Durant els darrers anys, la desforestació ha reduït lʼextensió dels boscos tropicals, que són unes autèntiques arques de la biodiversitat cada cop més amenaçades a tot el planeta. Tal com explica el professor Laurance, «prop de la meitat de les reserves mostren dificultats per mantenir la biodiversitat original. Algunes dʼaquestes arques estan en perill de col·lapsar-se i no tenim més opcions: bona part de la biodiversitat dels boscos tropicals desapareixerà si no millorem la conservació de les àrees protegides». Per Carolina Useche, de lʼInstitut Humboldt, a Colòmbia, «també és alarmant el grau de disminució dʼespècies a les reserves més amenaçades. Això afecta una àmplia varietat dʼespècies animals i vegetals: grans depredadors, primats, peixos, amfibis, etc.».
Biodiversitat: el conjunt és més que la suma de les parts
Moltes de les àrees protegides dels boscos tropicals són relativament petites i estan aïllades entre si per conreus, pastures o àrees recentment desforestades. Lʼequip científic internacional ha analitzat la variació durant els darrers trenta anys dʼun ampli conjunt de bioindicadors i paràmetres ecològics en 60 àrees de boscos tropicals protegits dʼAmèrica, Àfrica, Àsia i Oceania. Segons lʼestudi, que identifica els canvis ambientals que podrien posar en perill les reserves, les àrees més vulnerables són les més exposades als efectes dels colons il·legals, la caça i lʼexplotació comercial de la fusta.
En opinió de lʼexpert de la UB Juan Carlos Guix, que té una destacada trajectòria investigadora al bosc plujós atlàntic de lʼest del Brasil, «no pots preservar una àrea si no tens cura també del seu entorn. Tot indica que hi ha forts vincles ecològics entre els boscos tropicals i els hàbitats situats al seu voltant: les interferències mediambientals produïdes a les àrees situades entorn dels boscos protegits poden ser tan importants com les detectades a lʼinterior. En molts casos, la simplificació excessiva dels ecosistemes situats al voltant de les àrees de boscos tropicals genera interferències nocives per als ecosistemes i per a les espècies que sʼintenta protegir. Lʼautèntica diversitat biològica es troba en el conjunt, no en la simple suma de les parts».
Boscos que es comporten com miralls
Pel coautor Kadiri Serge Bobo, de la Universitat de Dschang, del Camerun, «no només és important el que passa dins dʼuna reserva. És tant o més important el que passa al seu voltant. El 85 % de les reserves que hem estudiat han perdut cobertura forestal durant els últims 20-30 anys, però només el 2 % va registrar un augment de bosc circumdant». Lʼarticle també descriu que moltes reserves de la natura es comporten com miralls, és a dir, són capaces de reflectir amenaces i canvis dels paisatges circumdants (desforestació, impacte dʼespècies invasores, etc.). Aquest model de resposta es dóna en tots els boscos tropicals estudiats en aquest treball internacional. Tal com alerta Carolina Useche, «si una reserva està envoltada per àrees afectades per molts incendis o per mineria il·legal, aquestes mateixes amenaces també poden penetrar a lʼinterior».
Un futur més sostenible és possible
A llarg termini, les àrees de boscos tropicals protegides que existeixen avui en dia al món, seran suficients per garantir la preservació de la biodiversitat dʼaquests dʼecosistemes naturals? En molts casos, probablement no, segons afirma Juan Carlos Guix. Pels autors de lʼestudi, caldrà sumar esforços a tot el món per lluitar contra les amenaces internes i externes dels espais naturals i crear més accions de suport en les àrees protegides en col·laboració amb les comunitats locals.
«Per contrarestar les interferències negatives de lʼacció de les persones, la pèrdua dʼhàbitats i lʼextinció dʼespècies ―continua Guix― caldrà prendre noves i urgents mesures de gestió de la biodiversitat. Per exemple, augmentar les superfícies dels fragments forestals més petits, connectar-los amb altres boscos que també estiguin aïllats mitjançant la creació de corredors biològics i reduir les interferències ambientals que amenacen les àrees protegides, com ara els incendis incontrolats de les zones de pastures properes, les espècies foranes invasores, la caça furtiva, etc.».
Països en vies de desenvolupament i països industrialitzats: el gran dilema
Protegir els boscos tropicals del planeta també exigirà una nova perspectiva per abordar la gestió dels grans espais de la natura. «Els problemes ecològics no es poden deslligar de la realitat social i econòmica de cada país. No es pot plantejar cap estratègia dʼacció sense una perspectiva social. Ens enfrontem a un gran desequilibri entre els païsosrics i els més pobres, i aquí es troba el gran dilema: en matèria de recursos naturals, ens caldrien prop de tres planetes i mig perquè la majoria dels habitants dels països en vies de desenvolupament tinguessin un nivell de vida similar als dels països més industrialitzats», subratlla Juan Carlos Guix.
«Estem malbaratant recursos —assegura— als països més desenvolupats. Al Brasil, per exemple, les explotacions agrícoles i ramaderes estan desforestant els boscos. Això ja es feia 400 anys enrere, però actualment no té cap sentit. Cal gestionar les grans explotacions de manera més eficient, sense aquest altíssim cost mediambiental. És el mateix que passa amb lʼoli de palma que es produeix a Indonèsia i a Malàisia a costa dels boscos tropicals. El que ens trobem a la base dʼaquest gran desequilibri mediambiental entre països rics i pobres són els valors de la societat de consum. És imprescindible reflexionar-hi i replantejar aquests valors per tal de reduir lʼimpacte sobre el nostre planeta».
