Lʼeconomia dels caçadors recol·lectors de la costa mediterrània entre el Plistocè i lʼHolocè també incloïa lʼexplotació del medi marí

En el treball de recerca i anàlisi, les conclusions del qual sʼhan publicat a la revista The Journal of Island and Coastal Archaeology, hi han participat Dídac Román, investigador doctor dʼexcel·lència del Pla GenT de la Generalitat Valenciana en el Departament dʼHistòria, Geografia i Art de la Universitat Jaume I, i membre del Grup de Recerca Pre-EINA; Miguel Martínez Andreu, del Museu Arqueològic Municipal de Cartagena; Gustau Aguilella, del Servei dʼInvestigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, i Josep Maria Fullola i Jordi Nadal, del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, ​​centre al qual també pertany el primer signant.

Fins fa uns anys, es coneixia poc sobre lʼeconomia dels grups de caçadors recol·lectors a la Mediterrània durant la transició del Plistocè (era glacial, en el Paleolític) a lʼHolocè (postglaciació, el moment en què vivim actualment). La majoria dels estudis desenvolupats a la península Ibèrica feien pensar que els llocs dʼexplotació marina es localitzaven particularment a lʼàrea cantàbrica i atlàntica, però les noves dades i estudis aportats per lʼequip de recerca permeten canviar aquest paradigma.

Les dades recopilades durant la investigació confirmen que lʼús dels recursos marins al final del Paleolític i durant el Mesolític a la costa ibèrica mediterrània era clarament més habitual del que es pensava amb les dades existents fins ara. La presència de menys evidències que en el cas de les costes cantàbrica i atlàntica, on hi ha catalogats més llocs de caçadors recol·lectors pescadors, podria ser deguda a diferents raons: major riquesa i diversitat de vida a causa dels corrents marins freds, més abundants en nutrients; presència de marees i altres factors ambientals, i millor preservació dels llocs al llarg del temps (gràcies a una plataforma litoral i una costa més abrupta que els va protegir de la progressiva inundació de lʼentorn produïda pel desglaç dels pols durant lʼHolocè).

Els estudis del SERP i el registre català

Tot i que els resultats de lʼarticle han estat fruit dʼun veritable estudi interdisciplinari, en el qual els components dels diferents centres de recerca han col·laborat per obtenir les dades de totes les regions, el SERP-UB ha liderat dos aspectes clau en la recerca. Dʼuna banda, lʼanàlisi dels elements bioarqueològics —essencialment, de les restes faunístiques— sobre els quals es fonamenten les conclusions que permeten demostrar la importància dels recursos marins per a les últimes comunitats caçadores recol·lectores de la zona estudiada. Dʼaltra banda, lʼobtenció de datacions radiocarbòniques en diversos jaciments, alguns excavats fa uns anys i dʼaltres en què es continua excavant. Aquestes datacions són les que han permès datar aquests esdeveniments dʼexplotació marina entre fa 13.000 i 7.000 anys aproximadament. Els investigadors del SERP també sʼhan encarregat fonamentalment dʼinterpretar les dades de lʼàrea catalana, amb la revisió de materials dʼantigues excavacions que actualment es troben en diferents museus.

Entre aquests cal destacar les col·leccions dipositades al Museu dʼArqueologia Salvador Vilaseca, de Reus, que acull materials procedents de jaciments clau per al present estudi, com els de Camping Salou (Salou) o la cova del Solà dʼen Pep (lʼHospitalet de lʼInfant), excavats per Salvador Vilaseca al segle passat. Així mateix, i encara que no sʼesmenten en lʼarticle publicat, el SERP està excavant altres estacions arqueològiques sincròniques a les de lʼestudi en tot lʼàmbit català. Més enllà dʼavaluar la importància de la subsistència dʼorigen marí a les zones estrictament costaneres, lʼobjectiu dʼaquestes prospeccions és intentar valorar també lʼimpacte que aquest tipus de recursos va tenir entre les últimes poblacions caçadores recol·lectores de la regió. Així, sʼhan trobat petxines utilitzades com a elements ornamentals o instrumentals al Priorat (el Filador i lʼHort de la Boquera), del Moianès (Balma del Gai), la Noguera (cova del Parco) o fins i tot la Cerdanya (Montlleó) .

Deu jaciments mediterranis

Els investigadors han analitzat restes de deu jaciments arqueològics situats al llarg de més de 800 quilòmetres de la costa mediterrània, des de Tarragona fins a Màlaga: en concret, la Cativera, Camping Salou i Solà dʼen Pep (Tarragona); lʼAssut i la Cova (Castelló); El Collado (València); El Algarrobo, El Caballo i La Higuera (Múrcia) i Nerja (Màlaga). Al contrari del que podria pensar-se, els llocs situats al sud presenten major diversitat de recursos (el cas més paradigmàtic és la cova de Nerja). La raó seria lʼentrada dʼaigües procedents de lʼoceà Atlàntic, per la seva proximitat, i prova dʼaixò és la presència de restes de Littorina obtusata, o dʼespècies de climes més freds, com les dels bacallans Melanogrammus aeglefinus o Pollachius Pollachius. El Mediterrani es considera més pobre biològicament a causa de la salinitat, la temperatura, la manca de nutrients i el caràcter imperceptible de les marees.

En general, lʼexplotació de recursos marins (sobretot mol·luscs) sol anar associada a una explotació dels invertebrats terrestres (pulmonats) i també a la presència de restes de mamífers (cérvol, cabra salvatge i conills, entre dʼaltres). Però els investigadors han constatat una reducció dels invertebrats terrestres en favor dels recursos marins segons avança el temps. Aquesta característica ha pogut observar-se en els llocs que han conservat restes durant llargs períodes cronològics, com la cova de Nerja, o en aquells que presenten cronologies més antigues, com Camping Salou, la Cova, El Caballo, El Algarrobo i La Higuera. Entre els mol·luscs estudiats hi ha eriçons de mar (Solà dʼen Pep i Nerja), crustacis (El Caballo) i cefalòpodes (Nerja), i entre els peixos predominen el besuc en llocs amb aiguamolls estacionals (El Collado, El Caballo i La Higuera ) i les varietats de bacallà a Nerja, on també apareixen aus i mamífers marins (Monachus i Delphinus).

Un altre objectiu important de lʼestudi era avaluar si la ubicació i lʼexplotació podrien estar lligades a la proximitat del mar. No obstant això, dʼacord amb les dades obtingudes, en el moment de la seva ocupació alguns dʼaquests llocs no eren exactament costaners (la Cova i El Collado, per exemple): els seus habitants havien de desplaçar-se trenta quilòmetres per aconseguir provisions marines.

Per calcular la distància fins a la costa, lʼequip de recerca ha emprat dades sobre les fluctuacions del nivell del mar al final del Paleolític i en el Mesolític. Sʼhan combinat diferents models digitals de terreny amb dades batimètriques, fet que ha permès simular les diferents posicions de la costa en rangs, i concretar si es trobava dins de les isòcrones de dues hores dels jaciments, distància que es considera el territori habitual on els caçadors-recol·lectors realitzaven les seves activitats habitualment.

Lʼextensió de la plataforma continental i la forma de la costa han estat particularment importants per a aquesta recerca. El sud-est de la península és una zona relativament escarpada amb una petita plataforma continental que presenta pendents pronunciats a gran profunditat, característiques que lʼhan protegit de canvis orogràfics importants. En canvi, la zona central (Tarragona, Castelló i València) és completament diferent. La sedimentació del riu Ebre condiciona lʼexistència dʼuna altitud suau i baixa a la costa amb una gran plataforma continental lʼorografia de la qual ha canviat considerablement a causa de les transgressions i regressions marines.

Referència de lʼarticle:

Dídac Román, Miguel Martínez-Andreu, Gustau Aguilella, Josep Maria Fullola i Jordi Nadal (2020). «Shellfish collectors on the seashore: the exploitation of the marine environment between the end of the Paleolithic and the Mesolithic in the Mediterranean Iberia». The Journal of Island and Coastal Archaeology, Doi: tandfonline.com/doi/full/10.1080/15564894.2020.1755395