Núria Rajadell: «Cuidar i atendre bé la petita infància significa posar els fonaments de la nostra societat futura»
La professora Núria Rajadell, del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, dirigeix el màster de Criança 0-3 i Acompanyament a les Famílies en Xarxa, que pretén oferir una mirada centrada en la criança dels infants durant els tres primers anys de vida i posar en relleu la importància tant de la xarxa social com de la intersectorial (educació, salut, atenció social, cultura, esport, justícia, etc.) per acompanyar la família.
El màster, que sʼadreça a persones que treballen amb primera infància i famílies i també a altres professionals interessats (dels àmbits de lʼeducació, la pedagogia, el treball social o la salut, entre altres), es proposa aprofundir en els coneixements específics sobre el desenvolupament evolutiu dels infants i les seves necessitats, per afavorir un entorn adequat per a aquest desenvolupament. Altres objectius del màster són formar nous professionals per acompanyar dones i homes a assumir una nova identitat quan es converteixen en mares i pares, ajudant a comprendre tant les pròpies necessitats i estats emocionals com les dels seus fills, i adquirir estratègies i habilitats per al treball en grups de suport a la criança amb infants i famílies.
La professora Núria Rajadell, del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, dirigeix el màster de Criança 0-3 i Acompanyament a les Famílies en Xarxa, que pretén oferir una mirada centrada en la criança dels infants durant els tres primers anys de vida i posar en relleu la importància tant de la xarxa social com de la intersectorial (educació, salut, atenció social, cultura, esport, justícia, etc.) per acompanyar la família.
El màster, que sʼadreça a persones que treballen amb primera infància i famílies i també a altres professionals interessats (dels àmbits de lʼeducació, la pedagogia, el treball social o la salut, entre altres), es proposa aprofundir en els coneixements específics sobre el desenvolupament evolutiu dels infants i les seves necessitats, per afavorir un entorn adequat per a aquest desenvolupament. Altres objectius del màster són formar nous professionals per acompanyar dones i homes a assumir una nova identitat quan es converteixen en mares i pares, ajudant a comprendre tant les pròpies necessitats i estats emocionals com les dels seus fills, i adquirir estratègies i habilitats per al treball en grups de suport a la criança amb infants i famílies.
Qui més qui menys ha sentit a dir alguna vegada que els nens haurien de néixer amb un manual dʼinstruccions. El màster vindria a ser aquest manual?
De fet, no ens hauria de fer falta cap manual dʼinstruccions, però la societat sʼha fet tan complexa que la família no està gaudint, a hores dʼara, dʼaquesta preciosa etapa compartida amb un fill o filla dels zero als tres anys. Els progenitors, en general, estan més preparats que mai, però també se senten tremendament sols i viuen aquests moments amb massa angoixa: de no fer-ho bé, de no arribar a tot, etc. Alhora, reben molta informació —no sempre contrastada—, i de vegades els diferents professionals aporten informacions que sovint són divergents.
Per què és tan important atendre i cuidar bé els nadons durant la primera infància?
Hi ha una infinitat de raons que justifiquen la importància dʼaquesta etapa, però voldria destacar-ne dues de primordials: dʼuna banda, perquè és durant aquesta etapa de la vida quan sʼestableixen les bases neurològiques i psicològiques de lʼindividu, des de totes les vessants. I de lʼaltra, perquè cuidar i atendre bé la petita infància significa posar els fonaments de la nostra societat futura.
Falta formació en aquest àmbit?
Hi ha persones formades —i amb una bona formació— en aquesta etapa dels 0-3, però sempre és dʼuna manera parcial, des de visions concretes. La novetat del nostre màster és que ofereix una formació holística a partir de la mirada dels diferents professionals implicats en un moment o altre, amb més o menys profunditat.
Quan i com neix la idea dʼoferir aquesta formació a la UB?
En realitat, és fruit del treball en equip de persones que, des de diferents professions, teníem molt clara aquesta necessitat de formació, i que vam estrenar amb molta il·lusió un primer postgrau el curs 2011-2012.
I després del primer postgrau, va venir un segon postgrau.
Exacte. El màster està format per dos postgraus independents, però alhora complementaris. El primer és un postgrau centrat en la criança i el benestar familiar, que té en compte la situació actual dʼeducar els infants de 0-3, les transformacions familiars i personals, i els desitjos de parentalitat. També sʼhi treballa la construcció del vincle, la diversitat en la criança, i les possibilitats que ens ofereix lʼentorn pel que fa a serveis i polítiques dʼinfància i família.
Lʼaltre postgrau aprofundeix en lʼacompanyament a les famílies en xarxa. Sʼhi mostren les possibilitats que ofereixen els espais familiars (un servei municipal orientat a les famílies amb infants menors de tres anys que ofereix espais de jocs i relació). També hi ha un mòdul sobre la perspectiva històrica, sociològica i política, així com un parell de mòduls amplis que despleguen aspectes de salut i de la tríada infant-família-comunitat. En aquest postgrau sʼaprèn a treballar en equip i sʼofereixen coneixements sobre gestió i emprenedoria en aquest treball en xarxa.
Hi ha alguna formació semblant a la resta dʼuniversitats catalanes o espanyoles? I en la tradició europea?
A lʼEstat espanyol no ens consta cap altra formació dʼaquest estil. A Europa hi ha algunes formacions més globals, per exemple a Alemanya, França, Noruega i Dinamarca.
Per què recomanaria aquesta formació?
Ho resumiria bàsicament en quatre aspectes: per la bona combinació entre teoria i pràctica; per la seva naturalesa holística i intersectorial; per la metodologia de caràcter participatiu i oberta a lʼaprenentatge i enriquiment personal i, per últim, per la seva sòlida capacitació professional.
Quin és el perfil majoritari de lʼalumnat del màster?
No hi destaca cap perfil majoritari, sinó que hi ha —i ho considerem molt positiu— una barreja de perfils (pedagogues, psicòlogues, educadores socials, treballadores socials, mestres dʼeducació infantil, infermeres) que comparteixen lʼinterès per lʼetapa del 0-3. El fet de ser un grup reduït, que no supera les vint persones, provoca una doble anella de formació, des dels docents i des del mateix alumnat. A més, hi coincideixen alumnes acabats de graduar, o amb poca experiència, i professionals en actiu que coneixen bé el seu camp.
Històricament, hem educat les criatures intuïtivament o segons tʼexplicaven les mares o les àvies. Ara penso, com a mare, que mʼhauria anat molt bé fer el màster. Teniu mares o pares matriculats?
Hem tingut alguna mare amb un infant dʼaquesta edat o a punt de ser-ho, però encara es tracta dʼun percentatge massa ínfim. Hi predominen les professionals en formació o tot just graduades, per bé que algunes aprofiten el fet dʼhaver estat mares per aportar informacions o experiències viscudes.
Intueixo que no teniu gaires homes matriculats.
Doncs malauradament no. Molt a desgrat meu, no superem el 10 % de nois matriculats. El desequilibri de gènere en aquesta etapa és exagerat. Sembla que els coses van canviant, però a una velocitat extremadament lenta. Coneixem experiències i polítiques dʼaltres països de la Unió Europea que ens superen amb escreix, i ens hi hauríem dʼanar emmirallant per tenir una societat més justa i equilibrada en aquesta etapa de la vida encara tan feminitzada.
De quins àmbits procedeixen els docents del màster?
La riquesa més preuada dʼaquest màster és lʼequip docent, format per grans professionals que estan treballant en diferents àmbits: educació, salut, justícia, cultura, sociologia. Hi ha una extensa varietat de perfils i dʼinstitucions que hi col·laboren.
Hi ha prou recerca sobre aquesta etapa educativa o sʼha menystingut sempre?
El seguiment per part dels equips pediàtrics o de les educadores de les llars dʼinfants (és a dir, des de lʼàmbit sanitari i educatiu) està ben treballat a Catalunya, però la recerca es troba massa fragmentada i centrada en camps molt específics. Disposem dʼalguns grups de recerca universitaris, de publicacions periòdiques especifiques, però sempre des dʼaquesta visió encara massa unifocal. La immediatesa de resultats que reclama la societat actual, juntament amb el concepte científic en què està immersa encara la recerca, no acaben dʼencaixar amb la recerca longitudinal que reclama lʼetapa 0-3 ni amb lʼenfocament propi de les ciències socials. La difusió exagerada, i a vegades poc contrastada, de publicacions relacionades amb el tema que ens ocupa, també ha fet el seu mal.