Santiago Ramón y Cajal, membre de la saga del premi Nobel: «Ramón y Cajal era un gran defensor de lʼautonomia universitària»

Santiago Ramón y Cajal.
Santiago Ramón y Cajal.
Entrevistes
(11/03/2013)

Lʼinvestigador Santiago Ramón y Cajal, descendent del premi Nobel amb el mateix nom, ha desenvolupat la seva trajectòria científica conjugant la carrera acadèmica, professional i investigadora. Va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura el 1982 i va quedar en primer lloc en les oposicions a metge intern resident (MIR) el 1983. Com a metge anatomopatòleg ha treballat a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, a lʼHospital General de Móstoles, a la Universitat de Yale, a la Clínica Puerta de Hierro i a lʼHospital Universitari Vall dʼHebron. Com a investigador ha dut a terme diversos projectes pels quals se li han atorgat distincions com ara el Premi Ernesto Seco de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (1996) o el Premi Nacional de Recerca en Oncologia per a joves investigadors (1997). També és membre dʼhonor del Col·legi de Metges de Saragossa (1997) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2001). Des del 2003, és cap del Servei dʼAnatomia Patològica de lʼHospital Universitari Vall dʼHebron de Barcelona. Lʼany 2007, va obtenir la càtedra dʼAnatomia Patològica a la UAB.

 
En aquesta entrevista recorda la figura del seu il·lustre avantpassat amb motiu de lʼexposició que li va dedicar la Universitat de Barcelona i que es va poder visitar del 12 de desembre passat al 25 de gener dʼenguany.
Santiago Ramón y Cajal.
Santiago Ramón y Cajal.
Entrevistes
11/03/2013

Lʼinvestigador Santiago Ramón y Cajal, descendent del premi Nobel amb el mateix nom, ha desenvolupat la seva trajectòria científica conjugant la carrera acadèmica, professional i investigadora. Va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura el 1982 i va quedar en primer lloc en les oposicions a metge intern resident (MIR) el 1983. Com a metge anatomopatòleg ha treballat a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, a lʼHospital General de Móstoles, a la Universitat de Yale, a la Clínica Puerta de Hierro i a lʼHospital Universitari Vall dʼHebron. Com a investigador ha dut a terme diversos projectes pels quals se li han atorgat distincions com ara el Premi Ernesto Seco de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (1996) o el Premi Nacional de Recerca en Oncologia per a joves investigadors (1997). També és membre dʼhonor del Col·legi de Metges de Saragossa (1997) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2001). Des del 2003, és cap del Servei dʼAnatomia Patològica de lʼHospital Universitari Vall dʼHebron de Barcelona. Lʼany 2007, va obtenir la càtedra dʼAnatomia Patològica a la UAB.

 
En aquesta entrevista recorda la figura del seu il·lustre avantpassat amb motiu de lʼexposició que li va dedicar la Universitat de Barcelona i que es va poder visitar del 12 de desembre passat al 25 de gener dʼenguany.

 

Quin parentiu té amb el premi Nobel Santiago Ramón y Cajal? La saga dels Cajal continua present a Barcelona?
Sóc besnét del seu germà Pedro. Els Cajal venim dʼAragó. Allà es troba actualment una part de la família, mentre que una altra part és a Madrid, on hi ha dos néts de Ramón y Cajal que encara viuen. A Barcelona hi viu una besnéta, Teresa Ramón y Cajal, que és oncòloga a lʼHospital de Sant Pau. Jo fa nou anys que mʼhe instal·lat a Barcelona per motius professionals: treballava a Madrid i em van dir de venir a lʼHospital Vall dʼHebron. I nʼestic encantat, perquè aquí hi ha un entorn en tot lʼàmbit biomèdic que al meu entendre és el millor que tenim a Espanya.
 
 
Santiago Ramón y Cajal va valorar els seus anys com a investigador a Barcelona?
Crec que sí. En les seves memòries sempre va dir que els seus anys aquí van ser molt productius per a ell científicament. Això és inqüestionable. Per raons que no entenem gaire, a Barcelona, fins fa poc, sʼha ignorat molt Ramón y Cajal.
 
Cal dir que el meu rebesavi, el pare de Don Santiago, també va estudiar Medicina a Barcelona. No hi havia aquests estudis a Saragossa el 1850, i lʼhome es va desplaçar aquí sense mitjans econòmics. Per pagar-se la carrera, va haver de treballar de barber a Sarrià. El pare és una peça essencial per entendre Don Santiago: venia a Barcelona periòdicament, sobretot quan el seu fill era aquí, i el va ajudar molt.
 
 
Segons el que ha pogut saber pels testimonis de la seva família, com va ser la vida del doctor Ramón y Cajal a Barcelona?
La família estava molt limitada econòmicament amb el sou de catedràtic de Don Santiago, sobretot perquè van tenir sis fills. A més, bona part de les seves investigacions, les publicacions i els viatges científics els finançava amb els seus propis diners. Van haver de fer meravelles. El pare els va ajudar bastant i la dona de Don Santiago també va ser excepcional, una companya excel·lent que va prioritzar sempre la recerca del seu marit.
 
Ramón y Cajal va venir a la Universitat de Barcelona en lloc dʼanar a la de Saragossa o a les dʼaltres llocs perquè va pensar que aquí es podria desenvolupar més, i ho va encertar. Després, probablement hi van intervenir factors tant professionals i econòmics —Madrid tenia més potencial en aquell moment—, com de tipus personal, per marxar. No es va acabar dʼintegrar al cent per cent en la societat catalana, segons comenta en algunes notes. Des del vessant científic, els anys a Barcelona sí que van ser molt productius.
 
 
Com era la personalitat de Ramón y Cajal?
Va ser una persona molt familiar. Va tenir sis fills, dels quals desgraciadament en va veure morir dos. Va mantenir una gran relació amb les seves germanes i el seu germà, i també amb els pares. Dʼaltra banda, tenia una gran formació cultural. Escrivia novel·les dʼaventures i pintava: tenia talent artístic. I era un fotògraf excel·lent, tant en la modalitat en blanc i negre, de tipus costumista, com en la de la fotografia en color. Va intentar fer les seves pròpies investigacions per millorar la tècnica del color i va ser un dels pioners a Espanya en aquest camp, sobre el qual fins i tot va escriure un llibre. Era molt complet des del punt de vista humà. No solament era una persona abocada al microscopi, sinó que tenia moltes inquietuds.
 
 
Com veia la institució universitària?
Va estar molt implicat en la universitat, on es va formar i va créixer. Era un gran defensor de la institució i de lʼautonomia universitària, tema sobre el qual va escriure. De fet, gairebé tot en la seva vida girava a lʼentorn de la universitat: a Saragossa, a València, a Barcelona, a Madrid… A Madrid el van ajudar molt, el van potenciar, van fer un institut de recerca que dirigia ell amb mitjans molt acceptables per lʼèpoca.
 
 
Què suposa portar un cognom com Ramón y Cajal?
És una càrrega molt important: el cognom Ramón y Cajal marca moltíssim des que neixes. En tots els aspectes. Alguns ho han portat regular i dʼaltres millor, en el sentit de suportar la pressió. Per descomptat, tots estem molt orgullosos del cognom; però la pressió és molt forta, molt exigent.