Sʼhan presentat les mesures més precises entre galàxies des que lʼUnivers es va començar a accelerar

El patró de les oscil·lacions acústiques de barions(BAP) es pot interpretar com una empremta dactilar còsmica reflectida en la distribució de galàxies. A partir dels detalls d’aquesta empremta dactilar es poden mesurar els paràmetres de l’Univers i les propietats de l’energia fosca (Crèdits: Eric Huff del SDSS-III i Telescopi del Pol Sud. Gràfic de Zosia Rostomian)
El patró de les oscil·lacions acústiques de barions(BAP) es pot interpretar com una empremta dactilar còsmica reflectida en la distribució de galàxies. A partir dels detalls d’aquesta empremta dactilar es poden mesurar els paràmetres de l’Univers i les propietats de l’energia fosca (Crèdits: Eric Huff del SDSS-III i Telescopi del Pol Sud. Gràfic de Zosia Rostomian)
Recerca
(30/03/2012)

La col·laboració internacional Sloan Digital Sky Survey (SDSS-III) ha presentat avui, en sis articles publicats simultàniament en el repositori digital arXiv, les mesures més precises que sʼhan obtingut fins ara de les distàncies de 300.000 galàxies, fins a arribar a lʼUnivers llunyà. Aquests resultats, en què han participat diversos investigadors espanyols, ofereixen una mirada sense precedents al moment en què lʼexpansió de lʼUnivers es va començar a accelerar. El descobriment dʼaquest fet va comportar el Nobel de Física lʼany passat.

El patró de les oscil·lacions acústiques de barions(BAP) es pot interpretar com una empremta dactilar còsmica reflectida en la distribució de galàxies. A partir dels detalls d’aquesta empremta dactilar es poden mesurar els paràmetres de l’Univers i les propietats de l’energia fosca (Crèdits: Eric Huff del SDSS-III i Telescopi del Pol Sud. Gràfic de Zosia Rostomian)
El patró de les oscil·lacions acústiques de barions(BAP) es pot interpretar com una empremta dactilar còsmica reflectida en la distribució de galàxies. A partir dels detalls d’aquesta empremta dactilar es poden mesurar els paràmetres de l’Univers i les propietats de l’energia fosca (Crèdits: Eric Huff del SDSS-III i Telescopi del Pol Sud. Gràfic de Zosia Rostomian)
Recerca
30/03/2012

La col·laboració internacional Sloan Digital Sky Survey (SDSS-III) ha presentat avui, en sis articles publicats simultàniament en el repositori digital arXiv, les mesures més precises que sʼhan obtingut fins ara de les distàncies de 300.000 galàxies, fins a arribar a lʼUnivers llunyà. Aquests resultats, en què han participat diversos investigadors espanyols, ofereixen una mirada sense precedents al moment en què lʼexpansió de lʼUnivers es va començar a accelerar. El descobriment dʼaquest fet va comportar el Nobel de Física lʼany passat.

Els resultats són la culminació de més de dos anys de treball del Baryon Oscillation Spectroscopic Survey (BOSS), un dels projectes de la col·laboració SDSS-III, en el qual participa un grup espanyol format pels investigadors Jordi Miralda-Escudé i Licia Verde, investigadors ICREA de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (vinculat al Barcelona Knowledge Campus); Olga Mena, de lʼInstitut de Física Corpuscular (CSIC-UV), i Francisco Prada, de lʼInstitut de Física Teòrica (UAM-CSIC) i de lʼInstitut dʼAstrofísica dʼAndalusia (CSIC). 

Un dels descobriments més sorprenents en astronomia de les dues darreres dècades, reconegut amb el Premi Nobel de Física de 2011, ha estat la constatació que lʼUnivers no només sʼexpandeix, sinó que aquesta expansió sʼestà accelerant, possiblement com a resultat de lʼacció de lʼanomenada energia fosca, la naturalesa de la qual es desconeix.
 
El propòsit del projecte BOSS per tractar de donar resposta a aquest problema ha estat confeccionar una gran cartografia del màxim nombre de galàxies possible amb mesures precises de les seves distàncies. A partir dʼaquestes mesures, els astrònoms poden deduir la història de lʼexpansió de lʼUnivers i el seu ritme dʼacceleració.
 
BOSS va començar a prendre dades a mitjans mes de setembre del 2009 amb un nou espectrògraf instal·lat al telescopi de 2,5 metres de lʼSDSS a lʼObservatori Apache Point a Nou Mèxic (EUA). En només dos anys i mig, aquest experiment ha mesurat les posicions exactes de més de 300.000 galàxies a tot el cel, fet que permet remuntar-nos cap al passat de lʼUnivers, a més de 6.000 milions dʼanys. BOSS continuarà recollint dades fins al 2014, any en què es completarà la cartografia final, que triplicarà la dimensió de la que sʼha analitzat fins ara.
 
El rastreig del cel que ha portat a terme BOSS reprodueix un mapa de galàxies i cúmuls de galàxies agrupades en parets i filaments, amb buits enormes que separen aquestes estructures. Totes aquestes estructures van sorgir a partir de petites variacions de densitat que es van produir en els inicis de lʼUnivers i que portaven el segell de les oscil·lacions acústiques de barions (BAO), unes ones de so que aviat es propagaven per lʼUnivers a través de la matèria, que més tard va començar a col·lapsar per formar les galàxies.
 
Milers de milions dʼanys després lʼempremta de les BAO encara es pot reconèixer a lʼUnivers. Aquest patró es pot interpretar com una empremta dactilar còsmica reflectida en la distribució de galàxies. A partir dels detalls dʼaquesta empremta dactilar es poden mesurar els paràmetres de lʼUnivers i les propietats de lʼenergia fosca. En altres paraules, de la mateixa manera que les empremtes dactilars són úniques per a cada persona, lʼempremta dactilar còsmica permet determinar com és lʼUnivers.
 
Amb les dades que sʼhan pres fins ara, BOSS ha estat capaç de mesurar les BAO amb un error del 2 %, la mesura més precisa dʼaquesta dada que sʼha obtingut fins avui. El mapa produït per BOSS permet veure lʼUnivers quan tenia la meitat de lʼedat actual i el moment en què seʼn comença a accelerar lʼexpansió.