Rumb al mar d'Alboran a bord del vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra

bucsaavedra1.JPG
bucsaavedra1.JPG
Institucional
(19/03/2009)
bucsaavedra1.JPG
bucsaavedra1.JPG
Institucional
19/03/2009
 La UB, la UPC i el CSIC impulsen aquest màster universitari, de perfil multidisciplinari, i adreçat a oferir una formació avançada, teòrica i pràctica, en oceanografia i gestió del medi marí. L'objectiu és formar experts en ciències del mar amb capacitat de dur a terme una recerca científica d'alt nivell i d'assumir responsabilitats en el món empresarial, tal com ja fa el programa de doctorat de la UB i la UPC de Ciències del Mar, de llarga tradició en el panorama universitari espanyol, coordinat a la UB pel catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca en Geociències Marines, i a la UPC pel catedràtic Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima.

El vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, amb 66,7 metres d'eslora i en servei des del 1971, és propietat de l'IEO, organisme públic de referència en investigació oceanogràfica al país. El vaixell fa unes 12 campanyes a l'any, amb una durada de 15 a 40 dies, i té una operativitat de 330 dies a l'any. Gràcies a la col·laboració amb l'IEO, els estudiants embarcats a bord del Cornide de Saavedra tindran accés directe als equipaments científics i les metodologies de recerca en ciències del mar (oceanografia, biologia marina, sedimentologia, etc.).

   «El mar d'Alboran, la part més occidental del Mediterrani, és una àrea de gran interès científic», explica Miquel Canals, coordinador científic de l'expedició. «La plataforma continental és força estreta i, ja ben a prop de la costa, les profunditats són importants. Pel que fa al relleu submarí, els fons marins són variats, amb volcans submarins, fons de fang o sorrencs, etc. Per la seva proximitat a Gibraltar, al mar d'Alboran, les aigües superficials són atlàntiques, de manera que tot i navegar per la Mediterrània, també podrem investigar l'efecte d'aquest component oceanogràfic sobre els ecosistemes marins; per exemple, l'emergència d'aigües profundes, riques en nutrients, que afavoreixen la productivitat biològica i generen una zona d'alta riquesa en biodiversitat, on és possible trobar espècies atlàntiques, mediterrànies i, fins i tot, invasores d'origen tropical, lligades a la problemàtica de l'escalfament global al planeta».

En el panorama investigador, cal recordar que la UB és la Universitat líder en productivitat i impacte científics en ciències del mar en tot l'Estat, segons l'informe Las ciencias y tecnologías marinas en España, editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i basat en l'anàlisi de l'activitat científica dels investigadors espanyols en ciències i tecnologia marines entre el 1994 i el 2004, segons les bases de dades del Thomson Institute for Scientific Information, que revisa l'impacte de la recerca científica en el vessant més internacional.