Editen un còmic per explicar un projecte científic que estudia les resines fòssils a lʼilla de Madagascar
Vongy, que prové de la paraula malgaix voangory («escarabat»), és el nom de lʼinsecte protagonista dʼun còmic que ajudarà a explicar als escolars de Madagascar el valor de la recerca per preservar la biodiversitat i el medi ambient a la gran illa vermella de lʼÍndic. El còmic Vongy. Una aventura entre científicos, del qual se nʼhan editat uns 3.000 exemplars en castellà, anglès, francès i alemany, és una iniciativa de lʼequip integrat per Xavier Delclòs, professor de Paleontologia de la Facultat de Geologia i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio); Mónica M. Solórzano Kraemer, de lʼInstitut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya), i Enrique Peñalver i Ana Rodrigo, de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya (IGME), i està il·lustrat per la dissenyadora gràfica Imke Trostbach.
Vongy, que prové de la paraula malgaix voangory («escarabat»), és el nom de lʼinsecte protagonista dʼun còmic que ajudarà a explicar als escolars de Madagascar el valor de la recerca per preservar la biodiversitat i el medi ambient a la gran illa vermella de lʼÍndic. El còmic Vongy. Una aventura entre científicos, del qual se nʼhan editat uns 3.000 exemplars en castellà, anglès, francès i alemany, és una iniciativa de lʼequip integrat per Xavier Delclòs, professor de Paleontologia de la Facultat de Geologia i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio); Mónica M. Solórzano Kraemer, de lʼInstitut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya), i Enrique Peñalver i Ana Rodrigo, de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya (IGME), i està il·lustrat per la dissenyadora gràfica Imke Trostbach.
El món de la recerca paleontològica en vinyetes
«La idea de presentar el nostre treball científic en forma de còmic va sorgir a Madagascar entre arbres productors de resina de lʼespècie Hymenaea verrucosa, col·lectes dʼinsectes, aranyes i resina. Vam pensar que seria oportú explicar a nens i adults de Madagascar per què havíem viatjat fins al seu país, el valor que tenen per a la ciència la resina i la fauna dʼinsectes i aranyes, i la importància de preservar-ne la biodiversitat», expliquen els autors. «Així doncs, a través dʼuna aventura de descoberta, que inclou una perillosa travessa per lʼoceà, volem mostrar els processos de captura per resina i dispersió de les espècies».
Lʼambre i el copal són resines fòssils que poden contenir insectes atrapats fa milions dʼanys i ben conservats, fet que ajuda a establir comparacions morfològiques amb els organismes actuals. Des del 2015, lʼequip dʼexperts estudia lʼambre malgaix, els dipòsits de copal i la biota capturada en les resines fòssils al nord de Madagascar —en concret, a la Muntanya dʼAmbre— mitjançant un projecte finançat pel Fons Global dʼExploració de National Geographic, amb el suport de lʼInstitut per a la Conservació dels Ecosistemes Tropicals de Madagascar (MICET) i el Ministeri dʼEconomia i Competitivitat espanyol. Aquestes resines fòssils —una imatge dels ecosistemes naturals de fa milers dʼanys— també són indicadors del preocupant procés de pèrdua de biodiversitat a Madagascar per lʼacció humana.
Atrapats fa milers dʼanys per les resines dels arbres
Tal com explica el professor Xavier Delclòs, «avui en dia, tenim separades i pràcticament classificades diverses desenes de milers dʼinsectes atrapats en aquestes trampes apegaloses». Els insectes i les aranyes que els experts troben dins de les resines sʼanalitzen per comparar-los amb la fauna que viu actualment als voltants dels arbres: «Així —continua Delclòs—, podrem interpretar el registre que trobem dins dels ambres de fa milions d'anys. També comparem els insectes atrapats en les resines antigues (copal) de lʼarbre Hymenaea amb la fauna actual per poder analitzar la pèrdua de diversitat a Madagascar».
Quan la pitjor amenaça és lʼhome
«La pitjor amenaça per a la biodiversitat de lʼilla de Madagascar és lʼhome», explica Delclòs. «El malgaix és un poble que utilitza la fusta com a principal combustible a les cases, i per això es tallen i es cremen quantitats enormes de boscos. Darrerament, lʼEstat està controlant molt les cremes indiscriminades per fer carbó sense autorització, però aquest costum encara està molt arrelat, també perquè no hi ha possibilitat dʼobtenir cap altre combustible a preus que pugui pagar la majoria de la població».
A excepció del marge de lʼest, dominat per una àmplia franja de selva tropical, quasi tot Madagascar és una extensa àrea molt seca i pràcticament sense vegetació. El Govern necessita establir àmplies zones de parcs nacionals per protegir integralment el bosc que encara els resta. Bona part de la fauna i flora de Madagascar és endèmica i es localitza, sobretot, a la seva selva tropical.
El nou còmic, que explica les aventures de Vongy i els seus amics a Madagascar i lʼAmèrica Central, serà una eina educativa que es distribuirà en escoles i centres per conscienciar, tant escolars com adults, dels efectes devastadors de la tala de boscos en el medi ambient de la quarta illa més gran del món.
Podeu consultar el còmic en aquest enllaç.