Prop de dos milions de persones a Espanya mostren un quadre de SAHS que requeriria tractament, però els casos diagnosticats no arriben al 5 %. Després de quasi deu anys de recerca, el 2009 neix la Unitat de Diagnòstic i Tractament del Ronc i Apnees del Son, ubicada a la Clínica Odontològica - Fundació Josep Finestres de la UB, al campus Ciències de la Salut de Bellvitge. En aquest centre sʼestudien i es tracten els trastorns respiratoris del son des dʼuna òptica innovadora, que posa de relleu el paper de lʼodontòleg en la recerca, el diagnòstic i el tractament dʼaquestes patologies.
La unitat està formada per Maribel Pascual, llicenciada en Medicina i Cirurgia i especialista en Estomatologia, i els doctors en Odontologia Eva Willaert i Lluís Nogués, tots ells professors del Departament dʼOdontostomatologia, a la
Facultat dʼOdontologia, i experts en les matèries de pròtesi dental i disfunció craniomandibular, incloses en el màster universitari dʼOclusió i Rehabilitació Oral, que dirigeixen els doctors Joan Salsench, Maria Peraire i Jordi Samsó de la UB. Lʼequip científic, forjat a partir de lʼany 2000 arran de la col•laboració inicial entre les expertes Maribel Pascual i Carme Monasterio (responsable de la Unitat del Son del Servei de Pneumologia de lʼHospital Universitari de Bellvitge), és pioner a Espanya per haver introduït lʼestudi de les roncopaties i apnees del son, així com el seu tractament amb dispositius dʼavançament mandibular (DAM), en la docència del màster universitari en Ciències Odontològiques en què participen com a expertes.
Una patologia força desconeguda per la societat
Tal com explica la professora Maribel Pascual, «el diagnòstic i tractament de la SAHS està generant una gran demanda sanitària, social i econòmica. Com a odontòlegs, podem aportar una nova visió terapèutica per abordar una simptomatologia complexa, que es pot manifestar en lʼaparell respiratori i tractar-se des del sistema estomatognàtic —la cavitat bucal—, i complementar i ampliar així el ventall de possibilitats de tractament dʼaltres experts (pneumòlegs, neurofisiòlegs, cirurgians maxil•lofacials, dietistes, etc)».
Els pacients amb SAHS tenen set o vuit cops més risc de patir accidents laborals i de trànsit que la població general, segons el Document de consens nacional sobre la SAHS, elaborat pel Grup Espanyol del Son (GES). El sobrepès, el consum dʼalcohol, el tabaquisme, la polimedicació, lʼobstrucció nasal, la menopausa i els hàbits no saludables tenen un impacte negatiu sobre la salut i el cicle del son. «Com a sanitaris, la nostra obligació és estimular i animar a corregir aquests hàbits perjudicials per millorar la higiene del son i la qualitat de vida dels afectats i aplicar els nostres coneixements perquè el pacient tingui un tractament mèdic efectiu. En el cas de professionals amb tasques de responsabilitat, com ara conductors, pilots dʼaviació, etc, sabem que la nostra feina contribueix a salvar vides i també és positiva per a lʼeconomia de les empreses», subratlla la professora Pascual.
Segons explica la professora Eva Willaert, «en el cas del ronc, el paradigma ha variat completament: abans es creia que era un indicador dʼun bon descans, però el ronc podria ser un primer indici de dificultats respiratòries durant el son. Segons lʼestadística, en persones més grans de 50 anys, el 60 % dels homes ronquen, i el 40 % de dones, també. No tothom que ronca desenvolupa una SAHS però el ronc pot tenir conseqüències en la salut i val la pena revisar lʼhistorial clínic del pacient».
Lʼodontòleg, clau per a un diagnòstic precoç
El paper de lʼodontòleg és bàsic per detectar patologies lligades a la salut bucodental i per facilitar un tractament precoç i més econòmic del ronc i de la SAHS. En el cas de la SAHS, el fet de no tractar a temps aquesta patologia resulta dues o tres vegades més car que tractar-la precoçment. En opinió del professor Lluís Nogués, «lʼodontologia sʼestà implicant cada cop més en el camp de les patologies respiratòries però les unitats del son hospitalàries no solen incloure odontòlegs. Quan es requereixen aquests serveis, busquen col•laboracions externes per oferir més bon servei al pacient». «Ara per ara ―continua—, la medicina oral del son és una àrea dʼestudi molt especialitzada i exigeix una formació específica de postgrau. En lʼàmbit universitari, som pioners en la docència i també en lʼassistència en aquest camp del coneixement. Ara bé, al nostre país, la professió odontològica sʼha associat a una imatge mercantilista i sovint hem de lluitar contra això per poder col•laborar amb altres especialitats mèdiques dins de la sanitat pública».
Recerca per millorar la qualitat de vida del pacient
La prova de preferència per al diagnòstic de les patologies respiratòries del son és la polisomnografia, que registra el flux respiratori, la freqüència cardíaca, el nivell dʼoxigenació sanguínia, les fases del son, etc. El tractament més habitual per al ronc i la SAHS, fins fa poc temps, era lʼaparell de pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP), dotat dʼuna mascareta nasal (o també bucal) que insufla aire durant les hores de son. Com a alternativa, els dispositius dʼavançament mandibular (DAM) modifiquen certes característiques a les vies aèries superiors per reduir tant els casos de ronc com els casos lleus i moderats de SAHS, de manera que actualment es poden considerar com el tractament de primera elecció per a les dues patologies, en lloc del CPAP. Els DAM, a més, es poden utilitzar puntualment com a complement o substitut del CPAP si hi ha rebuig dʼaquest sistema. El pacient també el pot utilitzar si surt de viatge, per motius socials, etc.
La Unitat de Diagnòstic i Tractament del Ronc i Apnees del Son, que acull pacients derivats de lʼentorn hospitalari (Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Clínic, Hospital del Mar, Hospital de Viladecans, Hospital de Terrassa, etc.), també aplica tècniques de diagnòstic (imatge, poligrafies, etc.) en pacients potencials de SAHS per determinar el millor tractament a cada cas o derivar-lo al servei mèdic més indicat. Per això, aquesta unitat està considerada una unitat de cribratge. «La nostra missió principal és valorar molt bé el pacient», explica la professora Maribel Pascual. «Com a odontòlegs, estem en primera línia per detectar pacients encara sense diagnosticar. En pacients amb un perfil de baix risc, els DAM poden ser útils per reduir la patologia i evitar que sʼagreugi, però cal adequar cada aparell cas per cas per poder donar resposta a un diagnòstic clínic concret».
La unitat, que fa un seguiment exhaustiu de cada pacient i de la simptomatologia que presenta, també sʼha destacat en lʼàmbit de la recerca, en especial «pels estudis publicats en revistes de prestigi en odontologia sobre lʼimpacte dels DAM i els possibles efectes secundaris que poden aparèixer dins la boca, els quals poden ser poc rellevants, i sense massa transcendència, sempre que es faci un estret seguiment del pacient afectat», segons apunta la professora Eva Willaert. Així mateix, continua: «Vam començar una línia de recerca en relació amb la qualitat de vida dʼaquests pacients tractats amb DAM, que és una de les darreres tendències i de més actualitat en lʼàmbit de la salut». Tal com assenyala la professora Pascual, durant aquests deu anys dʼexperiència clínica, també sʼha detectat que «certs tractaments prostodòncics de rehabilitació oral poden agreujar el ronc i la SAHS en alguns pacients».
