Palinòlegs de la UB estudien les excepcionals restes tèxtils de la tomba celta de Hochdorf, a Alemanya
Els investigadors de la UB Yolanda Llergo i Santiago Riera, palinòlegs del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP), dirigit pel catedràtic de la UB Josep Maria Fullola, han iniciat lʼestudi dels teixits de la tomba principesca del segle VI aC a Hochdorf (Baden-Württemberg, Alemanya). La importància dʼaquesta resta arqueològica es troba en el fet que sʼhi conserva un ampli i ric aixovar format per joies, armes i mobiliari de fusta, bronze i or, que pertanyia a una personalitat celta dʼalt rang de la societat hallstàttica, una cultura de transició entre lʼedat del bronze i la del ferro que es va estendre principalment per lʼEuropa central. Lʼexcel·lent estat de conservació de la tomba va fer possible constatar que havia contingut un riquíssim aixovar tèxtil del qual se n'han mantingut algunes restes, cosa que converteix la troballa en excepcional ja que els jaciments arqueològics rarament inclouen teixits.
Els investigadors de la UB Yolanda Llergo i Santiago Riera, palinòlegs del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP), dirigit pel catedràtic de la UB Josep Maria Fullola, han iniciat lʼestudi dels teixits de la tomba principesca del segle VI aC a Hochdorf (Baden-Württemberg, Alemanya). La importància dʼaquesta resta arqueològica es troba en el fet que sʼhi conserva un ampli i ric aixovar format per joies, armes i mobiliari de fusta, bronze i or, que pertanyia a una personalitat celta dʼalt rang de la societat hallstàttica, una cultura de transició entre lʼedat del bronze i la del ferro que es va estendre principalment per lʼEuropa central. Lʼexcel·lent estat de conservació de la tomba va fer possible constatar que havia contingut un riquíssim aixovar tèxtil del qual se n'han mantingut algunes restes, cosa que converteix la troballa en excepcional ja que els jaciments arqueològics rarament inclouen teixits.
La tomba, descoberta lʼany 1978 a la localitat de Hochdorf, estava construïda sota un túmul de sis metres dʼalçada i, segons les evidències trobades, fins a vuit comensals hi havien celebrat un banquet copiós en honor del difunt. Hi havien begut, en banyes decorades amb or, la hidromel continguda en un calder de cinc-cents litres de capacitat. Pel que fa a les restes tèxtils, es va comprovar que el cos del difunt portava un vestit blau i que havia estat embolicat amb fines teles de colors vius. A més, la cambra i el mobiliari havien estat folrats per teles de colors i tot el conjunt havia estat decorat amb flors.