Nova via per lluitar contra la pèrdua de massa muscular durant l’envelliment
La sarcopènia és un trastorn freqüent en la gent gran que es caracteritza per la pèrdua progressiva de la massa i la funció musculars, una condició que en pot afectar significativament la qualitat de vida i augmentar el risc de caigudes, lesions i dependència. Investigar aquest procés fisiològic és essencial per desenvolupar estratègies efectives que permetin que la població envelleixi amb salut i autonomia.
La sarcopènia és un trastorn freqüent en la gent gran que es caracteritza per la pèrdua progressiva de la massa i la funció musculars, una condició que en pot afectar significativament la qualitat de vida i augmentar el risc de caigudes, lesions i dependència. Investigar aquest procés fisiològic és essencial per desenvolupar estratègies efectives que permetin que la població envelleixi amb salut i autonomia.
Ara, un estudi publicat a la revista Autophagy revela que la proteïna TP53INP2 podria ser clau en la lluita contra la sarcopènia. Està coliderat pels experts Antonio Zorzano, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), i David Sebastian, professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i membre de l’IRB Barcelona, tots dos del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).
El treball, dut a terme en col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, mostra que nivells elevats de TP53INP2 al múscul estan associats amb un augment de la força muscular i un envelliment més saludable en humans.
Els efectes de la pèrdua de massa muscular amb l’edat
La pèrdua de massa muscular comença a manifestar-se típicament a partir dels 55 anys i impacta negativament en la funcionalitat i la salut de les persones. A través d’un estudi exhaustiu, l’equip científic ha identificat el paper decisiu de la proteïna TP53INP2 com a reguladora de l’autofàgia, un procés cel·lular essencial per eliminar proteïnes alterades i orgànuls cel·lulars per preservar la massa muscular i el seu funcionament.
L’estudi, basat en models de ratolí i anàlisi de mostres de teixit muscular humà, constata que els nivells de TP53INP2 disminueixen amb l’edat. No obstant això, si s’augmenta artificialment la quantitat d’aquesta proteïna als músculs, ja sigui de manera prolongada en ratolins joves o temporalment en ratolins més vells amb tècniques d’enginyeria genètica, el resultat és una millora significativa de la massa i la funció musculars.
Aquests resultats suggereixen que fomentar l’activitat de la TP53INP2 —i l’autofàgia al múscul— podria ser una estratègia efectiva per lluitar contra la sarcopènia i promoure un envelliment més actiu i saludable. En altres estudis amb persones, uns alts nivells de TP53INP2 es van associar amb més força i millor exercici físic, i això destaca el seu potencial com a indicador d’un envelliment saludable.
«Aquest estudi no només destaca la importància de mantenir activa l’autofàgia als músculs per prevenir la pèrdua de massa muscular, sinó que també ens dona esperances sobre possibles tractaments que podrien millorar o almenys mitigar els efectes de l’envelliment als nostres músculs», explica Antonio Zorzano, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia de la UB i cap del Laboratori de Malalties Metabòliques Complexes i Mitocondris de l’IRB Barcelona.
«A més, lʻactivació de lʻautofàgia a través de la proteïna TP53INP2 va millorar la qualitat dels mitocondris, uns orgànuls cel·lulars que són essencials per a la generació dʻenergia. En estudis anteriors, ja havíem demostrar que aquest procés es veu alterat durant lʻenvelliment», destaca el professor David Sebastián, membre del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB.
La col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat ha estat essencial per poder accedir a mostres biològiques procedents de pacients ben caracteritzats, fet que ha permès determinar l’associació entre l’expressió muscular de TP53INP2 i l’envelliment saludable en humans. Aquest avenç no només obre noves vies de recerca en el camp de l’envelliment, sinó que també proposa possibles intervencions per millorar significativament la qualitat de vida de la gent gran i ajudar-los a mantenir la seva independència i vitalitat.
Com a objectiu immediat, l’equip continuarà explorant si els nivells de TP53INP2 a cada persona estan condicionats per factors genètics, l’activitat física, o bé si altres hàbits, com ara la nutrició, tenen un paper determinant. Aquest treball ha estat possible gràcies al finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Salut Carles III.
Article de referència:
Sebastián, David; Beltrà, Marc; Irazoki, Andrea; Sala, David; Aparicio, Pilar; Aris, Cecilia; Alibakhshi, Esmaeli; Rubio-Valera, Maria; Palacín, Manuel; Castellanos, Juan; Lores, Luis; Zorzano, Antonio. «TP53INP2-dependent activation of muscle autophagy ameliorates sarcopenia and promotes healthy aging». Autophagy, març de 2024. Doi: 10.1080/15548627.2024.2333717.
Galeria multimèdia
