Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes

Mostra recollida a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, de la qual es poden inferir els diferents tipus de microplàstics que floten a la costa catalana. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.
Mostra recollida a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, de la qual es poden inferir els diferents tipus de microplàstics que floten a la costa catalana. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.
Recerca
(09/05/2022)

La recerca oceanogràfica ha documentat àmpliament la presència de microplàstics als oceans, però les dades sobre la situació a les zones de bany a pocs metres de la costa són molt escasses a causa de les dificultats dʼaccés dels vaixells científics. Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de lʼONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.

Els resultats, publicats a la revista dʼaccés obert Environmental Research Letters, revelen que a les zones de bany hi ha una gran quantitat de microplàstics, la presència dels quals està sotmesa a una gran variabilitat tant espacial com temporal.

Mostra recollida a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, de la qual es poden inferir els diferents tipus de microplàstics que floten a la costa catalana. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.
Mostra recollida a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, de la qual es poden inferir els diferents tipus de microplàstics que floten a la costa catalana. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.
Recerca
09/05/2022

La recerca oceanogràfica ha documentat àmpliament la presència de microplàstics als oceans, però les dades sobre la situació a les zones de bany a pocs metres de la costa són molt escasses a causa de les dificultats dʼaccés dels vaixells científics. Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de lʼONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.

Els resultats, publicats a la revista dʼaccés obert Environmental Research Letters, revelen que a les zones de bany hi ha una gran quantitat de microplàstics, la presència dels quals està sotmesa a una gran variabilitat tant espacial com temporal.

«Les concentracions mitjanes que hem trobat a prop de la costa són superiors a les trobades anteriorment fora de les zones de bany. En les primeres hem detectat concentracions màximes molt més elevades —de més de sis plàstics per metre quadrat— i més freqüents en el temps. A més, en alguns punts i moments de lʼany, superen en un ordre de magnitud les mitjanes trobades a la Mediterrània i a escala mundial», explica la professora i investigadora de la UB Anna Sanchez-Vidal.

Dʼaltra banda, segons la professora, el projecte ha servit per demostrar que «la ciència ciutadana és una eina molt útil i potent per investigar la contaminació marina, alhora que empodera els ciutadans amb coneixement científic».

 

Més plàstics a les zones urbanes molt poblades

Aquestes quantitats de microplàstics tan elevades indiquen, segons els autors, que «hi ha dʼhaver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa». A lʼarticle seʼn suggereixen algunes explicacions, com ara les variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques; una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa; la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional, o lʼefecte concentrador de zones limitades per espigons o ports. «Platges com, per exemple, la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i lʼonatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat», explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de lʼarticle. En aquest sentit, els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a la capital catalana.

A més, els investigadors també van identificar una possible estacionalitat. «Hem observat que en zones com ara a Llançà o Castelldefels es veu una tendència a la baixa entre el gener i el febrer, probablement per la influència dels corrents superficials i vents que redueixen els microplàstics flotants, i una tendència a lʼalça just abans i després dels mesos dʼestiu», subratlla lʼinvestigador.

 

Esbrinar lʼorigen dels microplàstics per dissenyar millors solucions

Lʼestudi no només ha determinat lʼabundància de microplàstics, sinó que també ha aportat una caracterització detallada de la mida, el color, la forma i la composició, que pot ajudar a determinar la font dels microplàstics, la qual cosa és fonamental per proposar solucions a la creixent presència de plàstic en el medi marí. Els resultats mostren que escumes i filaments —procedents, per exemple, dʼenvasos dʼaliments i de lʼactivitat pesquera— constitueixen gairebé lʼ11 % dels plàstics recollits. No obstant això, la gran majoria dels plàstics sʼidentifiquen com a fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grans. «Hem pogut identificar fragments i làmines de polietilè, provinents de la fragmentació de bosses; fragments de polietilè i polipropilè, resultants de la fragmentació dʼenvasos o ampolles; fragments de poliestirè expandit, utilitzats en envasos dʼaliments; filaments dʼarts dʼactivitats pesqueres, fragments de gespa artificial, etc.», detalla Anna Sanchez-Vidal.

Tota aquesta informació, des de les característiques físiques dels microplàstics fins a les concentracions en cadascuna de les zones de mostreig, es poden consultar en un web amb diverses eines de visualització per fer més accessible a la societat les troballes de lʼestudi.

 

Des de Llançà fins a lʼAmetlla de Mar

La recerca ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des dʼoctubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya. Des de Llançà fins a lʼAmetlla de Mar, aquests voluntaris han estat coordinats per Surfrider Foundation Europe. «Hi ha hagut molta participació, i això ens ha confirmat que la ciència ciutadana és una eina amb un gran potencial per fer el seguiment i lʼestudi de lʼimpacte que tenen els plàstics sobre el medi marí», explica Maria Ballesteros, responsable de voluntariat a Surfrider Espanya.

Amb una freqüència setmanal o quinzenal, els voluntaris sortien a navegar durant aproximadament una hora amb taules de surf, caiacs o altres embarcacions de rem. Enganxada al darrere, les embarcacions duien una xarxa dissenyada pels investigadors per arreplegar els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres. Les coordenades dels trajectes es van enregistrar mitjançant un dispositiu mòbil i lʼaplicació Wikiloc per tal de documentar la latitud, la longitud, el temps i la distància dʼarrossegament. A continuació els plàstics recollits sʼenviaven al laboratori de la UB per analitzar-los. «Ens ha sorprès el gran volum de dades dʼalta qualitat i de gran rellevància científica que sʼhan pogut obtenir en un temps i amb un pressupost relativament inferiors respecte dʼaltres projectes científics similars», destaca Anna Sanchez-Vidal.

Des de Surfrider també valoren molt positivament la col·laboració amb la UB i l'equip del GRC en Geociències Marines: «Els projectes que involucren centres dʼinvestigació i societat són clau per poder continuar amb la recerca de solucions a la problemàtica dels plàstics als oceans», recorda Maria Ballesteros.

 

Recerca a les costes catalana i basca

El pas següent del projecte és analitzar si les tendències detectades en aquesta recerca es mantenen en el temps, quins factors específics condueixen a les variacions que sʼhan detectat i com evoluciona la concentració de microplàstics a curt i llarg termini.

Amb aquests objectius a lʼhoritzó, el projecte de ciència ciutadana continuarà els propers mesos gràcies al finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). A més, ampliarà les zones de mostreig a la costa basca. «Això ens permetrà conèixer una mica millor els mecanismes de dispersió i les característiques dels microplàstics en dues zones ben diferenciades: una zona amb elevades densitats de població en un mar semitancat a la Mediterrània occidental i una zona amb una densitat de població relativament baixa, però amb una gran activitat pesquera a lʼoceà lʼAtlàntic», conclou Anna Sanchez-Vidal.

 

Article de referència

William P. de Haan et al. «Floating microplastic loads in the nearshore revealed through citizen science». Environmental Research Letters. Abril de 2022. Doi: https://doi.org/10.1088/1748-9326/ac5df1