Un estudi científic revela que els àcars i les paparres representen un únic llinatge evolutiu

Una història evolutiva de més de 500 milions dʼanys

Els artròpodes són un grup taxonòmic dʼinvertebrats amb potes articulades altament diversificat que avui en dia constitueixen la major part de la biodiversitat animal. Es tracta dʼun tàxon biològic molt antic —hi ha fòssils dʼartròpodes del període Càmbric— i es pensa que la seva història evolutiva va començar fa més de 500 milions dʼanys.

Entre altres característiques generals, són organismes de simetria bilateral amb un cos segmentat, i estan dotats dʼun exoesquelet format per proteïnes i quitina, amb peces articulades, apèndixs i òrgans sensorials. Amb una distribució global en ecosistemes variats —des de les simes oceàniques fins a la troposfera—, alguns espècimens poden tenir funció pol·linitzadora (abelles, papallones) o tenir interès comercial (gambes, crancs), mentre que dʼaltres poden ser vectors de malalties (àcars, mosquits, polls, paparres). Per entendre el seu èxit biològic —una enorme diversitat dʼespècies en ambients ben diferents—, és decisiu poder conèixer amb detall la història evolutiva i el parentiu genètic dels diferents grups d'artròpodes.

Àcars i paparres: més pròxims en lʼevolució del que es pensava

Àcars i paparres comparteixen moltes similituds anatòmiques, «i això ha fet pensar que formaven un grup evolutiu natural, que tradicionalment sʼha anomenat Acari», explica Greg Edgecombe, expert del Museu d'Història Natural de Londres. «No obstant això —precisa—, no tots els anatomistes comparteixen aquesta visió, i les dades genòmiques no havien donat mai suport a aquesta idea».

En el nou treball, lʼequip científic ha estudiat deu espècies d'àcars i onze de paparres —quasi equivalents— que conformen la mostra biològica més completa analitzada fins ara a escala genòmica en aquests grups biològics. «Independentment del mètode utilitzat, els nostres resultats convergeixen en una mateixa conclusió: els àcars i les paparres formen un grup natural», apunta Jesús Lozano, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i també investigador de la Universitat de Bristol. 

Un nou arbre filogenètic per als artròpodes quelicerats

Lʼarticle publicat a Nature Communications també aporta una nova visió evolutiva sobre les aranyes, un grup zoològic amb més de 48.000 espècies descrites que fins ara es considerava el llinatge de quelicerats amb més biodiversitat del planeta. «Avui en dia s'han descrit més de 42.000 àcars i 12.000 paparres», apunta Davide Pisani, professor de la Universitat de Bristol i coautor de lʼestudi. Segons lʼexpert, «si aquests dos grups integren una única entitat evolutiva —i no dues de distants, com es pensava fins ara—, cal considerar que el grup Acari és més divers que les aranyes».

Tal com explica Jesús Lozano, també sʼha pogut constatar que «el grup dels aràcnids va colonitzar el planeta Terra només un cop i no múltiples vegades, com sʼhavia suggerit en estudis anteriors». Així doncs, els arbres evolutius com els que presenta aquest treball aporten una informació decisiva per poder interpretar els processos de canvi genòmic.

«Aquesta nova visió de lʼarbre filogenètic en els quelicerats és dʼinterès potencial en lʼàmbit dʼaplicació dels estudis de genòmica comparada per abordar temàtiques que són rellevants en biomedicina i agricultura, com ara la identificació de canvis genòmics que van permetre l'evolució de les paparres paràsites que s'alimenten de sang a partir d'ancestres que no eren hematòfags» conclou Lozano.

Referència de lʼarticle:

Jesús Lozano-Fernández, Alastair R. Tanner, Mattia Giacomelli, Robert Carton, Jakob Vinther, Gregory D. Edgecombe y Davide Pisani. «Increasing species sampling in chelicerate genomic-scale datasets provides support for monophyly of Acari and Arachnida». Nature Communications, maig de 2019. Doi: https://doi.org/10.1038/s41467-019-10244-7