Identificats els mecanismes neuronals responsables dels antulls durant lʼembaràs
Qui més qui menys, tothom ha experimentat alguna vegada el desig sobtat i incontrolable de menjar un aliment determinat. Aquests impulsos —coneguts com antulls— són molt comuns, sobretot durant lʼembaràs. En aquesta etapa, el cos matern experimenta una sèrie de canvis fisiològics i de comportament per crear un entorn favorable al desenvolupament de lʼembrió. No obstant això, el consum freqüent dʼaliments saborosos i calòrics —derivat dels antulls— contribueix a lʼaugment de pes i a lʼobesitat gestacionals, fet que pot comportar conseqüències negatives per a la salut del nadó.
Qui més qui menys, tothom ha experimentat alguna vegada el desig sobtat i incontrolable de menjar un aliment determinat. Aquests impulsos —coneguts com antulls— són molt comuns, sobretot durant lʼembaràs. En aquesta etapa, el cos matern experimenta una sèrie de canvis fisiològics i de comportament per crear un entorn favorable al desenvolupament de lʼembrió. No obstant això, el consum freqüent dʼaliments saborosos i calòrics —derivat dels antulls— contribueix a lʼaugment de pes i a lʼobesitat gestacionals, fet que pot comportar conseqüències negatives per a la salut del nadó.
«Hi ha molts mites i creences populars al voltant dels antulls, encara que els mecanismes neuronals responsables de la seva aparició són poc coneguts», explica Marc Claret, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i cap del Grup de Control Neuronal del Metabolisme de lʼIDIBAPS. Claret lidera, juntament amb la investigadora del seu grup Roberta Haddad-Tóvolli, un estudi publicat a la revista Nature Metabolism que aporta noves evidències sobre les alteracions de lʼactivitat neuronal que donen lloc als antulls en un model animal.
Dopamina i conductes dʼingesta compulsiva
Segons els resultats, durant lʼembaràs el cervell de les femelles de ratolí experimenta canvis en les connexions funcionals dels circuits de recompensa, així com dels centres gustatius i sensoriomotors. A més, com en el cas de les dones embarassades, les femelles de ratolí són més sensibles als dolços i desenvolupen conductes dʼingesta compulsiva dʼaliments calòrics. «Lʼalteració dʼaquestes estructures ens va dur a explorar la via mesolímbica, una de les rutes de transmissió de senyals de les neurones dopaminèrgiques. La dopamina és un neurotransmissor clau en els comportaments de motivació o desig», afirma Claret, membre del Departament de Medicina de la UB i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).
Lʼequip va observar que els nivells de dopamina —i també lʼactivitat del seu receptor, D2R— augmentaven en el nucli accumbens, una regió cerebral implicada en el circuit de recompensa. «Aquesta troballa suggereix que lʼembaràs indueix una reorganització completa dels circuits neuronals mesolímbics a través de les neurones D2R», assenyala Haddad-Tóvolli. «Així mateix, aquestes cèl·lules neuronals —i la seva alteració— també serien les responsables de lʼaparició dels antulls, ja que lʼansietat pel menjar, típica de lʼembaràs, va desaparèixer després de bloquejar-ne lʼactivitat».
Finalment, lʼequip dirigit per Claret i Haddad-Tóvolli va demostrar que els antulls persistents tenen conseqüències per a la descendència. En concret, afecten el seu metabolisme i el desenvolupament dels circuits neuronals que regulen la ingesta dʼaliments, la qual cosa comporta augment del pes corporal, ansietat i trastorns alimentaris. «Aquests resultats són sorprenents, perquè la majoria dʼestudis se centren a analitzar com els hàbits permanents de la mare —com ara lʼobesitat, la desnutrició o lʼestrès crònic— afecten la salut del nadó. Tanmateix, el nostre treball indica que per augmentar la vulnerabilitat psicològica i metabòlica de la descendència nʼhi ha prou amb conductes curtes però recurrents, com els antulls», conclou Claret.
Les conclusions de lʼestudi podrien contribuir a millorar les guies clíniques nutricionals per a embarassades a fi dʼassegurar una adequada nutrició prenatal i prevenir lʼaparició de malalties. En el treball també hi participen Guadalupe Soria i Emma Muñoz-Moreno (IDIBAPS), Analía Bortolozzi (IIBB-CSIC-IDIBAPS) i Emmanuel Valjent (INSERM i Universitat de Montpeller), entre dʼaltres.
El projecte ha rebut finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC) atorgat a Marc Claret, així com una beca del programa Marie Skłodowska-Curie Actions concedida a la investigadora Roberta Haddad-Tóvolli.
Article de referència:
Haddad-Tóvolli, R.; Ramírez, S.; Muñoz-Moreno, E.; Milà-Guasch, M.; Miquel-Rio, L.; Pozo, M.; Chivite, I.; Altirriba, J.; Obri, A.; Gómez-Valadés, A.; Toledo, M.; Eyre, E.; Bortolozzi, A.; Valjent, E.; Soria, G.; Claret, M. «Food craving-like episodes during pregnancy are mediated by accumbal dopaminergic circuits». Nature Metabolism, abril de 2022. Doi: 10.1038/s42255-022-00557-1.