Per què trobem tant d’ambre en roques del Cretaci?

NOTA DE PREMSA

Insectes capturats en una peça dʼambre dʼEl Soplao, a Cantàbria.
Insectes capturats en una peça dʼambre dʼEl Soplao, a Cantàbria.
Notícia | Recerca
07/07/2023

Què pensaria un viatger del futur, si algun dia pogués analitzar les roques que s’estan formant actualment al planeta? Segurament hi trobaria força fragments de plàstic, i es preguntaria per què aquest material era tan abundant a les roques d’una certa antiguitat a la Terra. Aquesta és la mateixa pregunta que s’han plantejat geòlegs i paleontòlegs després de molts anys d’estudiar un altre material: l’ambre, la resina fossilitzada del Cretaci que ajuda a reconstruir com eren els boscos en què habitaven els dinosaures.

Insectes capturats en una peça dʼambre dʼEl Soplao, a Cantàbria.
Insectes capturats en una peça dʼambre dʼEl Soplao, a Cantàbria.
Notícia | Recerca
07/07/2023

Què pensaria un viatger del futur, si algun dia pogués analitzar les roques que s’estan formant actualment al planeta? Segurament hi trobaria força fragments de plàstic, i es preguntaria per què aquest material era tan abundant a les roques d’una certa antiguitat a la Terra. Aquesta és la mateixa pregunta que s’han plantejat geòlegs i paleontòlegs després de molts anys d’estudiar un altre material: l’ambre, la resina fossilitzada del Cretaci que ajuda a reconstruir com eren els boscos en què habitaven els dinosaures.

Si bé es coneix molt bé la raó de l’abundància de tants plàstics en els ecosistemes actuals, només es poden «intuir les causes naturals que explicarien la producció de grans quantitats de resina en el Cretaci», detalla Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona i primer autor de l’article, publicat a la revista Earth-Science Reviews, que aborda aquesta incògnita de la paleontologia moderna.

«Les històries del plàstic i de les resines fòssils són ben diferents, però tenen un punt en comú: la curiositat que comporta observar que un fenomen nou i rellevant va sorgir en algun moment de la història de la Terra i va quedar registrat a les roques», detalla Delclòs, que és membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

«L’ambre, i en particular la seva abundància, tindria poc interès si no fos perquè conté en el seu interior molts organismes que habitaven els boscos del passat, que s’han conservat perfectament com a fòssils i que avui dia ens permeten conèixer els boscos del Cretaci amb un detall que, per moments, sembra irreal», detalla Enrique Peñalver, membre de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, centre nacional del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CN IGME-CSIC), i coautor principal del treball.

Com es van formar els grans dipòsits d’ambre?

El Cretaci, un període que s’estén dels 145,5 als 66 milions d’anys, representa una època de canvis evolutius ràpids i de diversificació dels organismes. Actualment, no es donen les condicions dominants que en el Cretaci van permetre la formació en massa de dipòsits abundants de resina arreu del planeta, i tampoc no se sap per què en l’època dels dinosaures va haver-hi una producció tan extremament abundant de resina.

«Durant uns 54 milions d’anys, i per primera vegada en la història de la Terra, va haver-hi una producció en massa de resina per part de les plantes, i encara no en sabem el perquè», apunten Delclòs i Peñalver. «Mai abans no s’havien assolit unes quantitats de producció que haguessin pogut formar dipòsits de resina fòssil del que avui coneixem com a ambre. A partir del Barremià i fins al Campanià, i gràcies a les condicions existents al planeta, uns determinats grups de coníferes van poder originar grans dipòsits de resina fòssil que obren una autèntica finestra als ecosistemes del passat i que avui dia aporten una importantíssima informació paleobiològica. Aquest lapse temporal l’hem anomenat Interval Cretaci de Resina (CREI, en anglès)».

La formació de grans dipòsits d’ambre exigeix que hi hagi arbres amb la capacitat de produir molta resina. Durant el Cretaci, només la podien produir gimnospermes com ara les coníferes, que són plantes evolutivament més antigues que les plantes amb flor. A més, la resina havia de quedar atrapada en un medi sedimentari sense oxigen que la preservés durant milions d’anys. Però, quins factors ambientals o biològics van poder condicionar una producció tan alta de resina, en el Cretaci?

«El nostre estudi demostra que, durant el Cretaci, els boscos de coníferes estaven àmpliament distribuïts pel planeta. Aquests dipòsits d’ambre formats durant el CREI compartien aquestes característiques: una alta producció de resina exclusivament per coníferes; la presència de fusinita, un material derivat del material vegetal carbonitzat pels incendis forestals; fòssils conservats dins l’ambre que es corresponen amb fauna i flora similars entre diferents jaciments, i l’acumulació de resina en ambients sedimentaris de transició sota paleoclimes subtropicals i temperats, que coincideix amb els inicis de les etapes de pujades del nivell del mar».

El treball també indica que la producció en massa de resina no va ser contínua durant el CREI ni tampoc igual per tot arreu: va haver-hi moments de més i de menys producció. En l’estudi, dut a terme per un extens grup multidisciplinari d’experts, destaca en especial la participació de Ricardo Pérez de la Fuente, del Museu de la Universitat d’Oxford (Regne Unit).

Una finestra oberta al món desaparegut del Cretaci

Les peces d’ambre recuperades pels paleontòlegs en diferents jaciments d’arreu del món aporten noves perspectives del Cretaci. En aquest període van sorgir els grans ecosistemes terrestres dominats per angiospermes —plantes amb flor— i moltes de les línies evolutives dels organismes actuals. La distribució dels continents i dels corrents marins es va alterar, el clima era més càlid i humit que l’actual, i el nivell del mar es trobava més de 200 metres per damunt de les costes actuals.

«A l’atmosfera hi havia uns alts nivells de diòxid de carboni (CO2,) a causa de l’intens vulcanisme, però també d’oxigen (O2) per la gran extensió dels boscos fins a latituds avui cobertes pel gel, una característica que també fa potenciar els incendis a gran escala», detallen Delclòs i Peñalver.

Aquest és el paisatge global i l’ambient que va dominar la Terra durant bona part del Cretaci. Els factors ambientals van condicionar la vida i l’evolució dels organismes que hi havia al planeta, en especial els terrestres, des dels més petits fins als grans dinosaures, i les relacions entre les diferents espècies.

En aquest escenari, el CREI es perfila com un fenomen de naturalesa global, amb afloraments d’ambre distribuïts arreu durant el Cretaci, i concentrats especialment a Lauràsia i al marge nord de Gondwana. Els factors ambientals devien afectar a escala global, mentre que els biològics —interacció entre plantes i artròpodes, etc.— ho devien fer a escala regional.

«El CREI representa una gran finestra a un món desaparegut, als inicis dels ecosistemes moderns dominats per les plantes amb flor, on habitaven els dinosaures i evolucionaven els llinatges de les primeres aus i mamífers. Estudiar aquest període ens permet obtenir moltes dades del màxim interès científic sobre relacions filogenètiques, organismes extingits, l’inici de comportaments que podem reconèixer avui dia en molts grups, relacions intra i interespecífiques d’organismes extingits (parasitisme, pol·linització, cura parental, formació d’eixams, forèsia, reproducció, etc.) dels habitants d’un medi terrestre, el boscós, que habitualment no es fossilitzen», clouen els experts.

 

Article de referència:

Delclòs, X.; Peñalver, E. et al. «Amber and the Cretaceous Resinous Interval». Earth-Science Reviews, juny de 2023. DOI: 10.1016/j.earscirev.2023.104486

Galeria multimèdia

Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic