Lʼany dedicat als germans Vallmitjana recuperarà la prolífica i dispersa obra dʼaquests escultors catalans

LʼAny Vallmitjana combina dues propostes. Dʼuna banda, lʼexhibició de les obres dels Vallmitjana als diferents museus i institucions que les acullen, formant una exposició en xarxa entre diferents seus. Dʼaltra banda, una ruta a Internet en forma de mapa interactiu en què es pot trobar la localització i una fitxa amb la descripció de les diverses obres dels Vallmitjana disperses per Catalunya i Espanya, que en una primera estimació són més de tres-centes peces. De fet, es vol que aquesta plataforma digital sigui lʼinstrument per generar un primer catàleg dels germans Vallmitjana i del fill de Venanci Vallmitjana, de nom Agapit, com el seu oncle. Per primera vegada es reunirà, catalogarà i identificarà lʼextensa producció dels germans Vallmitjana, i moltes de les obres que són inèdites o que han estat escassament estudiades seran analitzades per especialistes. Així mateix, lʼAny Vallmitjana 2019 també vol fer una crida a la ciutadania per tal de recollir totes aquelles obres més desconegudes, pertanyents a col·leccions particulars o bé ubicades en entorns poc visitats, per tal dʼaplegar-les i documentar-les dins del corpus dʼaquests mestres escultors.

El tret de sortida, i un dels moments centrals de lʼAny Vallmitjana, seran unes jornades científiques que tindran lloc els dies 8 i 9 de maig al Seminari Conciliar de Barcelona i a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Amb el títol «Els germans Vallmitjana i lʼescultura moderna a Catalunya (1850-1930)», les jornades tenen com a objectiu aprofundir en la producció dʼaquests dos mestres escultors amb taules rodones, conferències i altres activitats complementàries. Les jornades sʼestructuraran al voltant de tres taules: «Els germans Vallmitjana, noves mirades», sobre la figura dels escultors i la seva prolífica obra; «El taller dels Vallmitjana: tradició i modernitat», en què es tractarà de la creació dels grans conjunts escultòrics i es relacionaran amb el context de lʼescultura europea del moment, i «La restauració de la memòria perduda», en què sʼestudiaran tècniques i materials i la reconstrucció de projectes desapareguts o no realitzats, alhora que es plantejaran propostes per difondre al públic lʼobra dels Vallmitjana.

La major part dʼinstitucions que participen en lʼAny Vallmitjana custodien obres dʼaquests autors. La Universitat de Barcelona, per exemple, té al vestíbul de lʼEdifici Històric les escultures de cinc personatges que simbolitzen grans fites del coneixement en la història hispànica: lʼescriptor i teòleg sant Isidor; el jurista, filòsof i metge Averrois; Alfons X el Savi; lʼescriptor i teòleg Ramon Llull, i lʼhumanista Joan Lluís Vives. Un altre edifici de la UB, la Facultat de Belles Arts, també acull una peça dels Vallmitjana, una terracota que es va usar com a esbós preparatori de lʼescultura dʼIsabel II que hi ha al Palau de Pedralbes. Les institucions i museus que, com la Universitat, acullen obres dels Vallmitjana les exposaran acompanyades dʼunes cartel·les amb informació de cada peça i lʼadreça web per accedir a la ruta virtual amb la descripció de lʼobra.

Entre les activitats de lʼAny Vallmitjana també sʼorganitzarà una exposició sobre la façana de la catedral de Barcelona i el paper que hi van tenir els germans Vallmitjana. Hi participaran el Museu Diocesà de Barcelona, la Catedral i el Museu Frederic Marès. A més, també es faran nombroses conferències divulgatives, visites guiades i col·loquis en les diverses institucions implicades en lʼAny Vallmitjana, i tallers com el que tindrà lloc a lʼEscola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, que permetrà observar de primera mà com es restauren les peces procedents de la col·lecció particular de la família Vallmitjana.

A més de la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona com a organitzadors, també participen en lʼAny Vallmitjana la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Direcció dʼArquitectura Urbana i Patrimoni de lʼAjuntament de Barcelona, el Museu Nacional dʼArt de Catalunya, el Museu Frederic Marès, lʼEspai Subirachs, la Catedral de Barcelona, el Museu Diocesà de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu del Modernisme de Barcelona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, lʼAteneu Universitari Sant Pacià, el Museu de Montserrat, el Bisbat de Vic, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, el Museu Romàntic de Can Papiol, lʼEscola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, el Museu Abelló - Fundació Municipal d'Art, el Museu de Mataró, el Museu de Manresa, el Museu de la Garrotxa, el Museu Municipal de Tossa de Mar i Museus de Sitges, entre dʼaltres.