El juny passat es va signar lʼacord per constituir un consorci que té com a objectiu crear el Centre dʼAplicacions Civils de Petits Satèl·lits en el marc del Barcelona Knowledge Campus. En l'acte de signatura hi van participar lʼalcalde de Barcelona, Sr. Xavier Trias; el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez; el vicerector de Política de Recerca de la UPC, Dr. Fernando Orejas; el vicerector de Recerca de la Universitat de Florida, Dr. David Norton, i el director adjunt de lʼInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Dr. Antoni Roca.
Microsatèl·lits: facilitant lʼaccés a lʼespai
Lʼobjectiu del conveni és unir en un mateix projecte iniciativa pública, privada i acadèmica, amb la missió de generar aplicacions científiques i comercials fent servir Barcelona Urban Lab. Aquest conveni sʼemmarca dins de lʼacord dʼEstat assumit lʼoctubre del 2011 entre Florida i Espanya, que va impulsar la llavors ministra de Ciència i Innovació Cristina Garmendia amb el propòsit de reforçar el lideratge global en la fabricació i les operacions de microsatèl·lits per a aplicacions científiques i comercials.
Els micro i nanosatèl·lits, amb un pes entre dos i cent quilograms, poden operar a un cost molt més reduït i amb un temps de posada en òrbita més curt que els satèl·lits convencionals. Aquests elements facilitaran lʼaccés a lʼespai a empreses, administracions i centres de recerca amb la finalitat de desenvolupar experiments científics i aplicacions civils dirigides a molts sectors dʼactivitat (control i seguretat mediambiental, monitoratge de lʼentorn metropolità i marítim, sector agropecuari, etc.) en un escenari nou i més favorable de relació cost i risc.
Barcelona: ciutat intel·ligent
Lʼobjectiu del CENSAT serà actuar com a centre tecnològic i de recerca en lʼàmbit dels micro i nanosatèl·lits, en col·laboració amb lʼempresa privada, i cobrint des de lʼanàlisi i el disseny de les missions fins al tractament i lʼexplotació de les dades que es generin per a usos comercials i científics, especialment les procedents de projectes científics en els àmbits de les ciències de la vida, lʼobservació de la Terra i lʼastronomia.
El CENSAT també centralitzaria la recerca en àrees de nou i ràpid desenvolupament relacionades amb les dades massives (big data) o de gestió de les ciutats intel·ligents per part de lʼadministració, a fi de millorar els serveis públics i fer-los més eficients en camps com ara la microelectrònica, lʼeficiència energètica o la gestió mediambiental.
Una aposta per la innovació en noves tecnologies
Tal com explica el catedràtic Eduard Salvador, exdirector de
lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i promotor de la iniciativa, «aquest nou centre facilitarà que petites empreses ja existents a lʼàrea de Barcelona, que estan ben posicionades en àmbits molt especialitzats però amb una capacitat dʼinnovar en noves tecnologies limitada, es puguin aprofitar del nou centre tecnològic, que els permetrà arribar on no ho podrien fer». De manera recíproca, el centre no desenvoluparà eines que poden aportar aquestes empreses locals, sinó que se centrarà en les que els hi manquen.
«Això hauria de facilitar —detalla Eduard Salvador— que molta gent sʼembarqui en aquesta aventura tan engrescadora i que tothom en surti beneficiat: les universitats, lʼempresa i la societat. Si tot va com esperem, el centre sʼhauria de convertir en un pol dinamitzador de lʼempresa i la indústria aeroespacial i dʼaplicacions civils dels petits satèl·lits a Barcelona i Catalunya, un camp que tot just comença a desenvolupar-se avui amb molta força —ja ha estat motiu de portada a The Economist— i que aviat esdevindrà un fet generalitzat a tot el món». «Estem parlant de la democratització de lʼespai per a tota mena dʼusos civils i científics», destaca Salvador.
El CENSAT: una gran oportunitat per a la UB
LʼICCUB, com a centre promotor de la proposta, és el que estarà més directament implicat en aquesta iniciativa. Tal com apunta el catedràtic Lluís Garrido, que nʼés lʼactual
director, «les tasques que es duran a terme a lʼICCUB en el marc dʼaquest nou centre cobriran aspectes tant tecnològics com científics». En els tecnològics, lʼICCUB participarà en qüestions com ara el desenvolupament dels algoritmes matemàtics per al vol en formació dels microsatèl·lits, el disseny de lʼelectrònica de lectura de sensors, el processament i tractament de grans volums de dades, els algoritmes de compressió i dʼanàlisi dʼaquestes dades, etc.
«En lʼaspecte més científic —continua Garrido—, lʼICCUB té la intenció de proposar i participar en projectes relacionats amb la seva recerca, com poden ser la microgravetat o lʼastrofísica. En lʼactualitat, ja estem estudiant la possibilitat dʼutilitzar aquests satèl·lits per mesurar ions pesants provinents de flamarades solars o bé per a la detecció de matèria fosca». Aquesta gran varietat fa que els departaments de les facultats de Física, Química i Matemàtiques implicats en lʼICCUB —així com alguns dels serveis de les mateixes facultats, com per exemple el SiUB de la Facultat de Física—, puguin participar en mes o menys mesura en aquest projecte.
