Un grup dʼalumnes i docents de Belles Arts dissenyen lʼescenografia de ʻLa serva padronaʼ per al cicle Òpera de Cambra de Barcelona
Per segon any consecutiu, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona col·labora amb el cicle Òpera de Cambra de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu en una nova producció operística. Una relació fructífera que es va iniciar lʼany 2020 amb el disseny de les escenografies per a lʼòpera Le cantatrici villane (1799), de Valentino Fioravanti, i que continua ara amb lʼòpera La serva padrona (1733), de Giovanni Battista Pergolesi. En aquesta ocasió, lʼescenografia ha estat obra dels professors Oriol Vaz-Romero Trueba, Jaime de Córdoba Benedicto i Víctor Roig Jardí, del Departament dʼArts i Conservació-Restauració de la UB, amb la col·laboració de quatre alumnes del grau de Belles Arts. Per a aquests estudiants lʼexperiència suposa lʼoportunitat de debutar en el món professional per la porta gran. Lʼobra es representa dins el cicle Òpera de Cambra de Barcelona, organitzat pels Amics de lʼÒpera de Sarrià amb el suport del Gran Teatre del Liceu, i el director dʼescena és el prestigiós Xevi Dorca, coreògraf de Los Angeles Opera House i de la Houston Grand Opera. La serva padrona sʼestrenarà aquest divendres, 5 de febrer, a les 20 h, al Teatre de Sarrià, i estarà en cartell fins al 7 de febrer. Les entrades es poden adquirir en línia.
Per segon any consecutiu, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona col·labora amb el cicle Òpera de Cambra de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu en una nova producció operística. Una relació fructífera que es va iniciar lʼany 2020 amb el disseny de les escenografies per a lʼòpera Le cantatrici villane (1799), de Valentino Fioravanti, i que continua ara amb lʼòpera La serva padrona (1733), de Giovanni Battista Pergolesi. En aquesta ocasió, lʼescenografia ha estat obra dels professors Oriol Vaz-Romero Trueba, Jaime de Córdoba Benedicto i Víctor Roig Jardí, del Departament dʼArts i Conservació-Restauració de la UB, amb la col·laboració de quatre alumnes del grau de Belles Arts. Per a aquests estudiants lʼexperiència suposa lʼoportunitat de debutar en el món professional per la porta gran. Lʼobra es representa dins el cicle Òpera de Cambra de Barcelona, organitzat pels Amics de lʼÒpera de Sarrià amb el suport del Gran Teatre del Liceu, i el director dʼescena és el prestigiós Xevi Dorca, coreògraf de Los Angeles Opera House i de la Houston Grand Opera. La serva padrona sʼestrenarà aquest divendres, 5 de febrer, a les 20 h, al Teatre de Sarrià, i estarà en cartell fins al 7 de febrer. Les entrades es poden adquirir en línia.
Lʼequip dʼescenògrafs de la UB ha disposat de poc més dʼun mes per dissenyar els decorats dʼaquesta òpera bufa. «A causa de la pandèmia i la difícil situació sanitària de Barcelona, pensàvem que aquest curs no faríem cap òpera. Però a finals de novembre del 2020, el director dʼorquestra Assunto Nese ens va trucar per fer aquesta nova producció del clàssic de Pergolesi», explica Oriol Vaz-Romero, director escènic del projecte. Sʼiniciava així una carrera frenètica per enllestir a temps lʼescenografia. I les restriccions per la pandèmia no ho van posar fàcil. «Hem hagut de construir els decorats no només contra rellotge, sinó també en indrets improvisats: als tallers de cada docent, en entresols de supermercat i, fins i tot, ens van fer una oferta per treballar a lʼespai dʼuna antiga hamburgueseria de Barcelona», explica. I continua: «Finalment, gràcies al suport de la degana de la Facultat de Belles Arts, Dolors Tapias, vam poder concloure els llenços i la gran porta de fusta que presideixen lʼescenografia a lʼedifici Parxís, annex de la Facultat». Tots aquests esforços es veuran recompensats en pocs dies amb lʼestrena de lʼòpera davant el públic barceloní.
«Són escasses les ocasions en què els alumnes de Belles Arts tenen la possibilitat de treballar en projectes reals, amb tanta visibilitat a la palestra cultural de Barcelona. Per això, aquesta col·laboració ha estat una oportunitat extraordinària dʼevidenciar el talent creatiu que batega a la nostra Facultat», afirma Vaz-Romero. El disseny i la realització dʼaquest projecte escenogràfic sʼha desenvolupat en el marc del programa dʼaprenentatge servei «Escenografia: disseny, construcció dʼespais dramatitzats, música i il·luminació» de la Facultat de Belles Arts. Els professors Jaime de Córdoba (escultor), Víctor Roig (pintor) i Oriol Vaz-Romero (pintura-escultura) han tutoritzat quatre estudiants de diferents especialitats del grau de Belles Arts: Martiño Lorenzo (escultura i fotografia), María Carrasco (pintura), Belén Domínguez (escultura) i Maria van Tartwijk (pintura), amb la col·laboració inicial dels també estudiants Maria Masot i Aleix Prats. Participar en aquesta experiència ha estat tot un aprenentatge per als alumnes: «Han treballat tècniques en més de cent hores dʼaprenentatge teoricopràctic», destaca Vaz-Romero.
El resultat és un muntatge escenogràfic que gira al voltant de lʼestètica fauvista i surrealista, per recrear la casa benestant del personatge dʼUberto, on es desenvolupa la falsa trama amorosa de la serventa Serpina, la qual esdevindrà padrona i hereva de la fortuna dʼUberto. Lʼescenografia experimenta una transformació visual en el moment en què Serpina comença el seu joc amorós: el seu esperit dʼexagerada seducció envaeix tota la casa dʼUberto. «Per aquest motiu, hem dissenyat dues pells o parets, que responen a aquesta transformació», explica Oriol Vaz-Romero. Destaquen del muntatge la gran porta de fusta amb tints dʼèpica miquelangelesca, els enormes llenços pintats de les parets, obra del professor Víctor Roig, així com una nova versió escultòrica de la peça Cupido cansado del professor Jaime de Córdoba.
La participació de la UB en aquesta producció operística no acaba aquí. El vestuari el signa Núria Cardoner, professora de lʼEscola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la Universitat de Barcelona. «El vestuari també reflecteix la metamorfosi dels personatges», explica Vaz-Romero. «I inclou —avança el professor— una armadura antiga, que protagonitza alguna sorpresa, cedida a la nostra col·lecció dʼattrezzo pel pintor i professor de la UB Victor Pimstein Ratinoff».
La serva padrona, lʼòpera més cèlebre de Pergolesi
Amb lʼòpera La serva padrona (1733) sʼinicia la setena temporada dʼÒpera de Cambra de Barcelona, una proposta totalment consolidada a la ciutat amb la qual els Amics de lʼÒpera de Sarrià i el Gran Teatre del Liceu acosten a la ciutadania un repertori operístic amb títols poc habituals a casa nostra. Es tracta dʼòperes bufes, divertides i breus, amb les quals es vol arribar a nous públics, a més de donar lʼoportunitat a joves talents de treballar en un ambient professionalitzat.
La serva padrona es va estrenar a Nàpols lʼany 1733, amb música de Giovanni Battista Pergolesi i llibret de Gennaro Antonio Federico. La seva funció era modesta: sʼhavia de representar com a entreteniment durant els descansos de lʼòpera seriosa Il prigioniero superbo, però el públic va quedar embadalit i, dʼuna manera imprevista, es va convertir en el paradigma de lʼòpera bufa i en lʼobra més cèlebre de Pergolesi. A París va provocar el 1752 una violenta polèmica entre els partidaris de la tragèdia lírica francesa i els defensors de lʼòpera italiana, identificats amb la Il·lustració i lʼestètica del classicisme. A Barcelona es va estrenar per primer cop lʼany 1750.
Ara, més de dos segles després, aquesta òpera bufa torna a la capital catalana en un nou muntatge de la mà dʼAssunto Nese, director de lʼOrquestra Barcelona Concertante, i amb direcció dʼescena del prestigiós Xevi Dorca. La serva padrona es podrà veure al Teatre de Sarrià en tres úniques sessions: el divendres 5 i el dissabte 6 de febrer, a les 20 h, i el diumenge 7, a les 18 h.
Després de les representacions al Teatre de Sarrià, i si la situació sanitària ho permet, està previst que aquesta producció operística iniciï una gira per altres teatres i centres culturals de Catalunya.