Mai més invisibilitzades
El 8-M és el símbol d’una història de segles en lluita. Ens fa prendre consciència de la necessitat de liderar accions fermes i decidides per la igualtat de gènere. Perquè sí, és veritat que s’han aconseguit fites importants, però encara queda molt camí per recórrer. Sense anar més lluny, a la universitat, 111 anys després de l’accés de les dones als estudis universitaris, la seva presència a les aules és, avui dia, majoritària. Però no és així en el cas de les carreres de les àrees STEM (sigla en anglès que correspon a ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), que continuen sent un terreny preeminentment masculí. A la UB, les dones estan infrarepresentades en graus com Enginyeria Informàtica (14,8 %), Enginyeria de Materials (25 %) o Física (30,4 %).
La presència de la dona en les ciències continua sent (o és) una assignatura pendent per a la societat. Només el 30 % dels investigadors del món són dones. A Espanya, menys del 20 % dels llocs directius en la carrera científica estan ocupats per investigadores. Parlem amb quatre dones de la comunitat UB dedicades a la ciència, dues professores i dues alumnes, de com es pot revertir aquesta situació.
La matemàtica i catedràtica emèrita de la UB Pilar Bayer encara recorda el seu primer dia a les aules de la Facultat de Matemàtiques (era l’any 1964): «Vaig ser la primera noia a arribar, després en va arribar una altra, monja, i a poc a poc, la resta d’estudiants. Durant tots els estudis de llicenciatura i doctorat, només vaig tenir una professora: Assumpció Català, com a ajudant de pràctiques d’astronomia en el segon curs de carrera». Uns anys més tard, el 1975, Pilar Bayer, juntament amb la que havia estat la seva professora a l’institut, Griselda Pascual, es convertirien en les primeres dones doctores en Matemàtiques de la UB (quatre anys abans, s’havia doctorat la mateixa Assumpció Català amb una tesi d’astronomia, a la mateixa Facultat de Ciències).
Una experiència similar és la que va viure la química i professora emèrita de la UB Gemma Rauret. Explica que, quan va entrar a la Universitat —a l’inici de la dècada dels seixanta—, el nombre d’alumnes dones de Ciències Químiques era baix (20 %). «Quan estudiava, no hi havia cap dona que fos catedràtica o professora adjunta. L’ambient a les càtedres era força patriarcal. A la Facultat de Química de la UB no hi haurà cap professora agregada numerària fins al 1976, ni cap catedràtica fins al 1984. Vaig tenir la sort de ser jo qui va guanyar aquestes places», recorda.
Pioneres en la recerca feta per dones
Pilar Bayer i Gemma Rauret van ser pioneres i van obrir camí a les dones que vindrien després. Totes dues han tingut una trajectòria acadèmica i professional com n’hi ha poques. Bayer és fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques. Ha impartit conferències en universitats d’arreu del món i ha estat investigadora principal de nombrosos projectes de recerca. És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
Gemma Rauret també va ser guardonada amb la Medalla Narcís Monturiol el 1992. Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la UB, on va ser degana de la Facultat de Química i secretària general, entre altres càrrecs. Ha participat en diversos projectes de recerca internacionals, sovint com a coordinadora. El 1998 va ser nomenada directora de l’aleshores acabada de crear Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Posteriorment, del 2006 al 2009, va estar al capdavant de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).
Totes dues reconeixen que s’han trobat amb dificultats en les seves carreres professionals pel fet de ser dones. «Els homes parteixen amb certs avantatges: són més en nombre i fa molts més anys que nosaltres que treballen en el camp de la ciència. Ras i curt: juguen en camp propi», afirma Bayer. I continua: «Potser la dificultat principal a la qual he hagut de fer front ha estat l’organització del temps. No parlaria tant de renunciar a fer coses, sinó més aviat de canvis de rumb en determinats moments».
Per a Rauret, la dificultat més gran ha estat trobar l’equilibri entre la vessant personal i la professional. «Sempre he treballat amb un equip de persones amb mentalitat oberta i he format una família que m’ha ajudat i reconegut. Això no vol dir que socialment no et sentissis obligada, com a dona, a arribar a omplir també un espai domèstic més demanat a les dones que no pas als homes. I això requeria fer més esforç». En aquest sentit, manifesta: «És important anar avançant sense que el sentiment de pèrdua no t’impedeixi gaudir d’allò que has triat per anar endavant. L’actitud és fonamental».
Les dues professores asseguren que, amb el pas dels anys, s’ha avançat molt. «La dona ha après a tenir consciència d’ella mateixa. I gràcies al treball constant de les darreres dècades, els homes han començat a adonar-se que existim», afirma Bayer. Rauret va més enllà i apunta: «L’avenç en la presència de la dona en càrrecs de responsabilitat és lent. Haurem d’esperar uns quants anys més per fer el salt definitiu». I llança aquesta reflexió: «L’evolució del paper de la dona en la ciència ha d’anar de la mà de l’evolució de la dona en la societat en general. A més de les accions personals, calen accions col·lectives».
«Cal canviar l’educació, tant a l’escola com a la universitat»
«Per a les dones científiques, la falta de referents ens fa qüestionar si realment som vàlides per dedicar-nos a la ciència o la recerca», sentencia Ares Sanuy, estudiant de quart de Física. «L’única científica que recordi que em van explicar a l’institut és Marie Curie. I tampoc ha canviat gaire durant la carrera. La majoria dels teoremes o descobriments tenen noms d’homes, quan això és obviar moltes dones, com ara Ada Lovelace, matemàtica i programadora, o Henrietta Swan Leavitt, astrònoma», explica. Ella té clar que cal fer un canvi en l’educació. «Les dones també som part de la història i part de la ciència, i això cal reivindicar-ho a través de l’educació, tant a les escoles com a les universitats».
Estíbaliz Martínez estudia quart d’Enginyeria Informàtica, amb menció en Matemàtiques. Somnia a desenvolupar la seva carrera al Japó en l’àmbit de la ciència de dades. És conscient de les dificultats que haurà d’afrontar en un sector tan masculinitzat com la informàtica. «Com que es tracta d’un camp liderat pel sexe oposat, el primer que es visualitza d’una dona és justament això, la seva identitat com a dona, i no els seus coneixements o facultats. Els homes no es troben amb aquesta barrera».
En la mateixa línia, l’Ares assenyala que vivim en un sistema patriarcal «en què les dones ens hem d’esforçar molt més perquè es reconegui la nostra feina i on es qüestiona constantment les nostres capacitats i coneixements». I continua: «La bretxa salarial, la precarietat i la desocupació femenina és la realitat que hem d’afrontar les dones».
Tot i els obstacles amb què es puguin trobar quan facin el pas al món laboral, totes dues estan fermament convençudes de la seva elecció i animen altres noies a estudiar ciència. «No serà fàcil, seran moltes hores d’estudi i de patiment. Però valdrà la pena», afirma l’Ares. I l’Estíbaliz afegeix: «No abandoneu, encara que l’entorn no sempre sigui el millor. Hi ha companys que es passen de graciosos i fan comentaris o tenen comportaments sexistes, però que això no us limiti mai. Enfronteu-vos a aquestes situacions sempre que hi pugueu lidiar i, si no, denuncieu públicament tot allò que us desagradi. El més important és sempre, en qualsevol àmbit de la vida, aconseguir el teu objectiu».
L’11 de febrer del 2016, la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, manifestava: «El món necessita la ciència i la ciència necessita les dones». Una afirmació que encara agafa més sentit en una situació de pandèmia mundial com l’actual. «Ara, encara més, cal posar la vida i la ciència al centre. Les dones som igual de vàlides per ocupar els espais de recerca», declara l’Ares. «Cal ser-hi totes, mai més invisibilitzades», conclou.
El 8-M a la UB
La Universitat de Barcelona, a través de la Unitat d’Igualtat, i amb l’impuls dels vicerectorats d’Igualtat i Gènere i de Patrimoni i Activitats Culturals, s’adhereix, un any més, a l’efemèride del 8-M. Ho fa amb una àmplia programació d’actes als campus —enguany de caràcter virtual a causa de la pandèmia— que es desenvoluparan fins al 17 de març. Les activitats, organitzades per les comissions d’igualtat de les diferents facultats, tenen l’objectiu de conscienciar la comunitat universitària de la importància d’aconseguir la igualtat de gènere. Consulteu el programa complet d’activitats a la pàgina web del Dia Internacional de les Dones a la UB.
En el podcast següent, Gemma Rauret, exdegana de la Facultat de Química, i Ares Sanuy, alumna de quart curs del grau de Física, conversen sobre les dificultats que les dones han tingut i tenen encara a l’hora de fer-se valdre en àmbits tradicionalment masculins.