Pescadors, científics, clubs dʼimmersió i administració pública col·laboren per protegir i restaurar els fons marins de la costa mediterrània
Reimplantar als fons marins les gorgònies capturades accidentalment per les xarxes de pesca a la costa mediterrània és una de les accions pilot de restauració ecològica marina que impulsen un equip dʼexperts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat de Girona, en col·laboració amb confraries de pescadors, clubs dʼimmersió i administració pública, entre altres participants.
Reimplantar als fons marins les gorgònies capturades accidentalment per les xarxes de pesca a la costa mediterrània és una de les accions pilot de restauració ecològica marina que impulsen un equip dʼexperts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat de Girona, en col·laboració amb confraries de pescadors, clubs dʼimmersió i administració pública, entre altres participants.
Les gorgònies són organismes de gran valor ecològic que aporta gran part de la seva estructura tridimensional, biomassa i complexitat a lʼhàbitat marí. Font dʼaliment i refugi dʼorganismes marins, són espècies de creixement molt lent i altament sensible —igual que altres espècies estructurals— als impactes derivats de lʼactivitat humana (pesca, etc.), el canvi climàtic i la proliferació dʼalgues filamentoses. Així ho destaca el recent informe sobre el seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, impulsat per la Generalitat i elaborat per la Universitat de Barcelona.
«Les tècniques de restauració marina es troben en un estadi inicial, i necessitem la implicació dels diferents actors si volem implementar mesures realment eficaces», explica la investigadora Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, i membre de lʼequip científic que impulsa aquests projectes de restauració ecològica marina.
ResCap: reimplantar gorgònies al cap de Creus
Protegir les poblacions de gorgònies a la plataforma continental del cap de Creus —entre 80 i 120 metres de fondària— és lʼeix del projecte de Conservació i recuperació de poblacions de gorgònies de profunditat mitjançant restauració ecològica i mitigació dels impactes de pesca (ResCap). El projecte el dirigeix Andrea Gori, investigador de lʼInstitut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC).
ResCap és un projecte emmarcat en el programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i cofinançant pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). En aquesta zona de la plataforma —que és lloc dʼinterès comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea— sʼhan aplicat mètodes innovadors per reimplantar gorgònies del gènere Eunicella capturades de manera accidental. En la iniciativa, que inclou instal·lacions de recuperació de gorgònies al Port de la Selva i a Cadaqués, els experts col·laboren amb els col·lectius de pesca artesanal de les confraries dʼaquests municipis i del Parc Natural del Cap de Creus.
«Aquest és un dels primers projectes de restauració i mitigació dels efectes de la pesca que es duu a terme conjuntament amb els usuaris de la zona, en aquest cas els pescadors», remarca Josep Maria Gili, professor dʼinvestigació de lʼICM-CSIC. «Es tracta dʼuna de les poques zones dʼEspanya en què sʼha assolit un acord entre pescadors, científics i administració per conservar els hàbitats dels fons marins, i on sʼha entès que conservar no vol dir prohibir, sinó fer-ho millor».
MERCES i ShelfReCover: restaurar i protegir els hàbitats marins
Les tècniques aplicades en el projecte ResCap deriven dels treballs científics previs dels projectes ShelfReCover (finançat per la Fundació BBVA) i Marine ecosystem restoration in changing European (MERCES), dirigits a millorar mètodes i protocols de restauració dʼhàbitats marins. Dotat amb un finançament de sis milions dʼeuros, MERCES és el primer projecte europeu dʼHoritzó 2020 centrat en la restauració ecològica dels hàbitats oceànics amb gran biodiversitat marina (praderies marines, fons rocallosos, ecosistemes profunds, etc.). Està liderat per la Universitat Politècnica de les Marques (Itàlia), i té vint-i-vuit socis de setze països, entre els que destaquen institucions com la UB, lʼICM-CSIC, el CEAB-CSIC i la UdG.
En el marc de MERCES, sʼha constatat que la majoria de gorgònies reimplantades el 2015 a la plataforma continental del cap de Creus —a 85 metres de fondària— estan vives i en bon estat, segons les observacions del robot submarí Girona 500 (UdG). Aquesta acció per protegir les gorgònies es va iniciar amb el projecte ShelfReCover, amb equips dirigits per Andrea Gori (ICM-CSIC) i Cristina Linares (UB), amb la col·laboració de lʼInstitut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica (ViCOROB) de la UdG, Ports de la Generalitat de Catalunya i el Club Nàutic Port de la Selva.
MERCES també va impulsar el transplantament de 400 gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) als fons marins de les illes Medes, en una acció pilot del 2017 coordinada per Cristina Linares (UB) i Joaquim Garrabou (ICM-CSIC). En la iniciativa també van col·laborar el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i un grup de setze instructors de centres de busseig de l'Estartit.
Reintegrar al medi natural les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) capturades als furtius era lʼobjectiu dʼuna altra acció impulsada per la UB i lʼICM-CSIC el 2011 a les illes Medes. Restaurar els efectes de lʼespoli que causa el furtivisme —mitjançant la reimplantació de les colònies de corall encara vives— era una operació delicada i lʼèxit depenia de molts factors. Segons revela lʼavaluació dels experts duta a terme en el marc del projecte MERCES, amb la col·laboració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, tot indica que les poblacions de corall reimplantat mostren una alta taxa de supervivència.