Sʼestrena lʼobra ʻProtestaʼ, en la traducció al català dʼun doctorand de la Facultat de Filosofia
Del 9 de març al 2 dʼabril, la sala Leopoldo Fregoli de La Seca - Espai Brossa acull la representació de lʼobra Protesta, de Václav Havel, en la traducció al català del doctorand de la Facultat de Filosofia de la UB Jordi Casasampera. La traducció de lʼobra forma part de lʼapèndix de la tesi doctoral de Casasampera, sobre filosofia i art dramàtic en Plató, Patočka i Havel, que ha dirigit el degà de Filosofia, Josep Monserrat, i que l'autor defensarà abans de lʼestiu.
De fet, aquest mateix text ja havia estat presentat el 2014 a la Sala Beckett, en el marc de la programació de la primera edició del Barcelona Pensa, en forma de lectura dramatitzada, a càrrec de Pere Arquillué i Joan Carreras. La casualitat va fer que el director i productor txec Pavel Bsonek assistís a la lectura i decidís produir el muntatge per estrenar-lo en el circuit professional. Lʼobra està dirigida pel mateix Casasampera i, en aquesta ocasió, els actors són Jordi Gràcia i Carles Goñi.
Protesta és la conversa entre Vaněk —alter ego de Havel— i Staněk, antic amic escriptor que sʼha assimilat al règim polític totalitari i està ben posicionat en el món de la cultura. Després dʼuna bona dosi dʼhipocresia, Staněk revela a Vaněk lʼobjectiu real pel qual lʼha convidat: necessita el favor dʼun dissident de professió acostumat a comprometreʼs. La resposta de Vaněk farà que Staněk es trobi atrapat entre el benefici personal i la mala consciència, i hagi de desplegar tota la seva força retòrica. Signar o no signar?
Del 9 de març al 2 dʼabril, la sala Leopoldo Fregoli de La Seca - Espai Brossa acull la representació de lʼobra Protesta, de Václav Havel, en la traducció al català del doctorand de la Facultat de Filosofia de la UB Jordi Casasampera. La traducció de lʼobra forma part de lʼapèndix de la tesi doctoral de Casasampera, sobre filosofia i art dramàtic en Plató, Patočka i Havel, que ha dirigit el degà de Filosofia, Josep Monserrat, i que l'autor defensarà abans de lʼestiu.
De fet, aquest mateix text ja havia estat presentat el 2014 a la Sala Beckett, en el marc de la programació de la primera edició del Barcelona Pensa, en forma de lectura dramatitzada, a càrrec de Pere Arquillué i Joan Carreras. La casualitat va fer que el director i productor txec Pavel Bsonek assistís a la lectura i decidís produir el muntatge per estrenar-lo en el circuit professional. Lʼobra està dirigida pel mateix Casasampera i, en aquesta ocasió, els actors són Jordi Gràcia i Carles Goñi.
Protesta és la conversa entre Vaněk —alter ego de Havel— i Staněk, antic amic escriptor que sʼha assimilat al règim polític totalitari i està ben posicionat en el món de la cultura. Després dʼuna bona dosi dʼhipocresia, Staněk revela a Vaněk lʼobjectiu real pel qual lʼha convidat: necessita el favor dʼun dissident de professió acostumat a comprometreʼs. La resposta de Vaněk farà que Staněk es trobi atrapat entre el benefici personal i la mala consciència, i hagi de desplegar tota la seva força retòrica. Signar o no signar?
Havel i el context històric en què escriu lʼobra
Lʼ1 de gener de 1977, el dramaturg Václav Havel, el filòsof Jan Patočka i lʼexmembre del partit comunista Jiří Hájek esdevenen els tres signataris principals de Carta 77, un text de protesta que demana el respecte pels drets civils que el govern soviètic de Txecoslovàquia sʼha compromès a respectar en els Acords d'Hèlsinki del 1975, però que a la pràctica vulnera constantment, com en el cas de la detenció del grup de música rock The Plastic People of the Universe.
La publicació de Carta 77 comporta la mort de Patočka, a causa dels interrogatoris policials, i lʼempresonament de Havel durant quatre anys. Però abans dʼingressar a la presó, el futur president de la República Txeca escriu dos textos cabdals: el seu famós assaig El poder dels sense poder i la peça teatral que es presenta ara per primera vegada en català: Protesta (1978). Es tracta de la tercera peça breu —després dʼAudiència i Vernissatge (1975)— en què Havel utilitza el personatge de Ferdinand Vaněk, una creació autobiogràfica que transcendirà el mateix Havel i serà compartida per diversos autors dʼaquell moment i també de més endavant, com és el cas de Tom Stoppard (RockʼnʼRoll, 2006).
El motiu pel qual Vaněk esdevé un personatge compartit és que es tracta dʼun principi dramàtic que ajuda a des-cobrir, literalment, un món. Aquest motor de lʼacció dramàtica és ben peculiar: callat, discret i cordial, Vaněk es convertirà, ben bé sense proposar-sʼho, en una autèntica pedra a la sabata del seu interlocutor. Si la missió històrica de la filosofia consisteix, en paraules de Patočka, a «portar tots els qui poden comprendre a sentir interiorment la incomoditat de la seva situació còmoda», el teatre de Havel és una invitació a aquest viatge, fet amb un domini excel·lent del llenguatge, de lʼacció i de lʼhumor, fet amb la saviesa de la comèdia.
Aquest 2017 se celebra el 40è aniversari de Carta 77, una declaració que va generar un moviment crucial no només en la lluita pels drets civils a Txecoslovàquia, sinó també per a lʼànima dʼEuropa en general.
Els estudiants de la Universitat de Barcelona poden adquirir lʼentrada a la funció a un preu reduït de 10 euros.