Un nou títol de la col·lecció Catàlisi descobreix com i per què el desenvolupament embrionari condiciona la nostra evolució
El dilluns 24 dʼoctubre, a les 19.30 h, la llibreria Alibri (c/ Balmes, 26, Barcelona) acollirà la presentació del llibre Lʼembrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari, a càrrec dels autors, Jordi Garcia Fernàndez, director del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, i David Bueno, professor del mateix Departament i director de la col·lecció Catàlisi, dʼEdicions de la Universitat de Barcelona.
El dilluns 24 dʼoctubre, a les 19.30 h, la llibreria Alibri (c/ Balmes, 26, Barcelona) acollirà la presentació del llibre Lʼembrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari, a càrrec dels autors, Jordi Garcia Fernàndez, director del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, i David Bueno, professor del mateix Departament i director de la col·lecció Catàlisi, dʼEdicions de la Universitat de Barcelona.
El llibre explica la contribució dʼuna nova disciplina anomenada evo-devo (evolució i desenvolupament) a comprendre els processos evolutius en els animals, incloent-hi la nostra espècie.
Els embrions són la clau de volta de lʼevolució i de la selecció natural. Lʼevolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp dʼestudi de lʼevo-devo, una nova disciplina científica que reuneix dins dʼun mateix marc conceptual els coneixements sobre lʼevolució de les espècies i el desenvolupament embrionari, i que per aquest motiu mereix un assaig de divulgació específic. Ha proporcionat nombroses sorpreses als investigadors i ha permès respondre a preguntes que la teoria de lʼevolució havia plantejat. En bona part, lʼevolució dels animals és en mans dels seus embrions o, més ben dit, dels canvis que de manera atzarosa es produeixen en els gens que en controlen el desenvolupament.
El llibre es divideix en dues parts. En la primera es parla de la «caixa dʼeines» de lʼevo-devo, dels processos cel·lulars, genètics i moleculars que han generat tota la diversitat animal a partir dʼun mateix conjunt dʼeines i matèries primeres bàsiques. En el primer capítol hi ha una breu introducció a aquesta disciplina científica, on es justifica la importància de relacionar els estudis de biologia del desenvolupament amb els estudis sobre lʼevolució. En els capítols segon, tercer i quart es tracten els conceptes bàsics de la genètica i lʼembriologia, que permetran entendre els exemples dʼevo-devo que sʼutilitzen a la segona part del llibre i donen idea de la importància de les aportacions dʼaquesta disciplina científica. En aquests capítols sʼexposen exemples dels primers casos reals dʼevo-devo, com ara per què els peixos no tenen potes i, en canvi, lʼespècie humana té braços i cames, per entendre com funciona lʼevolució del desenvolupament embrionari. Finalment, al cinquè capítol es planteja la gran paradoxa de lʼevo-devo: com pot ser que a partir dʼuna caixa genètica dʼeines compartida per tots els animals sʼhagi pogut generar la diversitat actual, la pretèrita i la que pugui esdevenir-se en el futur?
En la segona part del llibre sʼexpliquen amb detall, de manera molt amena i amb gran rigor científic, uns quants casos concrets, seleccionats entre tots els que hi ha disponibles en la bibliografia científica, per tal de facilitar la comprensió global de com els mecanismes evolutius i de desenvolupament han generat tota la diversitat actual dels animals, incloent-hi els humans, a partir dʼaquesta caixa dʼeines compartida. Es tracta, per tant, dʼun viatge als nostres orígens embriològics i evolutius, una aproximació científica a la vella pregunta «dʼon venim i com hem arribat fins aquí?».
La col·lecció Catàlisi dʼEdicions de la Universitat de Barcelona és una iniciativa editorial dirigida a exposar, de manera divulgativa i alhora rigorosa, un ampli ventall de temàtiques de la ciència actual plantejades per investigadors que acosten el coneixement científic a la societat. Lʼobjectiu principal dʼaquesta col·lecció és fomentar lʼaccés de la cultura científica a un ampli públic especialista i no especialista, atès que la ciència té un impacte cabdal en tots els aspectes de la nostra vida: des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Des dʼaquesta òptica, Catàlisi és un puntal de referència en la socialització del coneixement i en la tasca de posar a lʼabast de la societat la recerca que es duu a terme en el món universitari, una obligació de servei públic que mereix un reconeixement especial.
Iniciada el 2007, aquesta col·lecció ha editat una vintena de títols, alguns dels quals tant en català com en castellà, i bona part estan disponibles en llibre electrònic. Amb una temàtica àmplia i una voluntat de tractar els temes més actuals, les obres són generadores dʼun debat fructífer tant entre la comunitat científica com en lʼopinió pública. Cal destacar que un dels darrers títols, La ciència en la literatura, de Xavier Duran, ha esta guardonat amb el Premi Crítica Serra dʼOr de recerca (altres ciències), i que lʼautor de La saviesa combinada, el catedràtic de la UB i president de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, Joandomènec Ros, ha estat guardonat enguany amb la Creu de Sant Jordi.
Jordi Garcia Fernàndez (Barcelona, 1963), doctor en Biologia, és catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Ha estat investigador a la Universitat dʼOxford i és professor honorífic del Merton College. Autor de més dʼun centenar dʼarticles, alguns dels quals publicats en revistes científiques de màxim impacte com Nature, ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària que es lliura a investigadors joves, i el Premi ICREA Acadèmia de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. Pioner de lʼevo-devo a lʼEstat espanyol, Lʼembrió inconformista és la seva primera obra de caràcter divulgatiu.
David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965), doctor en Biologia, és professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica sʼha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la relació que mantenen amb el comportament humà. Ha estat investigador a la Universitat dʼOxford, i ha fet estades en diferents centres de recerca europeus i nord-americans. Ha publicat una seixantena dʼarticles científics en revistes especialitzades, així com llibres de divulgació i assaig. Coautor de diverses obres didàctiques i enciclopèdiques, també col·labora habitualment en mitjans de comunicació (El Punt Avui, Ara, Ràdio 4). El 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General».