Un treball sobre la inclusió social de les persones sense sostre obté el XVI Premi de Recerca per a la Pau
Andrea Muñoz, de lʼEscola Pia Balmes de Barcelona, ha guanyat la setzena edició del Premi de Recerca per a la Pau per a treballs de batxillerat que convoca anualment la Universitat de Barcelona amb lʼimpuls de la Fundació Solidaritat UB i lʼInstitut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE). Ho ha fet amb el treball La reinserció de les persones sense sostre a la societat, que estudia la situació de les persones sense sostre a Barcelona, Catalunya i Espanya, així com els diferents programes, projectes, serveis i entitats que les atenen i contribueixen a la seva inclusió social. El jurat, format íntegrament per professorat de la Universitat, ha decidit atorgar el guardó a aquesta recerca «per lʼabordatge dʼuna realitat propera en un context difícil, amb un clar arrelament de la temàtica en lʼàmbit local, mitjançant la seva radiografia en diferents barris de Barcelona». El jurat també ha elogiat el rigor i el raonament crític en el desenvolupament del treball, lʼús pertinent de gràfics que aporten informació de qualitat i la manera en què la recerca contribueix a dotar de contingut la implicació professional i ciutadana en favor de la inclusió social.
Andrea Muñoz, de lʼEscola Pia Balmes de Barcelona, ha guanyat la setzena edició del Premi de Recerca per a la Pau per a treballs de batxillerat que convoca anualment la Universitat de Barcelona amb lʼimpuls de la Fundació Solidaritat UB i lʼInstitut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE). Ho ha fet amb el treball La reinserció de les persones sense sostre a la societat, que estudia la situació de les persones sense sostre a Barcelona, Catalunya i Espanya, així com els diferents programes, projectes, serveis i entitats que les atenen i contribueixen a la seva inclusió social. El jurat, format íntegrament per professorat de la Universitat, ha decidit atorgar el guardó a aquesta recerca «per lʼabordatge dʼuna realitat propera en un context difícil, amb un clar arrelament de la temàtica en lʼàmbit local, mitjançant la seva radiografia en diferents barris de Barcelona». El jurat també ha elogiat el rigor i el raonament crític en el desenvolupament del treball, lʼús pertinent de gràfics que aporten informació de qualitat i la manera en què la recerca contribueix a dotar de contingut la implicació professional i ciutadana en favor de la inclusió social.
El premi, que té lʼobjectiu de promoure lʼeducació per a la pau al batxillerat i enfortir la cultura de pau des de la recerca, sʼha lliurat aquest dimecres, 2 de juny, en un acte virtual a través del canal de Youtube de la Universitat de Barcelona. Tant lʼestudiant guardonada com el seu centre dʼensenyament han rebut, cadascun, un premi de 500 euros.
El jurat també ha concedit set mencions especials als treballs Genocidis, de Laura Sánchez, de lʼInstitut Pere Ribot de Vilassar de Mar; Casa nostra és casa vostra, dʼAndrea Chavarri, de lʼInstitut Manuel de Montsuar de Lleida; Lʼactuació policial en les protestes postsentència, dʼArnau Plana, de lʼInstitut Salvador Espriu de Salt; El papel de la interpretación lingüística en conflictos, dʼIrene Gartziandia, de lʼInstitut Ernest Lluch de Barcelona; Aproximación a las culturas del África negra a través de sus literaturas, de Manep Tchoumo-Nounjio, de lʼEscola Pia Balmes de Barcelona; Capitalismʼs incompatibility with human rightsʼ compliance, de Bianca Carrera, de lʼInstitut Santa Eulàlia de lʼHospitalet de Llobregat, i Inclusió social: realitat o utopia?, de Roger Tordera, de lʼInstitut Antoni Pous i Argila de Manlleu.
Al seu torn, el Premi Joan Gomis, que atorga lʼAjuntament de Santa Coloma de Gramenet a la millor recerca per a la pau procedent dʼaquest municipi, ha estat per al treball Integració dels indígenes canadencs a la societat contemporània, de Maria Martínez, de lʼInstitut Numància. Dʼaltra banda, el premi especial del Consell Comarcal del Garraf, que guardona la millor investigació per a la pau de la comarca, ha quedat desert.
Lʼacte dʼaquest dimecres lʼha presidit el rector de la UB, Joan Guàrdia. També hi han intervingut Montserrat Puig, vicerectora dʼIgualtat i Gènere de la Universitat de Barcelona, en representació de la Fundació Solidaritat UB; Maria Rosa Buxarrais Estrada, directora de lʼIDP-ICE; Carme Panchón, professora titular del Departament de Mètodes dʼInvestigació i Diagnòstic en Educació de la UB, en representació del jurat, i lʼestudiant premiada.
En la seva intervenció, el rector de la UB ha subratllat la importància dʼ«unir en un mateix acte els dos grans conceptes universitaris: recerca i pau», mentre que la vicerectora Puig ha recalcat que «el premi el resol un jurat interdisciplinari de professorat de la UB, ja que la cultura de pau implica totes les branques del saber». En representació de lʼIDP-ICE, Buxarrais ha afirmat que aquest guardó posa de manifest com «noies i nois prenen consciència de diversos factors socials que condicionen la raça humana, per exemple els privilegis de què gaudeixen els ciutadans del primer món, i que hem de considerar que el valor de la dignitat humana ha dʼestar per damunt de qualsevol interès material i individual». La directora de lʼIDP-ICE ha afegit que «la recerca en educació per a la pau ha estat menystinguda en comparació amb la recerca per a la guerra, però és bàsica si volem escrutar els orígens dels conflictes i les seves possibles solucions». Com a representant del jurat, Carme Panchón ha fet constar «el reconeixement al professorat tutor dʼaquests treballs de recerca, que són un referent clau per a lʼalumnat, i també a les famílies, que fan lʼacompanyament emocional i valoren lʼesforç dels seus fills i filles».
Per la seva banda, lʼestudiant guardonada amb el XVI Premi de Recerca per a la Pau, Andrea Muñoz, ha destacat que «cada any són més les persones que es veuen sense recursos econòmics i socials i es troben vivint en condicions infrahumanes a peu de carrer». «Tant en lʼàmbit espanyol, com en el català i a Barcelona ciutat falten mesures de prevenció, informació, formació i solució dʼaquesta realitat», ha dit lʼestudiant, que considera que «des dels governs, els poders i com a societat ens hem de plantejar si combatem i frenem el sensesostrisme des de lʼarrel o si ens limitem a gestionar-lo».