Projecte BEAMING: interacció remota en temps real entre éssers humans i entre humans i rates

El projecte combina tecnologia de realitat virtual, de seguiment i de teleoperació per transportar digitalment una representació d'una persona a un lloc llunyà.
El projecte combina tecnologia de realitat virtual, de seguiment i de teleoperació per transportar digitalment una representació d'una persona a un lloc llunyà.
Recerca
(02/11/2012)

La sèrie de televisió Star Trek va popularitzar la idea de transport instantani de persones a llocs llunyans. Això implicava la descomposició de cossos humans i objectes en constituents atòmics, i la reconstrucció posterior en la ubicació remota. Aquesta tecnologia és inviable actualment, si és que mai es pot arribar a fer realitat. Hi ha, això sí, una tecnologia alternativa que pretén portar a la pràctica la mateixa idea a través de mitjans molt diferents. Es tracta de transportar digitalment la representació d'una persona a un lloc llunyà, de manera que pugui interactuar amb la gent i l'entorn allunyats com si hi fos.

El projecte europeu Being in Augmented Multi-Modal Naturally-Networked Gathering (BEAMING), dirigit científicament per la Universitat de Barcelona, ​​combina tecnologia de realitat virtual, de seguiment i de teleoperació per transportar digitalment una representació d'una persona a un lloc llunyà, on pugui interactuar, fins i tot físicament, com si estigués allà. El visitant al lloc remot està representat per un robot físic. Un nou experiment ha utilitzat aquesta tecnologia per crear una experiència interactiva en què estaven involucrats un ésser humà i una rata, cadascun a la seva pròpia escala.

El projecte combina tecnologia de realitat virtual, de seguiment i de teleoperació per transportar digitalment una representació d'una persona a un lloc llunyà.
El projecte combina tecnologia de realitat virtual, de seguiment i de teleoperació per transportar digitalment una representació d'una persona a un lloc llunyà.
Recerca
02/11/2012

La sèrie de televisió Star Trek va popularitzar la idea de transport instantani de persones a llocs llunyans. Això implicava la descomposició de cossos humans i objectes en constituents atòmics, i la reconstrucció posterior en la ubicació remota. Aquesta tecnologia és inviable actualment, si és que mai es pot arribar a fer realitat. Hi ha, això sí, una tecnologia alternativa que pretén portar a la pràctica la mateixa idea a través de mitjans molt diferents. Es tracta de transportar digitalment la representació d'una persona a un lloc llunyà, de manera que pugui interactuar amb la gent i l'entorn allunyats com si hi fos.

El projecte europeu Being in Augmented Multi-Modal Naturally-Networked Gathering (BEAMING), dirigit científicament per la Universitat de Barcelona, ​​combina tecnologia de realitat virtual, de seguiment i de teleoperació per transportar digitalment una representació d'una persona a un lloc llunyà, on pugui interactuar, fins i tot físicament, com si estigués allà. El visitant al lloc remot està representat per un robot físic. Un nou experiment ha utilitzat aquesta tecnologia per crear una experiència interactiva en què estaven involucrats un ésser humà i una rata, cadascun a la seva pròpia escala.

El professor ICREA Mel Slater lidera el projecte BEAMING des de la Facultat de Psicologia de la UB, juntament amb col·laboradors internacionals de tot Europa, entre els quals també hi ha l'equip dirigit per la Dra. M. Victòria Sánchez-Vives, professora ICREA de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). El consorci BEAMING, amb els col·laboradors de la Unam (Nantes, França), Guger Technologies (Àustria), University College de Londres (Regne Unit) i la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya), publica ara a PLoS ONE l'estudi de l'experiència interactiva entre un humà i una rata.

Això s'aconsegueix mitjançant una combinació de realitat virtual i sistemes de teleoperador. El visitant al lloc remot (la destinació) es representa allà com un robot físic. El transport ràpid a llocs distants, en el qual el viatger i la gent del lloc de destinació senten que comparteixen l'espai físic, té molts avantatges econòmics i pràctics. Es tracta d'un pas més enllà en tecnologies molt esteses com ara la videoconferència, que no ofereix als participants la sensació de compartir un espai i no permet dur a terme accions físiques en el lloc remot.

BEAMING ja havia aconseguit els primers èxits transportant persones a llocs llunyans i permetent interactuar amb altres persones al lloc de destinació. Per exemple, una científica de Barcelona va ser transportada digitalment a Londres, on va ser entrevistada per un periodista de la BBC. És només una de les múltiples aplicacions teòriques de la nova tecnologia. En el marc d'aquest projecte, també s'està desenvolupant un sistema d'assistència mèdica a distància per a pacients que poden ser transportats digitalment a l'hospital des de casa.

En el nou estudi que publica PLoS ONE, investigadors de la UB i l'IDIBAPS amplien la idea de BEAMING, i demostren que és possible el transport al que es podria considerar «altres mons». El treball explica com una persona pot ser transportada a un espai adaptat per a rates, i que pugui interactuar amb una rata com si es tractés d'una altra persona virtual, mentre que la rata interactua amb una representació robòtica de la persona distant de la mida de la rata. A més de demostrar l'abast d'aquesta tecnologia, l'estudi proporciona una nova eina a científics, exploradors o altres usuaris, que podrien visitar llocs llunyans i aliens sense cap tipus de perill i, més singular encara, veure el comportament animal d'una manera totalment nova en representar-los com a éssers humans en un espai virtual.

En resum, la rata interactuava amb un robot de la seva mida que representava l'humà remot, mentre que l'humà interactuava amb un avatar de mida humana que representava la rata. Per aconseguir que la rata s'interessés pel robot se li va unir una petita safata que contenia certa quantitat de gelatina que les rates havien menjat prèviament en sessions d'entrenament.

Els éssers humans van interactuar amb la rata en un petit experiment. Van haver dʼaprendre a aconseguir que la rata avatar sʼapropés a algunes imatges específiques en els murs de l'espai creat per realitat virtual. Els usuaris no sabien res sobre la gelatina transportada pel robot, però en general van comprendre que les rates els seguirien. Així van aconseguir apartar-les del seu comportament normal (romandre a les cantonades i mantenir-se prop de les vores) i les van desplaçar de manera que l'usuari i l'avatar de la rata estiguessin sota la mateixa imatge en la paret virtual.

L'estudi va demostrar que el sistema funciona bé tècnicament i que pot existir una interessant interacció entre animals i éssers humans situats a distància i a diferents escales.