Un projecte de lʼInstitut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta, finalista en els Premis de Ciència Ciutadana
La primera edició dels Premis de Ciència Ciutadana, convocats pel setmanari El Temps amb la col·laboració de la Xarxa Vives dʼUniversitats i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), arriba a la recta final. L'objectiu d'aquests guardons és potenciar i reconèixer la qualitat dels millors projectes de ciència ciutadana del país, una manera innovadora de fer ciència basada en la participació de la ciutadania no experta en la matèria.
En la modalitat A del certamen, en què es premiarà una idea de projecte que encara no s'hagi desenvolupat, hi ha quatre finalistes, un dels quals és de la UB. D'acord amb l'esperit intrínsecament participatiu d'aquesta manera de fer recerca, el públic haurà de decidir el guanyador final mitjançant un sistema de votació en línia, que restarà obert fins al 24 de juny. En la modalitat B, en què es premiarà el millor projecte en curs o finalitzat, el jurat ja ha elegit el guanyador però el veredicte encara és secret.
La primera edició dels Premis de Ciència Ciutadana, convocats pel setmanari El Temps amb la col·laboració de la Xarxa Vives dʼUniversitats i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), arriba a la recta final. L'objectiu d'aquests guardons és potenciar i reconèixer la qualitat dels millors projectes de ciència ciutadana del país, una manera innovadora de fer ciència basada en la participació de la ciutadania no experta en la matèria.
En la modalitat A del certamen, en què es premiarà una idea de projecte que encara no s'hagi desenvolupat, hi ha quatre finalistes, un dels quals és de la UB. D'acord amb l'esperit intrínsecament participatiu d'aquesta manera de fer recerca, el públic haurà de decidir el guanyador final mitjançant un sistema de votació en línia, que restarà obert fins al 24 de juny. En la modalitat B, en què es premiarà el millor projecte en curs o finalitzat, el jurat ja ha elegit el guanyador però el veredicte encara és secret.
Un dels quatre finalistes de la modalitat A dels premis, dotada amb 5.000 euros, és la proposta FerCo: Fertilitat amb Coneixement, d'un grup d'investigadors de l'Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la Universitat de Barcelona. El projecte vol desenvolupar una aplicació gratuïta en català, castellà i anglès que permeti formar les dones en el registre d'indicadors del cicle menstrual basats en l'evidència científica, perquè puguin conèixer millor el seu propi cos, optimitzar els intents de fecundació en cas de voler quedar embarassades i minimitzar les conductes de risc per evitar embarassos no desitjats.
Els altres tres projectes finalistes en aquesta modalitat són: Veus Valencianes, que vol aprofundir en les característiques de la població resident al País Valencià i la dels seus descendents; BioStrike, que convida els ciutadans i centres dʼeducació a participar en la recerca de nous microorganismes productors dʼantibiòtics mitjançant lʼaïllament de soques salvatges, i Ous de Rajada, que té com a objectiu establir les bases perquè la ciutadania pugui fer el seguiment de les poblacions de rajades al litoral de Catalunya a partir de la recollida, la identificació i una senzilla anàlisi de les càpsules d'ous de rajada que arriben a les platges.
En la modalitat B, en què es dota amb 2.500 euros un projecte en curs o, en cas que estigui finalitzat, el grup de recerca que lʼhagi liderat, hi ha quatre projectes de la UB entre els finalistes:
- L'app RIU.net, que permet avaluar la qualitat ecològica d'un riu d'una manera simple i divertida. Ha estat creada pel Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB.
- Nanodivulga UB, resultat de la col·laboració dels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB) i la Unitat de Cultura Científica de la UB. L'objectiu del projecte és apropar la nanotecnologia a la societat, fent un èmfasi especial en les implicacions socials d'aquesta disciplina i en la seva introducció a l'ensenyament. Totes les activitats que conformen el projecte van encaminades a despertar la consciència sobre la presència de la nanotecnologia a les nostres vides i sobre el nostre dret d'estar informats en relació amb els beneficis i riscos d'aquesta nova tecnologia, cridada a ser la nova revolució industrial del segle XXI.
- Abelles urbanes, projecte del grup de la UB OpenSystems, liderat pel professor de la Facultat de Física Josep Perelló. El projecte té com a objectiu unir científics, tecnòlegs, artistes i diferents actors de la societat civil —per exemple, apicultors, jardiners, arquitectes o responsables de les polítiques d'una ciutat— en treballs col·lectius i activitats creatives i de recerca que tinguin les abelles i els ruscos com a protagonistes principals i la ciutat com a escenari.
- Bee-Path, també del grup de recerca OpenSystems, és una eina que permet estudiar la mobilitat humana, registrada a través d'una aplicació per a dispositius mòbils. S'activa en contextos específics i ofereix una anàlisi automàtica del tipus de mobilitat que realitza l'usuari. Mitjançant models matemàtics, explica els fenòmens observats amb l'objectiu que en el futur es pugui predir la mobilitat en contextos determinats.
La importància de la ciència ciutadana
La ciència ciutadana és una nova manera de fer ciència en què la participació de la ciutadania esdevé un eix fonamental de la recerca científica. Eines com els telèfons mòbils, les xarxes socials, la geolocalització i el mapatge, entre dʼaltres, permeten una participació massiva i còmoda de moltes persones alhora, que així poden contribuir activament a fer ciència, ja sigui amb el seu esforç intel·lectual, amb coneixement o amb eines i recursos propis. Els ciutadans proporcionen dades o dispositius experimentals, i la recerca acaba sent una experiència per als mateixos participants que, alhora, té un impacte social o socioambiental, i que fins i tot pot transformar el nostre entorn més immediat.