s’havien estudiat les característiques hidrodinàmiques d’aquesta gran cascada submarina, però a FAR-DWO pretenem explorar-ne aspectes encara desconeguts, com la seva capacitat de transportar sediments i modificar el relleu, i la influència que exerceix la topografia en la seva propagació», detallen David Amblàs i Anna Sanchez-Vidal, membres del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB. «FAR-DWO analitzarà per primer cop la variabilitat hidrogràfica i sedimentològica a partir del mostreig i l’observació de la columna d’aigua i del sediment i relleu del fons marí durant la campanya, i amb el desplegament de dues línies instrumentades a gran profunditat que registraran informació del corrent durant un any sencer, fins al setembre del 2024, quan seran recuperades».

Un fenomen descrit de forma àmplia i pionera al nord de les costes catalanes

Les cascades submarines són un dels fenòmens més fascinants de l’oceanografia moderna. Els seus impactes en els fons marins eren desconeguts fins que es van descriure per primer cop al nord de les costes de Catalunya, al Mediterrani nord-occidental, en un article científic liderat per investigadors del GRCGM-UB (Nature, 2006). D’ençà d’aquells treballs, el GRCGM-UB ha estat pioner en la recerca monitoritzada —mitjançant línies instrumentades amb trampes de sediments, correntòmetres i sensors de temperatura— de les cascades d’aigua densa, tant al canó del cap de Creus com en diverses àrees polars.

El fenomen del desbordament d’aigües denses és especialment intens a l’Àrtic i a l’Antàrtida. «Els pols són les regions on es formen la major part de masses d’aigua densa, generades per la formació de gel marí en superfície, que finalment arriben fins als fons de l’oceà global. Les zones polars són com el cor del sistema circulatori oceànic: bombegen aigua freda i densa cap a les grans fondalades oceàniques a través dels batecs fets pels desbordaments d’aigua densa», detalla David Amblàs.

Com afecta el canvi climàtic a les cascades submarines?

Cada cop hi ha més indicis dels efectes del canvi global sobre el fenomen de les cascades submarines. «Un bon exemple el tenim a les costes catalanes, on la disminució del nombre de dies de tramuntana a l’hivern al golf de Lleó i al nord de la costa catalana està causant un afebliment d’aquest procés oceanogràfic, que és decisiu per regular el clima i té un gran impacte en els ecosistemes profunds», comenta Anna Sanchez-Vidal.

En les àrees polars, una major arribada d’aigua dolça i una menor formació de gel marí també implicarà una reducció en el volum d’aigües denses que es desplacen cap a latituds més baixes. «Aquest procés té diversos efectes en la circulació oceànica global que preocupen la comunitat científica, tal com es recull en el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC)», continua Sanchez-Vidal.

Durant la campanya FAR-DWO, els investigadors volen «portar un pas més enllà el coneixement sobre el comportament de les cascades submarines i els impactes que generen». «Per això, intensificarem i ampliarem l’esforç de monitorització adquirit fins ara al canó del cap de Creus, combinant-ho amb el monitoratge de la cascada a l’estret de Dinamarca», comenten. «Aquestes dues zones d’estudi, una de temperada i una de polar, aporten un marc de referència ideal per investigar la propagació d’aquests corrents, els fluxos biogeoquímics associats i la seva empremta en els fons marins i en el registre sedimentari, ja que les dues àrees marines són actors principals del sistema de circulació termohalina de l’oceà global», afegeixen.

«Les dades observacionals de les dues àrees marines es combinaran amb un model numèric hidrosedimentari que proporcionarà, per primer cop, una quantificació de la capacitat de les cascades marines per modelar el fons marí. FAR-DWO també analitzarà la variabilitat de la cascada en resposta als canvis climàtics actuals i passats. Mitjançant observacions històriques, la revisió dels models oceànics i atmosfèrics i indicadors sedimentològics i geoquímics en testimonis de sediment marí, serà possible reconstruir l’evolució d’aquests processos oceanogràfics en diferents escenaris climàtics passats», subratlla l’equip.

En la campanya FAR-DWO hi participaran prop d’una trentena d’experts de la UB, l’Institut Universitari d’Oceanografia i Canvi Global (IOCAG) de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, el Centre de Formació i Recerca del Medi Marí (CEFREM) de la Universitat de Perpinyà, l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació del Mar (IFREMER), la Universitat d’Islàndia, i l’empresa especialitzada en tecnologia satel·lital Lobelia Earth. A més, rep el suport de la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (UTM-CSIC).

 

Podeu fer el seguiment de la campanya oceanogràfica FAR-DWO en aquest enllaç.

Galeria multimèdia

Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic