Per què faig un doctorat? Torna la Jornada dʼInvestigadors Predoctorals Interdisciplinària

Prop de 400 investigadors en formació van participar en la cinquena edició de la JIPI.
Prop de 400 investigadors en formació van participar en la cinquena edició de la JIPI.
Acadèmic
(13/02/2017)

«Les grans innovacions les feu els joves». Amb aquestes paraules, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, va encoratjar els investigadors en formació que el 9 de febrer passat van participar en la cinquena edició de la Jornada dʼInvestigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI). Aquesta és la principal trobada de doctorands de tots els àmbits del coneixement que es fa a Catalunya, i està organitzada per i per a investigadors predoctorals dʼuniversitats i de centres i societats de recerca catalans.

 

Prop de 400 investigadors en formació van participar en la cinquena edició de la JIPI.
Prop de 400 investigadors en formació van participar en la cinquena edició de la JIPI.
Acadèmic
13/02/2017

«Les grans innovacions les feu els joves». Amb aquestes paraules, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, va encoratjar els investigadors en formació que el 9 de febrer passat van participar en la cinquena edició de la Jornada dʼInvestigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI). Aquesta és la principal trobada de doctorands de tots els àmbits del coneixement que es fa a Catalunya, i està organitzada per i per a investigadors predoctorals dʼuniversitats i de centres i societats de recerca catalans.

 

«Per no tancar-me portes»
Entre els investigadors en formació de la UB que han presentat la seva recerca a la JIPI 2017 hi ha Amilcar Vargas, que va explicar el treball que desenvolupa a la Facultat de Geografia i Història sobre participació social en la gestió de béns arqueològics de patrimoni mundial. Vargas afirma que va optar pel doctorat per tenir la possibilitat de fer carrera acadèmica i «no tancar-me les portes per manca del títol de doctor», però reconeix lʼalt grau dʼincertesa que se li obre un cop finalitzi la tesi lʼany vinent. El seu objectiu és que els resultats de la recerca «puguin canviar les polítiques públiques», i que «es puguin aplicar a la gestió dels jaciments de Mèxic [país d'on és l'Amilcar]».
 

«Per continuar la carrera acadèmica»
Per la seva banda, Lucía Puebla, que fa poc més de sis mesos que ha començat el programa de doctorat de Construcció i Representació dʼIdentitats Culturals que sʼimparteix a la Facultat de Filologia, recorda que va escollir lʼopció del doctorat perquè sempre l'ha apassionat la literatura, i el doctorat li va semblar una «molt bona opció per continuar la carrera acadèmica». Va optar per la UB pel suport de la seva tutora i per «lʼoferta de línies de recerca i lʼaposta per la innovació». També opina que manca suport i reconeixement institucional al doctorat, especialment en el camp de les humanitats i les ciències socials.


«Lʼoportunitat de formar-te i treballar alhora»
Sergio Posada, Oriol Lamiel i Alberto Figueroba estan en la fase final del doctorat en el programa de Química Teòrica i Modelització Computacional de la Facultat de Química. Per Sergio Posada, el doctorat et ofereix lʼoportunitat d'investigar i treballar alhora que ens continuem formant. «Això és difícil de trobar en altres feines», explica. Posada considera «engrescador saber que hi ha universitats fora d'Espanya que consideren que els doctors que surten de la UB són bons». Però en relació amb les incerteses i les condicions de futur de la carrera investigadora, reconeix que fóra bo «que aquest reconeixement el tinguéssim dels nostres propis governants».


«Ara em toca a mi aportar alguna cosa a la ciència»
Oriol Lamiel, que està escrivint la tesi, considera el doctorat com un canvi: «Passes dʼestudiar el que ha fet altra gent a ser tu el que fas una recerca, a ser tu el que vas obrint camí en aquell camp, i això és una realització personal important». «Després de tot el que ha aportat altra gent al llarg de la història —afegeix Lamiel—, ara em toca a mi aportar alguna cosa a la ciència». Malgrat aquesta bona disposició, lʼinvestigador reconeix que sovint es perd molt temps en burocràcia, que resta temps a la recerca.


«El doctorat és molt vocacional»
Per la seva banda, Alberto Figueroba, també en la fase final del doctorat, afirma que són uns estudis molt vocacionals: «Qui escull fer el doctorat ha de tenir molt clar què vol fer. Però un cop fet, se sentirà molt recompensat». Considera el doctorat com «la culminació de la formació al llarg de tota la vida».


Els joves  investigadors coincideixen en la voluntat de continuar la carrera investigadora a la Universitat de Barcelona o en altres centres de recerca. Tal com va recordar el rector Joan Elias en relació amb el relleu generacional de la universitat, «la crisi ha deixat un panorama desolador, i ara que estem en un procés de construcció de la nostra identitat, els joves investigadors hi teniu un paper clau».