El catedràtic Javier Orduña, nou director local de lʼInstitut Confuci de Barcelona
A proposta del vicerector de Projecció i Internacionalització, Àlex Aguilar, el patronat de la Fundació Institut Confuci de Barcelona ha nomenat director local de lʼInstitut Confuci de Barcelona el catedràtic de Filologia Alemanya Javier Orduña, en substitució dʼHelena Casas-Tost, professora dʼEstudis Orientals i de Traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Orduña codirigirà el centre formant equip amb el director xinès, el professor Shiru Chang, catedràtic dʼEspanyol de la Universitat dʼEstudis Estrangers de Pequín.
A proposta del vicerector de Projecció i Internacionalització, Àlex Aguilar, el patronat de la Fundació Institut Confuci de Barcelona ha nomenat director local de lʼInstitut Confuci de Barcelona el catedràtic de Filologia Alemanya Javier Orduña, en substitució dʼHelena Casas-Tost, professora dʼEstudis Orientals i de Traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Orduña codirigirà el centre formant equip amb el director xinès, el professor Shiru Chang, catedràtic dʼEspanyol de la Universitat dʼEstudis Estrangers de Pequín.
Javier Orduña, estudiós de diverses llengües asiàtiques, entre les quals hi ha el xinès, és catedràtic de Filologia Alemanya des del 1993 i ha estat degà de la Facultat de Filologia. La seva activitat de transferència sʼha centrat en la normalització dels segons idiomes a l'ensenyament secundari i ha dedicat la recerca dels últims anys a l'aprofitament de recursos de la tipologia lingüística per al contrast gramatical entre llengües en contacte.
Els instituts Confuci tenen com a missió impulsar lʼaprenentatge del xinès, promoure l'intercanvi acadèmic i difondre la cultura del país asiàtic. A més de l'oferta de cursos reglats de llengua, les activitats d'instrucció també comprenen la formació de professorat o lʼorganització de concursos internacionals i de campaments lingüístics a la Xina. L'intercanvi acadèmic es concreta en especial mitjançant beques d'estudi al país asiàtic i la consolidació de xarxes temàtiques destinades a diversos àmbits: traducció i interpretació, arts i música, història i antropologia, així com economia, medicina i urbanisme. Lʼorganització de dos congressos internacionals d'estudis iberoamericans sobre la Xina en són bona prova. La projecció ciutadana comprèn des de la participació en certàmens de cultura popular xinesa (Any Nou Lunar; Festa del Vaixell del Drac, etc.) fins a la realització de cicles de gastronomia, música i cinema.
Dins la xarxa de més de 500 instituts Confuci arreu del món, el de Barcelona, distingit enguany amb el III Premi Càtedra Xinesa de Madrid i on col·laboren la UB, la UAB i lʼens públic Casa Àsia, sobresurt pel teixit de relacions que ha establert amb totes les universitats públiques catalanes i d'Andorra, en l'anomenat Macro-Confuci. La xarxa permet coordinar iniciatives de difusió de la llengua i la cultura xineses i prestar un servei especialment eficient en matèria d'exàmens de nivell.