La UB inicia excavacions arqueològiques a Olèrdola, en un projecte per estudiar l'antiguitat tardana i l'edat mitjana
La UB i el Museu dʼArqueologia de Catalunya han dut a terme enguany una campanya arqueològica a Olèrdola (Alt Penedès), un municipi que va ser abandonat al segle XII després dʼun atac almoràvit i que per això conserva sense interferències lʼurbanisme de lʼantiguitat tardana i lʼedat mitjana. Aquesta circumstància, molt poc habitual en el context de la península Ibèrica, el fa especialment interessant per als estudis sobre aquella època. Les excavacions sʼhan centrat en el barri extramurs conegut com a Pla dels Abats, a lʼentorn de lʼesglésia de Santa Maria, i més concretament en la zona del cementiri i els espais de producció dʼaliments. El treball a Olèrdola sʼemmarca en un projecte més ampli sobre lʼarquitectura religiosa entre els segles IV i X i la interacció entre Església i societat durant la transició del món clàssic al medieval.
La UB i el Museu dʼArqueologia de Catalunya han dut a terme enguany una campanya arqueològica a Olèrdola (Alt Penedès), un municipi que va ser abandonat al segle XII després dʼun atac almoràvit i que per això conserva sense interferències lʼurbanisme de lʼantiguitat tardana i lʼedat mitjana. Aquesta circumstància, molt poc habitual en el context de la península Ibèrica, el fa especialment interessant per als estudis sobre aquella època. Les excavacions sʼhan centrat en el barri extramurs conegut com a Pla dels Abats, a lʼentorn de lʼesglésia de Santa Maria, i més concretament en la zona del cementiri i els espais de producció dʼaliments. El treball a Olèrdola sʼemmarca en un projecte més ampli sobre lʼarquitectura religiosa entre els segles IV i X i la interacció entre Església i societat durant la transició del món clàssic al medieval.
El programa de recerca iniciat a Olèrdola, on per primer cop l'àrea del Pla dels Abats serà estudiada seguint una metodologia científica, posarà en relació lʼinterior i lʼexterior de la ciutat. Lʼexcavació de les tombes i lʼestudi antropològic aportaran dades essencials per conèixer la població que habitava el suburbi i es podran comparar els resultats amb les dades sobre els individus que vivien a lʼinterior del recinte emmurallat. Paral·lelament, es treballa en la documentació topogràfica de tots els elements estructurals relacionats amb lʼurbanisme de la població a lʼedat mitjana. Això ha de permetre aproximar-se a la forma de la ciutat medieval tant dins com fora de les muralles. LʼAgència Catalana del Patrimoni Cultural i lʼAjuntament sʼhan sumat a aquest projecte científic, així com a lʼadequació del Pla dels Abats per a la visita del públic.
Les excavacions tenen lloc en el marc del projecte Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (ECLOC), finançat per la Generalitat de Catalunya i impulsat per la UB sota la direcció de Gisela Ripoll i dins dels treballs de lʼEquip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la UB (ERAAUB). Alhora, la tasca a Olèrdola està vinculada al projecte europeu CARE i a un pla nacional del Ministeri dʼEconomia i Competitivitat (L'impacte de lʼarquitectura religiosa en el paisatge urbà i rural del nord-est dʼHispània i les illes Balears). Tots aquests projectes se centren en el període que va dels segles IV al X i estudien el paisatge urbà i rural configurats a partir de lʼesglésia, lʼhàbitat i el cementiri. En aquestes investigacions, el paisatge sʼentén com un ens dinàmic i complex en constant transformació.