La UB acull una exposició sobre Alfons X
Notícia
|
Cultura
(23/01/2024)
El dijous 25 de gener a les 18:30 s’inaugura, al vestíbul de l’Edifici Històric, l’exposició «Alfons X i Galícia», organitzada pel Consell de Cultura Gallega i comissariada pel professor de Filologia Romànica de la UAB Antoni Rossell. Alhora, el CRAI Biblioteca de Lletres acollirà la mostra «A memòria do son», d’instruments musicals medievals.
Notícia
|
Cultura
23/01/2024
El dijous 25 de gener a les 18:30 s’inaugura, al vestíbul de l’Edifici Històric, l’exposició «Alfons X i Galícia», organitzada pel Consell de Cultura Gallega i comissariada pel professor de Filologia Romànica de la UAB Antoni Rossell. Alhora, el CRAI Biblioteca de Lletres acollirà la mostra «A memòria do son», d’instruments musicals medievals.
L’exposició «Alfons X i Galícia», que es podrà visitar fins al 22 de febrer, estarà acompanyada d’un seguit d’actes, conferències i concerts en altres espais, com ara la Biblioteca de Catalunya, el mercat de la Boqueria o la Universitat Autònoma, a més de la UB.
L’objectiu és explicar el vincle d’Alfons X amb Galícia i la llengua gallega, presentant la figura del monarca de manera objectiva —avatars polítics; tasca científica, literària i cultural; relació amb el país atlàntic i la seva llengua—, a partir de documents i testimonis arqueològics, literaris i musicals, i particularment amb la reconstrucció d’instruments musicals medievals. Així mateix, l’exposició dedicarà una atenció especial al corpus marià del rei savi, les Cantigas de Santa Maria, un dels monuments medievals més importants de la llengua i de la cultura gallegues, així com de la literatura i la música medievals europees.
L’any 2021 es va celebrar el 800è aniversari del naixement del rei Alfons X, rei de Castella, Lleó i Galícia (1252-1284). Coincidint amb l’efemèride, el Consell de Cultura Gallega va inaugurar a Santiago de Compostel·la l’exposició «Alfonso X e Galícia», que ara presenta a Barcelona.
Cal destacar que al vestíbul de l’Edifici Històric hi ha una escultura del rei Alfons X, obra d’Agapit Vallmitjana del 1871, que forma part del programa escultòric dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent per simbolitzar les grans fites del coneixement en els diversos períodes de la història hispànica, mitjançant alguns dels seus protagonistes més reeixits. Les altres quatre escultures corresponen a Averrois, Ramon Llull, Isidor de Sevilla i Lluís Vives.
L’objectiu és explicar el vincle d’Alfons X amb Galícia i la llengua gallega, presentant la figura del monarca de manera objectiva —avatars polítics; tasca científica, literària i cultural; relació amb el país atlàntic i la seva llengua—, a partir de documents i testimonis arqueològics, literaris i musicals, i particularment amb la reconstrucció d’instruments musicals medievals. Així mateix, l’exposició dedicarà una atenció especial al corpus marià del rei savi, les Cantigas de Santa Maria, un dels monuments medievals més importants de la llengua i de la cultura gallegues, així com de la literatura i la música medievals europees.
L’any 2021 es va celebrar el 800è aniversari del naixement del rei Alfons X, rei de Castella, Lleó i Galícia (1252-1284). Coincidint amb l’efemèride, el Consell de Cultura Gallega va inaugurar a Santiago de Compostel·la l’exposició «Alfonso X e Galícia», que ara presenta a Barcelona.
Cal destacar que al vestíbul de l’Edifici Històric hi ha una escultura del rei Alfons X, obra d’Agapit Vallmitjana del 1871, que forma part del programa escultòric dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent per simbolitzar les grans fites del coneixement en els diversos períodes de la història hispànica, mitjançant alguns dels seus protagonistes més reeixits. Les altres quatre escultures corresponen a Averrois, Ramon Llull, Isidor de Sevilla i Lluís Vives.
Alfons X (1221-1284) va tenir un paper destacat en la Reconquesta, amb l’ocupació de Jerez el 1253 i de Cadis el 1262. És conegut amb l’apel·latiu del Savi pel llegat cultural que va fomentar, entre el qual destaca la promoció de l’escola de traductors de Toledo, integrada per una comunitat plural de filòlegs procedents de diverses religions i procedències. La seva producció escrita pot dividir-se en obres científiques, jurídiques, històriques i literàries, en les quals es va impulsar el castellà com a llengua culta enfront del llatí. Va esdevenir el gendre de Jaume I en casar-se, el 1248, amb la seva filla Violant d’Aragó, i va visitar Barcelona el Nadal del 1274.
Flickr
