El rector reivindica la Universitat com un pilar fonamental per aconseguir una societat «més justa, lliure, solidària i equilibrada»
El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, ha presentat avui, durant el darrer Claustre que presidirà com a màxim representant de la institució, un resum dels seus vuit anys de mandat. «La meva resposta com a rector ha estat sempre, inequívocament, en la defensa de lʼeducació superior com a instrument de canvi, cohesió i integració social, dʼestructura dʼEstat en la construcció de sortides concretes per enfortir lʼesperança», ha afirmat Ramírez, que ha destacat la Universitat com un pilar fonamental per aconseguir una «societat més justa, lliure, solidària i equilibrada».
Els canvis en lʼordenació acadèmica, com lʼadaptació a lʼespai europeu dʼeducació superior o el recent debat al voltant del 3+2, les retallades pressupostaries, la minva dels drets laborals o «una taxa de reposició sota mínims» han estat factors que han dificultat lʼacció de govern i que encara impacten en aspectes com el nivell insuficient de finançament públic de la Universitat. «Així i tot, en aquest temps la nostra Universitat ha seguit millorant en rànquings, producció científica, innovació docent, transferència o sostenibilitat financera», ha apuntat el rector, que ha agraït a la comunitat universitària el seu esforç i la bona gestió dels recursos, claus per mantenir la posició dʼexcel·lència i rellevància nacional i internacional de la Universitat de Barcelona.
El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, ha presentat avui, durant el darrer Claustre que presidirà com a màxim representant de la institució, un resum dels seus vuit anys de mandat. «La meva resposta com a rector ha estat sempre, inequívocament, en la defensa de lʼeducació superior com a instrument de canvi, cohesió i integració social, dʼestructura dʼEstat en la construcció de sortides concretes per enfortir lʼesperança», ha afirmat Ramírez, que ha destacat la Universitat com un pilar fonamental per aconseguir una «societat més justa, lliure, solidària i equilibrada».
Els canvis en lʼordenació acadèmica, com lʼadaptació a lʼespai europeu dʼeducació superior o el recent debat al voltant del 3+2, les retallades pressupostaries, la minva dels drets laborals o «una taxa de reposició sota mínims» han estat factors que han dificultat lʼacció de govern i que encara impacten en aspectes com el nivell insuficient de finançament públic de la Universitat. «Així i tot, en aquest temps la nostra Universitat ha seguit millorant en rànquings, producció científica, innovació docent, transferència o sostenibilitat financera», ha apuntat el rector, que ha agraït a la comunitat universitària el seu esforç i la bona gestió dels recursos, claus per mantenir la posició dʼexcel·lència i rellevància nacional i internacional de la Universitat de Barcelona.
Vuit anys de mandat
Ramírez ha repassat les línies programàtiques que han guiat la seva gestió. La defensa dʼun finançament just i la diversificació de noves fonts dʼingressos, la reivindicació de lʼautonomia universitària, la implantació de la cultura de la responsabilitat —amb la creació de lʼOficina de Control Intern, Riscos i Responsabilitat Social Corporativa—, la millora de lʼexcel·lència dels serveis universitaris o la instauració dʼun model cientificohumanístic van ser els eixos del primer mandat (2008-2012). En canvi, la modernització de la Universitat, la internacionalització, la col·laboració publicoprivada, el reforçament de la Universitat de Barcelona com a agent social, la valorització del patrimoni i la defensa de la igualtat han marcat les accions del segon mandat (2013-2016), segons ha explicat el rector.
Lʼentrada a la Lliga dʼUniversitats Europees de Recerca (LERU, en les seves sigles en anglès) lʼany 2009 —fet que va suposar que, per primera vegada, una universitat de l'Estat espanyol entrés a lʼelit de la recerca europea—, o les acreditacions de qualitat de serveis com ara lʼÀrea de Formació Complementària, el CRAI o els Centres Científics i Tecnològics, entre dʼaltres, han estat fets destacats pel rector com a importants dins dʼaquesta línia dʼacció de govern. També ha remarcat la rellevància del reconeixement del BKC i el HUBc com a campus dʼexcel·lència internacional, així com l'assignació de les distincions Severo Ochoa per a lʼIRB i lʼIBEC, i María de Maeztu per a lʼInstitut de Ciències del Cosmos i la Barcelona Graduated School of Mathematics.
Dídac Ramírez també ha situat com un dels eixos del seu mandat el «compromís amb la igualtat» i la priorització de la preocupació social. En aquest sentit, ha parlat del programa bkUB, «que des del 2012 ha sufragat convocatòries destinades a fer que cap estudiant amb capacitat i mèrit trobi en la restricció econòmica una barrera dʼaccés». També s'ha referit als programes Studia (ajuda als estudiants amb malalties de llarga durada), Fem Via (ajuda als discapacitats), i al de política social i accés a la Universitat (per ajudar a arribar a la universitat col·lectius en risc dʼexclusió), així com a l'impuls de la igualtat de gènere. «La Universitat de Barcelona es defineix en el que és una de les seves raons de ser: servir dʼinstrument de cohesió social, reduir la pobresa i promoure la cooperació», ha conclòs el rector.
Equilibri pressupostari i reducció del dèficit
«Hem passat de tenir un pressupost finançat en més del 80 % amb fons públics a caure per sota del 70 %», ha dit el rector en iniciar la seva anàlisi sobre lʼestat econòmic de la Universitat. Ramírez ha assenyalat que al llarg dels seus vuit anys de mandat sʼha recuperat lʼequilibri pressupostari i sʼha reduït el dèficit acumulat en més de 30 milions dʼeuros: de 82 a 53 milions (d'aquests 53, cal dir que 17 són dèficit acumulat efectiu i els 36 restants són de risc, on s'han duplicat les provisions en els darrers vuit anys). Així mateix, sʼha tornat a la senda de lʼestabilitat financera.
Pel que fa a la valoració de la gestió de govern durant lʼany 2015, Ramírez ha subratllat que sʼhan acomplert prop del 70 % dels indicadors del Pla director, amb la previsió dʼarribar al 93 % a finals de lʼany 2016. El rector ha destacat el Pla de xoc del professorat, lʼavenç en la Carpeta Docent, els bons resultats obtinguts en les convocatòries de lʼHoritzó 2020 o el fet que la Universitat de Barcelona sigui un referent en divulgació científica o el seu gran posicionament en xarxes socials a escala nacional i internacional.
El rector ha finalitzat la seva intervenció alertant contra les respostes precipitades que es poden prendre davant de casos com el Brexit, en què cal garantir que la cooperació acadèmica i de recerca amb els centres britànics continuarà persistint, i també contra els discursos populistes que s'albiren en altres països, tant del nostre entorn com dʼaltres continents. Ramírez ha donat les gràcies als membres del seu equip i a la comunitat universitària que lʼha acompanyat en aquests vuit anys de mandat: «Malgrat els temps difícils, la Universitat, les seves persones, han, hem sabut trobar respostes eficaces».
En el torn d'intervencions després de lʼinforme, claustrals de diferents col·lectius han fet balanç del mandat del rector Dídac Ramírez. D'una banda, han destacat els avenços que ha experimentat la institució en aquest període, especialment en recerca i en gestió economicafinancera; de lʼaltra, sʼhan remarcat aspectes menys positius com la pujada de taxes universitàries.
Informació acadèmica
El vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat de la Universitat de Barcelona, Gaspar Rosselló, ha presentant un informe sobre els resultats de les proves dʼaccés a la Universitat. Ha subratllat que la Universitat de Barcelona ha pujat un 6 % en les assignacions en primera preferència. Rosselló sʼha congratulat de lʼaugment dʼestudiants que accedeixen a la Universitat de Barcelona amb una nota de tall superior a 13. En aquesta ocasió, són 215 estudiants, 105 dels quals han anat al grau de Medicina.
Quant a les acreditacions realitzades per lʼAgència de Qualitat Universitària (AQU) al llarg dʼaquest curs, el vicerector ha destacat que s'han avaluat dotze titulacions amb menció dʼexcel·lència, de les cinquanta de les quals ja es té lʼinforme definitiu.
Modificació del reglament dʼeleccions per adaptar-lo al vot en línia
Per últim, el Claustre de la Universitat de Barcelona ha aprovat, amb noranta vots a favor, vint-i-tres abstencions i cap vot en contra, la inclusió sense cap més modificació del reglament de la possibilitat de vot electrònic en les eleccions de personal acadèmic i dʼadministració i serveis per a membres del Claustre i en les eleccions del personal acadèmic a òrgans col·legiats i unipersonals.