Un nou estudi indica que el canvi climàtic farà augmentar els incendis a l'Europa mediterrània

Segons l’estat actual de les previsions de risc d’incendis regionals, el risc d’incendi augmentarà, però els efectes del canvi climàtic a les àrees cremades no són sempre tan evidents.
Segons l’estat actual de les previsions de risc d’incendis regionals, el risc d’incendi augmentarà, però els efectes del canvi climàtic a les àrees cremades no són sempre tan evidents.
Recerca
(09/03/2017)

Durant les properes dècades, el risc dʼincendis a lʼestiu augmentarà a lʼEuropa mediterrània. Un estudi recent publicat a Scientific Reports, dirigit per investigadors de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb diverses institucions, així ho pronostica: sʼespera que lʼefecte directe del canvi climàtic que regula la humitat del combustible —sequeres que causen grans incendis— sigui dominant en relació amb lʼefecte indirecte del clima precedent —condicions prèvies més càlides o fredes— que determina la quantitat i estructura del combustible. Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després dʼanalitzar una sèrie de models empírics que relacionen les àrees cremades a lʼestiu amb indicadors climàtics clau. Aquests models també són prometedors per desenvolupar un sistema de predicció estacional que millori les estratègies de gestió del foc.

Segons l’estat actual de les previsions de risc d’incendis regionals, el risc d’incendi augmentarà, però els efectes del canvi climàtic a les àrees cremades no són sempre tan evidents.
Segons l’estat actual de les previsions de risc d’incendis regionals, el risc d’incendi augmentarà, però els efectes del canvi climàtic a les àrees cremades no són sempre tan evidents.
Recerca
09/03/2017

Durant les properes dècades, el risc dʼincendis a lʼestiu augmentarà a lʼEuropa mediterrània. Un estudi recent publicat a Scientific Reports, dirigit per investigadors de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb diverses institucions, així ho pronostica: sʼespera que lʼefecte directe del canvi climàtic que regula la humitat del combustible —sequeres que causen grans incendis— sigui dominant en relació amb lʼefecte indirecte del clima precedent —condicions prèvies més càlides o fredes— que determina la quantitat i estructura del combustible. Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després dʼanalitzar una sèrie de models empírics que relacionen les àrees cremades a lʼestiu amb indicadors climàtics clau. Aquests models també són prometedors per desenvolupar un sistema de predicció estacional que millori les estratègies de gestió del foc.

Segons lʼestat actual de les previsions de risc dʼincendis regionals, el risc dʼincendi augmentarà, però els efectes del canvi climàtic a les àrees cremades no són sempre tan evidents. Per exemple, lʼefecte directe del canvi climàtic que regula la humitat del combustible  es podria contrarestar amb els efectes indirectes en lʼestructura del combustible. Així, dʼuna banda, condicions més càlides augmenten la sequedat, però de lʼaltra fan disminuir la quantitat del combustible.

Lʼestudi utilitza una gran base de dades dʼalta qualitat proporcionada pel Sistema Europeu dʼInformació sobre Incendis Forestals (EFFIS). A partir dʼaquest recurs, sʼanalitza la superfície cremada a lʼestiu a lʼEuropa mediterrània que coincideix amb episodis de sequera i en relació amb les condicions precedents dʼhumitat. «La conclusió de lʼestudi indica que hi ha una relació estadísticament significant entre els incendis i les sequeres del mateix estiu en moltes àrees, mentre que les condicions climàtiques anteriors hi tenen un paper relativament menor, excepte en algunes ecoregions. A més, la relació sequera-incendi és més forta a les àrees del nord», explica Marco Turco, investigador del Barcelona Supercomputing Center i del Grup dʼAnàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la UB, que dirigeix la professora M. Carme Llasat.

Així doncs, la sequera té un paper més prominent a les àrees del nord (normalment més humides i productives) que a les del sud (més seques), probablement perquè a les àrees del sud la vegetació està més ben adaptada a lʼescassetat dʼaigua. Per això, en les properes dècades, i sobretot a les àrees del nord de la Mediterrània, sʼespera que lʼefecte directe del canvi climàtic domini sobre lʼefecte indirecte del clima antecedent.

Els efectes climàtics, per tant, podrien superar els esforços que es fan per prevenir incendis. En les últimes dècades, la tendència de la superfície cremada mesurada a lʼEuropa mediterrània ha estat generalment negativa, mentre que les condicions de sequera han augmentat. Aquestes tendències oposades suggereixen que, fins ara, les accions de gestió han contrarestat la tendència climàtica. Això no obstant, mantenir les accions de gestió dʼincendis en el nivell actual podria ser insuficient per equilibrar un futur augment de sequeres. Per aquesta raó, els investigadors demanen un replantejament de les estratègies de gestió actuals.   

Finalment, la capacitat per modelar el vincle entre les sequeres i els incendis forestals és crucial per identificar accions clau en lʼadaptació dʼestratègies antiincendis. Els models sequera-incendi desenvolupats en aquest estudi poden ajudar a crear un sistema de predicció estacional de suport per a aquestes estratègies. Dʼaltra banda, segons els investigadors, les prediccions estacionals climàtiques permeten una adaptació més efectiva i dinàmica a la variabilitat i els canvis del clima, i ofereixen una oportunitat poc explotada per reduir lʼimpacte dels incendis en condicions climàtiques adverses.
 

Reference of the study:

Turco, M., von Hardenberg, J., AghaKouchak, A., Llasat, M. C., Provenzale, A., & Trigo, R. M. (2017). «On the key role of droughts in the dynamics of summer fires in Mediterranean Europe». Scientific Reports, March 2017. Doi: 10.1038/s41598-017-00116-9