Richard Bird: «És molt important que les àrees metropolitanes tinguin capacitat de finançament de les seves despeses amb ingressos propis i amb préstecs »
Richard Bird, catedràtic emèrit dʼEconomia de la Universitat de Toronto, és una primera figura internacional en matèria de política fiscal i agències tributàries, així com en les relacions fiscals entre diferents administracions. Entre les seves últimes obres, destaquen The VAT in Developing and Transitional Countries, R. M. Bird i P. P. Gendron (Cambridge University Press, 2007), i Fiscal Fragmentation, R. M. Bird i R. D. Ebel (Elgar, 2006). Bird va ser ponent convidat en el VI Simposi sobre Federalisme Fiscal, que va organitzar lʼInstitut dʼEconomia de Barcelona (IEB), centre de recerca de la UB.
Richard Bird, catedràtic emèrit dʼEconomia de la Universitat de Toronto, és una primera figura internacional en matèria de política fiscal i agències tributàries, així com en les relacions fiscals entre diferents administracions. Entre les seves últimes obres, destaquen The VAT in Developing and Transitional Countries, R. M. Bird i P. P. Gendron (Cambridge University Press, 2007), i Fiscal Fragmentation, R. M. Bird i R. D. Ebel (Elgar, 2006). Bird va ser ponent convidat en el VI Simposi sobre Federalisme Fiscal, que va organitzar lʼInstitut dʼEconomia de Barcelona (IEB), centre de recerca de la UB.
Quines conseqüències tindrà la crisi en el finançament dels governs locals?
En segon lloc, és molt important que les àrees metropolitanes tinguin capacitat de finançament de les seves despeses. Evidentment, les despeses dʼexplotació sʼhaurien de finançar amb ingressos propis, i els costos de les infraestructures, al seu torn, sʼhaurien de finançar, en part, amb préstecs. Una dada de què sí disposo sobre Barcelona, per exemple, és que el nivell dʼendeutament és molt més baix que el dʼaltres grans ciutats espanyoles. Això és positiu en temps de crisi, però també pot significar que, en general, la ciutat no ha recorregut prou a lʼendeutament com a instrument dʼexpansió, i això la fa dependre del creixement immobiliari a lʼhora de poder tenir accés a les infraestructures urbanístiques necessàries. Aquesta tàctica no és gaire encertada, perquè pot ser contraproduent per al creixement de la ciutat. És a dir, seria desitjable que una ciutat com Barcelona, en temps normals, optés més per lʼendeutament. Però en tot cas, en aquest sentit, i atesa la situació actual, Barcelona està ara en una posició molt millor que, per exemple, Madrid.