Un estudi científic relaciona la bioluminescència marina amb lʼenfonsament dʼaigües denses a la Mediterrània
La foscor habitual de les profunditats oceàniques sʼil·lumina de tant en tant per esclats de llum dʼorigen biogènic. És el que es coneix com a bioluminescència marina, que és la capacitat de nombrosos organismes marins dʼemetre llum a partir de reaccions químiques. Segons un article publicat a la revista PLOS ONE, basat en una recerca interdisciplinària vinculada al telescopi Antares —el primer detector submarí de neutrins còsmics dʼalta energia del món—, aquests esclats de bioluminescència a les fondalades de la Mediterrània estan relacionats amb lʼenfonsament dʼaigües denses. Aquest treball científic, signat per un equip internacional format per més de 150 experts, ha estat coordinat per Miquel Canals, catedràtic del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB, adscrita al campus d'excel·lència internacional BKC; i els experts Christian Tamburini i Stéphanie Escoffier, de la Universitat dʼAix Marsella, i Xavier Durrieu de Madron, de la Universitat de Perpinyà.
La foscor habitual de les profunditats oceàniques sʼil·lumina de tant en tant per esclats de llum dʼorigen biogènic. És el que es coneix com a bioluminescència marina, que és la capacitat de nombrosos organismes marins dʼemetre llum a partir de reaccions químiques. Segons un article publicat a la revista PLOS ONE, basat en una recerca interdisciplinària vinculada al telescopi Antares —el primer detector submarí de neutrins còsmics dʼalta energia del món—, aquests esclats de bioluminescència a les fondalades de la Mediterrània estan relacionats amb lʼenfonsament dʼaigües denses. Aquest treball científic, signat per un equip internacional format per més de 150 experts, ha estat coordinat per Miquel Canals, catedràtic del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB, adscrita al campus d'excel·lència internacional BKC; i els experts Christian Tamburini i Stéphanie Escoffier, de la Universitat dʼAix Marsella, i Xavier Durrieu de Madron, de la Universitat de Perpinyà.
El nord-oest de la Mediterrània és una de les regions marines de referència en lʼestudi de la formació dʼaigües denses, un procés originat pel refredament dʼaigües superficials que aporta nutrients i oxigen a les profunditats marines. Entre el març i el juliol del 2009 i el 2010, el telescopi submarí Antares, situat a prop de la costa de Niça, va detectar un espectacular increment de la bioluminescència dels organismes pelàgics abissals al golf del Lleó, una mostra dʼautèntic esclat dʼactivitat biològica, que no sʼhavia detectat mai fins llavors.