Els científics Mariano Barbacid i Alfred Lewis Goldberg seran investits doctors honoris causa per la UB

Mariano Barbacid Montalbán, descobridor dels oncogens humans.
Mariano Barbacid Montalbán, descobridor dels oncogens humans.
Institucional
(19/06/2014)

Mariano Barbacid Montalbán, descobridor dels oncogens humans, i Alfred Lewis Goldberg, un referent en lʼestudi del rol de la degradació de les proteïnes en les malalties humanes, seran investits com a doctors honoris causa per la UB en un acte institucional presidit pel rector, Dídac Ramírez i Sarrió, que tindrà lloc el dijous 26 de juny, a les 12 hores, al Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB.

Mariano Barbacid Montalbán, descobridor dels oncogens humans.
Mariano Barbacid Montalbán, descobridor dels oncogens humans.
Institucional
19/06/2014

Mariano Barbacid Montalbán, descobridor dels oncogens humans, i Alfred Lewis Goldberg, un referent en lʼestudi del rol de la degradació de les proteïnes en les malalties humanes, seran investits com a doctors honoris causa per la UB en un acte institucional presidit pel rector, Dídac Ramírez i Sarrió, que tindrà lloc el dijous 26 de juny, a les 12 hores, al Paranimf de lʼEdifici Històric de la UB.

 

Mariano Barbacid, descobridor dels oncogens humans

A la investidura del professor Mariano Barbacid, expert en oncologia molecular, el padrí serà el professor José Luis Rosa, del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB. Mariano Barbacid (Madrid, 1949) és un científic de rellevància internacional, pioner en el camp en lʼoncologia molecular i en lʼestudi de les bases moleculars del sistema nerviós. La recerca del Dr. Barbacid ha obert camins que, a més dʼaprofundir en el coneixement de diferents vies de senyalització i regulació de la proliferació cel·lular, han permès dissenyar estratègies terapèutiques per a diferents tipus de càncers.

Mariano Barbacid és cap dʼOncologia Experimental al Centre Nacional dʼInvestigacions Oncològiques (CNIO). Es va llicenciar el 1971 a la Facultat de Ciències Químiques (especialitat de Bioquímica) de la Universitat Complutense de Madrid, on també es va doctorar, el 1974. Aquell mateix any va ingressar a lʼInstitut Nacional del Càncer dels EUA, on va desenvolupar la formació postdoctoral i, posteriorment, va formar el seu propi grup de recerca. Lʼany 1982, el seu grup va aconseguir aïllar per primera vegada un gen humà mutat capaç de causar càncer (un oncogèn). Uns mesos més tard, Barbacid i els seus col·laboradors van demostrar que aquest oncogèn humà era una versió mutada del gen H-Ras. També van establir el seu mecanisme dʼactivació oncogènica mitjançant una simple mutació somàtica. La rellevància científica dʼaquests treballs va ser reconeguda amb nombrosos premis, com ara el Premi Rei Joan Carles I i el Rhoads Memorial Award de lʼAssociació Americana de Recerca del Càncer.

La continuació dels estudis en oncologia li van permetre demostrar a nivell molecular que els agents cancerígens induïen tumors mitjançant lʼactivació directa dels oncogens. Aquesta línia dʼinvestigació va establir les bases per a la identificació dels oncogens com a dianes directes dels agents carcinògens. Posteriorment, com a director executiu del Departament de Biologia Molecular a lʼInstitut dʼInvestigació Bristol-Myers Squibb a Princeton (Nova Jersey, EUA), va identificar la família de proteïnes Trkcom a receptores de les neurotrofines, un grup de factors de creixement essencials per a la supervivència de les neurones. Lʼany 1998, el Dr. Barbacid va tornar a Espanya i va crear, amb el patrocini de lʼInstitut de Salut Carlos III, el Centre Nacional dʼInvestigacions Oncològiques (CNIO), amb lʼobjectiu de dotar Espanya dʼun centre de recerca en càncer dʼexcel·lència i rellevància mundial. Tot i la seva curta vida, el CNIO és ja el primer centre de recerca de lʼEstat en producció científica en revistes dʼalt impacte i un dels primers del món. Mariano Barbacid ha publicat més de 275 articles científics. És membre de nombroses associacions científiques, com ara lʼOrganització Europea de Biologia Molecular (EMBO), lʼAcadèmia Europea o lʼAcadèmia de Ciències dʼEstats Units, i ha rebut nombrosos premis i distincions, per exemple la Medalla dʼHonor de lʼAgència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) de lʼOrganització Mundial de la Salut, amb seu a Lió, entre altres reconeixements.

 

Alfred Goldberg, pioner en lʼestudi de la degradació de proteïnes

El professor Alfred Goldberg serà investit en un acte que apadrinarà Josep M. Argilés, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB). Alfred Goldberg (Providence, EUA, 1942) és professor de biologia cel·lular a la Universitat de Harvard, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica. Va obtenir la llicenciatura el 1963 i el doctorat en Fisiologia el 1968, i ha estat professor a lʼEscola de Medicina de Harvard des del 1977.

La seva recerca sʼha centrat en els mecanismes bioquímics i la regulació fisiològica de la degradació de les proteïnes en les cèl·lules i la importància dʼaquest procés en diferents malalties. Les proteïnes es produeixen constantment i després es descomponen en aminoàcids. Aquest procés és la versió cel·lular del control de qualitat, atès que elimina les proteïnes danyades. El seu laboratori va descobrir per primera vegada el sistema dependent de lʼATP (trifosfat dʼadenosina) de la degradació de proteïnes, el qual actualment sʼanomena via de senyalització ubiquitina-proteasoma. També va demostrar per primera vegada la participació dels proteasomes —un complex proteic gran present en totes les cèl·lules eucariotes— en aquest procés i va descobrir les proteases dependents de lʼATP, un tipus dʼenzims responsables de la degradació de proteïnes en bacteris i mitocondris.

Aquesta recerca bàsica sʼha pogut relacionar amb la comprensió de les malalties humanes. Per exemple, amb troballes com ara els mecanismes de la degradació excessiva de proteïnes i lʼatròfia muscular en molts estats patològics, i també amb la comprensió de la funció del proteasoma en la presentació dʼantígens, un procés clau del sistema immunitari. El laboratori del professor Goldberg va introduir per primera vegada els inhibidors del proteasoma, ara àmpliament utilitzats com a eines de recerca, i va iniciar les investigacions que van conduir a desenvolupar lʼinhibidor Velcade (bortezomib), utilitzat en el tractament de certs tipus de càncer.

Goldberg ha publicat més de 400 articles científics i forma part de lʼ1 % dels autors més citats en publicacions científiques en ciències de la vida. A més, és membre de prestigioses institucions com ara lʼAssociació Americana per a lʼAvenç de la Ciència (AAAS), lʼAcadèmia Americana de les Arts i les Ciències i els Instituts de Medicina de lʼAcadèmia Nacional de Ciències dels EUA. La seva recerca ha estat reconeguda amb nombrosos premis, incloent-hi el Premi Novartis-Drew de Ciències Bioquímiques, el Premi Severo Ochoa (Universitat de Nova York, EUA) i el Premi Ernst Knobil (Universitat de Texas, EUA), entre altres distincions.

 

Durant lʼacte també es lliurarà el XVII Premi Claustre de Doctors de la UB, que ha obtingut lʼinvestigador de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) John Jairo Aponte Varon per la tesi Evaluación de herramientas para prevenir la malaria durante los primeros años de vida, defensada a la Facultat de Medicina de la UB i dirigida per Pedro Alonso, catedràtic del Departament de Salut Pública de la UB.

John Jairo Aponte (Bogotà, Colòmbia, 1966) va obtenir també el Premi Ramon Margalef del Consell Social de la UB lʼany 2012. La seva recerca va ser fonamental perquè lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS) recomanés utilitzar un nou sistema de control de la malària: el tractament intermitent amb fàrmacs antimalàrics en infants (IPTi) amb sulfadoxina-pirimetamina. Actualment, John Jairo Aponte continua investigant en aquesta línia com a científic del CRESIB, el centre dʼinvestigació de lʼISGlobal, adscrit al HUBc, el campus dʼexcel·lència internacional de la salut de la UB.

El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona va ser creat per distingir les tesis doctorals llegides i defensades en aquesta institució que representessin les aportacions més rellevants en el camp del coneixement humà i del progrés de la ciència. En aquesta edició, en què sʼhan guardonat tesis llegides durant el 2011, sʼhan presentat 118 candidats, dʼàmbits i especialitats que abastaven pràcticament tots els camps de les ciències i les humanitats que sʼimparteixen en aquesta Universitat.