Presenten la primera Declaració sobre integritat científica elaborada des de països llatins
El dijous 27 dʼoctubre es va presentar a lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona la primera Declaració sobre integritat científica en recerca i innovació responsable elaborada en el context dels països llatins. Es tracta dʼun document redactat per les càtedres UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Catòlica de Porto amb el suport de lʼObra Social la Caixa.
El dijous 27 dʼoctubre es va presentar a lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona la primera Declaració sobre integritat científica en recerca i innovació responsable elaborada en el context dels països llatins. Es tracta dʼun document redactat per les càtedres UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Catòlica de Porto amb el suport de lʼObra Social la Caixa.
El document proporciona pautes a investigadors, professionals i altres agents de la recerca i innovació. Amb la voluntat dʼinfluir en òrgans decisoris dels sistemes de ciència i tecnologia, fa una sèrie de recomanacions entre les quals hi ha lʼaplicació de procediments per identificar i contrarestar els comportaments reprovables. Entre les conclusions, sʼassenyala que cal tenir en compte que «el model de recerca i producció científica actual està subjecte a pressions, especialment econòmiques i acadèmiques, que no es poden comparar amb situacions anteriors».
El document està elaborat per María Casado i Itziar de Lecuona, de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, i María do Céu Patrão Neves, Ana Sofia Carvalho i Joana Araújo, de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat Catòlica de Porto, amb la col·laboració de lʼObra Social la Caixa. La Declaració, pensada des de la perspectiva de la península Ibèrica, «amb punts de vista diferents dels que es proposen habitualment des del clàssic domini anglosaxó», analitza lʼestat de la qüestió, proposa una clarificació terminològica i conceptual i fa recomanacions amb lʼobjectiu de resoldre els problemes existents.
En el text sʼassenyala que encara no hi ha una definició dʼintegritat científica compartida per la comunitat científica ni un conjunt de principis consensuats. També sʼexplica que les conductes reprovables es poden trobar en tots els vessants de la recerca: en la supervisió, en lʼús de dades estadístiques, en lʼautoria, o en les pràctiques de publicació i plagi. A lʼhora de valorar la gravetat dʼuna infracció en qualsevol dʼaquests àmbits, el document recomana tenir en compte si és deliberada i quin impacte negatiu directe té en la fiabilitat de la ciència i en la credibilitat de la innovació.
Pel que fa a les causes dels comportaments èticament reprovables, es desgranen els factors individuals, organitzatius —entre els quals hi ha, per exemple, una manca de «polítiques institucionals èticament sòlides i equitatives»)— i estructurals, com la pressió per obtenir resultats i fons amb els quals finançar les recerques o «lʼaparició de noves àrees amb un potencial terapèutic innegable que generen més interès econòmic, social i mediàtic i per a les quals hi ha més finançament disponible, més competitivitat». A continuació, sʼassenyalen les conseqüències de les conductes èticament reprovables, no només pel que fa a la reputació dels investigadors, sinó també, per exemple, per a les persones que participen en assajos clínics i per a la societat en conjunt, ja que aquestes conductes provoquen desconfiança i manca dʼinterès pels processos de creació del coneixement i la transferència.
Lʼapartat de conclusions fa referència a la necessitat de generar una cultura dʼintegritat en la comunitat científica i en les institucions dʼeducació superior. Sʼexhorta els països que ja tenen una política nacional dʼintegritat científica a revisar-la tenint en compte les recomanacions de la Declaració, i a impulsar-la. I es fa una crida als que encara no en tenen perquè treballin en aquesta línia. Igualment, sʼencoratja les institucions dʼeducació superior i els centres de recerca perquè elaborin codis dʼètica i de bones pràctiques propis en els quals sʼimpliquin tots els membres de la institució. També sʼassenyala que cal promoure la recerca acadèmica i la formació sobre integritat científica.