Quan el llop busca refugi de la persecució humana durant lʼèpoca de cria

El llop (Canis lupus) ocupa una àrea de distribució molt àmplia al planeta en comparació amb la majoria de mamífers terrestres. Aquesta circumstància, unida al conflicte ancestral amb els humans i la seva capacitat per sobreviure, fa que es consideri un animal capaç de prosperar en pràcticament qualsevol tipus dʼentorn, incloent-hi els dominats per lʼactivitat humana.

Aquesta percepció no és del tot errònia, però la vulnerabilitat del llop respecte a lʼhome és elevada en determinats moments del seu cicle vital, com en lʼèpoca de reproducció. Així ho apunta un equip de vint investigadors de dotze països en el nou article de la revista Biological Conservation.

«Després de revisar 728 llocs de cria de diferents emplaçaments de lʼàrea de distribució del llop —explica Víctor Sazatornil—, hem trobat que, de manera general, els llops minimitzen el risc dʼinteraccionar amb lʼhome situant els seus llocs de reproducció en espais allunyats de lʼactivitat humana dins dels seus territoris, o bé situant-los en zones amb refugi abundant on passen desapercebuts o són de difícil accés per als humans». Aquest comportament sembla que és més acusat allà on la presència humana és més gran.

Quan el llop busca refugi durant la cria

Els autors no només han trobat patrons generals en la ubicació dels llocs de reproducció dels llops. Tenint com a referència que a Euràsia i a Amèrica del Nord sʼhan desenvolupat històries diferents de persecució de grans carnívors per part de lʼhome, lʼequip científic constata que a Europa i Àsia els llops són especialment sensibles als humans a lʼhora de seleccionar els llocs on tenir cura dels seus cadells, i que solen refugiar-se a les zones més abruptes i elevades dels seus territoris. A Amèrica del Nord, per contra, aquesta sensibilitat no sembla tan acusada, i els llops solen triar els fons de vall i zones de relleu més suau.

«A Euràsia ha una coexistència més estreta entre llops i activitat humana. Dʼaquesta manera, com que persisteixen en territoris més humanitzats, han de compensar aquesta major exposició a lʼhome sent més cautelosos en els llocs de cria», afirma Víctor Sazatornil, que està elaborant la tesi doctoral sota la direcció de José Vicente López-Bao (Universitat d'Oviedo) i Alejandro Rodríguez (Estació Biològica de Doñana, EBD-CSIC) i la tutoria del professor Santiago Mañosa, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

Tal com explica lʼexpert José Vicente López-Bao, una de les hipòtesis que estudia lʼequip dʼinvestigadors és que la diferent història de persecució que hi ha hagut als dos continents pot ser una de les raons que expliquen els patrons observats: «A Euràsia, la persecució va començar fa mil·lennis amb lʼaparició de la ramaderia i sʼha intensificat i sofisticat de manera molt gradual, mentre que a Amèrica del Nord es va exterminar els llops de grans zones poques dècades després de la colonització i amb mitjans efectius des del primer moment».

Durant la colonització dʼAmèrica del Nord, es disposava de mitjans molt eficaços —armes de foc, verins, etc.— per perseguir els grans mamífers. Per exemple, la població del bisó americà va passar de diverses desenes de milions dʼexemplars abans de lʼarribada dels europeus a uns pocs centenars a la fi del segle XIX. En el cas del llop, un període dʼexposició a la persecució diferent entre continents podria haver influït en el desenvolupament dʼuna manera diferent de protegir-se a Euràsia, on el procés dʼadaptació de lʼespècie va ser més gradual.

Sobreviure en els ambients més humanitzats

Segons els autors, la gestió de lʼhàbitat per al llop se sol passar per alt en ambients molt humanitzats —per exemple, la península Ibèrica—, perquè possiblement sʼassumeix que no és una qüestió que afecti gaire aquesta espècie, que ha sobreviscut fins avui en aquests ambients. No obstant això, López-Bao adverteix que «tot i que els llops i altres grans carnívors són capaços de viure a prop de lʼhome i no requereixen grans superfícies dʼhàbitat inalterat, la qüestió de lʼhàbitat no sʼha dʼobviar quan es pretén preservar aquestes espècies en ambients humanitzats».

Segons lʼexpert, les mesures de protecció «sʼhaurien dʼorientar almenys a garantir la presència de petites zones dins dels seus territoris en què es preservi una vegetació que ofereixi protecció i es reguli lʼactivitat humana durant el període reproductor».