Radiografia de la participació cívica en la tercera edat

Millora de la salut i de la comunitat

Organitzacions com les Nacions Unides o la Comissió Europea han prioritzat en els seus programes la participació cívica com un element clau per a un envelliment actiu i saludable. «Lʼevidència disponible mostra que la participació cívica té un impacte positiu en la salut física i psicològica i en la qualitat de vida de les persones que sʼhi impliquen; així que no només millora la comunitat, sinó que millora la vida dels mateixos participants», explica Rodrigo Serrat. «Per això, la participació està present en totes les polítiques per promoure lʼenvelliment actiu: estaríem en un escenari de doble guany, en què les comunitats seʼn beneficien i la gent gran també», assegura.

Per entendre millor aquest fenomen, lʼequip de la UB ha revisat 429 documents que investiguen la participació cívica o ciutadana. «Les formes col·lectives de participació social, especialment el voluntariat, són les més investigades, però altres activitats molt comunes com ajudar amics o persones del barri, anar a manifestacions o recollir firmes per a una causa social, sʼhan investigat poc», explica lʼinvestigador.

Polítiques basades en dades del context anglosaxó

En la revisió sʼhan analitzat articles científics de tot el món, però el 54 % dels treballs disponibles i les dades en què es basen provenen dels Estats Units, molt per sobre dels estudis amb mostres dʼaltres països, com Austràlia (6,6 %), el Regne Unit (4 %), el Canadà (3,7 %), els Països Baixos (3,1 %) o Espanya (2,9 %). Aquesta concentració de la recerca suposa un problema per comprendre el fenomen i també per dissenyar polítiques públiques.

«El context determina aspectes com les possibilitats i les restriccions per a la participació ciutadana de la gent gran, però també què entenem per implicació cívica i quines són les pràctiques més comunes dʼajudar els altres», remarca Serrat. «Tot i això —alerta—, gairebé tot el que en sabem, i que en alguns casos sʼincorpora a les polítiques de foment de la participació, prové de lʼàmbit anglosaxó i potser, doncs, és poc aplicable a Espanya o altres països».

Espanya, un país familiarista

La importància del context es pot apreciar en les dades que hi ha sobre Espanya, on la participació cívica és molt baixa, al contrari que als països nòrdics. «A Espanya les persones grans participen molt poc en voluntariats o en tasques polítiques com militar en un partit. En canvi, la participació és molt familiarista, és a dir, lʼajuda se centra a cuidar membres de la pròpia família (nets, persones dependents, etc.), activitats que no entrarien en la definició de participació cívica perquè el component de voluntarietat podria estar en entredit», destaca lʼinvestigador.

Un col·lectiu molt divers

El perfil habitual de les persones grans que es comprometen en lʼacció ciutadana, especialment en lʼàmbit polític, té unes característiques molt concretes. «Es tracta dʼuna elit, són aquelles persones que estan sanes i tenen un nivell educatiu alt, temps, ingressos i determinats recorreguts vitals que els permeten entendre la lògica de les organitzacions», apunta lʼexpert. «La resta hi participa poc i tampoc està representada per aquesta elit», conclou.

La revisió ha detectat lʼabsència dʼestudis que tinguin en compte aquesta diversitat de les persones grans i les seves diferents motivacions i, sobretot, les barreres amb què es troben per implicar-se cívicament. «Durant lʼetapa de la vellesa és quan som més diferents perquè estem més marcats per la nostra trajectòria vital, educació, experiències, salut, etc. Per això, pensar que és un col·lectiu homogeni no és una manera adequada de aproximar-se a la participació», desgrana Rodrigo Serrat.

Segons els investigadors, incloure les perspectives de gènere, raça, orientació sexual, estat de salut o nivell socioeconòmic en la recerca en aquesta àrea permetria entendre la problemàtica específica dels diferents col·lectius i també millorar el disseny de polítiques públiques que fomentin la participació dʼaquest sector de la població que, per unes o altres raons, nʼestà exclòs.

«Algunes projeccions avancen que el 2050 un terç de la població a Espanya tindrà més de seixanta anys, però la gran majoria dʼaquestes persones no està involucrada en aspectes clau com definir el futur de la comunitat. Per solucionar-ho, les polítiques públiques no haurien de pensar en un col·lectiu abstracte, sinó que haurien de tenir en compte el context i les diferències entre les persones grans, així com quines barreres específiques afronta cada grup», conclou lʼinvestigador.

Article de referència:

Rodrigo Serrat, Thomas Scharf, Feliciano Villar i Camila Gómez. «Fifty-five years of research into older peopleʼs civic participation: recent trends, future directions». The Gerontologist, març de 2019. Doi: 10.1093/geront/gnz021