Lʼobjectiu de la campanya és posar en contacte els alumnes del màster amb lʼactivitat científica a bord dʼun vaixell oceanogràfic i acostar-los als mètodes i els equipaments tècnics de recerca en ciències del mar (oceanografia, biologia marina, sedimentologia, recursos vius, etc.). Totes les activitats es duran a terme a bord del Cornide de Saavedra, un vaixell oceanogràfic de 1.100 tones de desplaçament i 68 metres dʼeslora, que és propietat de lʼIEO, un organisme públic dʼinvestigació de referència en la recerca oceanogràfica a tot lʼEstat.
«Les ries són antigues valls fluvials, originades durant els períodes anteriors de baix nivell del mar que actualment estan inundades. La ria de Vigo és un indret idoni per a lʼestudi de la geologia i la sedimentologia marines, a causa de la gran capacitat que té de retenir sediment al seu interior, per la barrera morfològica que constitueixen les illes Cies», explica el professor Antoni Calafat, del
Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines. La ria de Vigo mostra una interacció de diferents factors hidrodinàmics: les aportacions fluvials dels rius Otaivén i Verdugo (tant dʼaigua dolça com de sediments), lʼacció de la marea (més efectiva a les parts interiors i someres) i lʼonatge. El resultat dʼaquests factors és una clara zonació en la distribució dels sediments, amb un eix central a les zones més profundes ―caracteritzat per la presència de materials fins i rics en matèria orgànica― i uns marges on sʼacumulen sorres i graves riques en carbonats.
Des de la perspectiva de lʼecologia marina, «la característica més remarcable de la ria de Vigo i, en general, de les ries baixes, és lʼenriquiment intermitent, per lʼarribada dʼaigües fondes riques en sals nutritives, que té lloc durant els episodis dʼaflorament característics de la primavera i lʼestiu», explica la professora del
Departament dʼEcologia Montserrat Vidal, coordinadora del màster Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí. «Aquest fet condiciona lʼestacionalitat de la zona pel que fa a les propietats de les aigües, la circulació, la presència de determinades espècies i la producció primària», assegura. En lʼàmbit de lʼoceanografia física, els alumnes faran ús dels equipaments tècnics i científics per obtenir perfils de lʼestructura vertical i horitzontal de les masses dʼaigua de lʼestuari i lʼàrea marina adjacent, i per analitzar la variació de factors com ara la temperatura, la salinitat i la densitat. Durant la campanya, també sʼobtindran mostres en diferents estacions per estudiar les característiques de les masses dʼaigua a diferent fondària. Els estudiants també faran mostrejos per estudiar el sistema pelàgic, que inclou el conjunt dʼorganismes que viuen en mar obert, a les capes superficials o entre aigües (plàncton i nèuston). Un altre objectiu és obtenir mostres dʼorganismes bentònics per conèixer les comunitats que habiten al fons de la ria, la plataforma continental i el talús continental superior, així com de diferents espècies de peixos de la zona.
A més de les campanyes oceanogràfiques com la del Cornide de Saavedra, els alumnes del màster també duen a terme activitats dʼenginyeria civil al mar. «Així doncs, els estudiants fan servir les dades obtingudes a través de les xarxes de mesura permanents, com ara la Xarxa dʼInstruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM), que es manté i es gestiona des de la UPC, i també dades procedents de projectes competitius de recerca", explica el catedràtic de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla.
La UB i la UPC impulsen aquest màster universitari, de perfil multidisciplinari, i adreçat a oferir una formació avançada, teòrica i pràctica, en oceanografia i gestió del medi marí, tal com ja fa el programa de doctorat de la UB i la UPC de Ciències del Mar, de llarga tradició en el panorama universitari espanyol, coordinat a la UB pel catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca en Geociències Marines, i a la UPC pel catedràtic Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori dʼEnginyeria Marítima. El cos docent del màster està format per professorat de la UB, la UPC, i el CSIC, que són els principals centres docents i de recerca en ciències marines a Catalunya.
