Noves evidències sobre els mecanismes moleculars implicats en lʼinici de la psoriasi

D'esquerra a dreta, els investigadors Ester Ruiz, Laura Sòria, Lluís Santamaria, Ester Gil i David Cabrerizo.
D'esquerra a dreta, els investigadors Ester Ruiz, Laura Sòria, Lluís Santamaria, Ester Gil i David Cabrerizo.
Recerca
(24/05/2016)

Dos estudis de recerca translacional de la Universitat de Barcelona han descrit nous mecanismes immunològics de la psoriasi, una malaltia inflamatòria crònica cutània que afecta prop del 2 % de la població. Els treballs, publicats a les revistes científiques dʼalt impacte Journal of Allergy and Clinical Immunology i Journal of Investigative Dermatology , han analitzat en mostres de pacients amb psoriasi els processos moleculars implicats en lʼactuació de la citocina IL-17, una família de proteïnes del sistema immunitari. Aquests resultats són significatius per entendre lʼorigen de la psoriasi i també per poder desenvolupar tractaments farmacològics més específics, ja que el bloqueig dʼaquesta molècula és una nova estratègia terapèutica molt efectiva en el control de la malaltia.

D'esquerra a dreta, els investigadors Ester Ruiz, Laura Sòria, Lluís Santamaria, Ester Gil i David Cabrerizo.
D'esquerra a dreta, els investigadors Ester Ruiz, Laura Sòria, Lluís Santamaria, Ester Gil i David Cabrerizo.
Recerca
24/05/2016

Dos estudis de recerca translacional de la Universitat de Barcelona han descrit nous mecanismes immunològics de la psoriasi, una malaltia inflamatòria crònica cutània que afecta prop del 2 % de la població. Els treballs, publicats a les revistes científiques dʼalt impacte Journal of Allergy and Clinical Immunology i Journal of Investigative Dermatology , han analitzat en mostres de pacients amb psoriasi els processos moleculars implicats en lʼactuació de la citocina IL-17, una família de proteïnes del sistema immunitari. Aquests resultats són significatius per entendre lʼorigen de la psoriasi i també per poder desenvolupar tractaments farmacològics més específics, ja que el bloqueig dʼaquesta molècula és una nova estratègia terapèutica molt efectiva en el control de la malaltia.

El treballs han estat dirigits per Lluís Francesc Santamaria, director del Grup de Recerca dʼImmunologia Translacional de la Universitat de Barcelona, ubicat al Parc Científic de Barcelona, juntament amb investigadors de lʼHospital del Mar i de lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques, entre dʼaltres.

Lʼorigen de la psoriasi de gotes

El primer treball sʼha centrat en lʼavaluació dels efectes moleculars de lʼStreptococcus pyogenes, el bacteri causant de lʼamigdalitis, i que està implicat en el desenvolupament de la psoriasi de gotes (PG), un tipus de psoriasi que es caracteritza per lʼaparició de petites plaques, principalment pel tronc i les extremitats, i que afecta habitualment gent jove. Tot i que la causa dʼaquesta afecció és desconeguda, se sol desencadenar després dʼuna infecció de les amígdales, que sembla provocar una reacció autoimmunitària excessiva. «Lʼobjectiu de lʼestudi era dilucidar quina és la resposta molecular dels pacients amb PG davant del bacteri que causa la infecció, i si els antecedents genètics i ambientals dʼaquests pacients afavoreixen la resposta immunitària inicial», explica Lluís Francesc Santamaria, també professor dʼImmunologia de la UB.

Encara que ja es coneixia la implicació de lʼStreptococcus pyogenes en lʼinici de la psoriasi, fins ara no se sabia quina era la resposta molecular de les cèl·lules del sistema immunitari quan el bacteri es localitza a la pell. «En aquest estudi hem pogut determinar que la resposta en pacients amb psoriasi de gotes activa preferentment la proteïna IL-17, la qual cosa provocaria la resposta inflamatòria que condueix a les manifestacions clíniques de la malaltia», remarca Santamaria. A més, aquesta reacció es produeix especialment en mostres de pacients que porten lʼal·lel HLACw6. «Aquest nou mecanisme podria ajudar a desentranyar en un futur el curs agut i els efectes més greus de la malaltia», afegeix lʼinvestigador.

El segon estudi sʼha publicat en el Journal of Investigative Dermatology, la revista internacional de més impacte en dermatologia, i demostra un altre aspecte que ajuda a comprendre la resposta molecular de la molècula IL-17 en la psoriasi. Segons els investigadors, aquesta citocina indueix en cèl·lules de la pell de pacients lʼexpressió dʼun enzim, la ribonucleasa MCPIP1, que regula lʼexpressió de gens clau en el desenvolupament de la malaltia. «Atesa la important eficàcia clínica del bloqueig dʼIL-17 en pacients amb psoriasi, la identificació de gens preferentment induïts per IL-17 és molt rellevant per entendre lʼinici de la patologia», explica Santamaria.

Un model desenvolupat pels investigadors

Lʼequip de la UB ha fet servir un model amb pell i limfòcits de pacients i subjectes sans, desenvolupat pels mateixos investigadors, que reprodueix al laboratori els mecanismes immunològics implicats en lʼinici de la lesió psoriàtica. «És important treballar amb material clínic de malalts per poder entendre una malaltia crònica inflamatòria com és la psoriasi, perquè els models animals no sempre són predictius en humans», detalla lʼinvestigador.

El Grup de Recerca Translacional en Immunologia va ser distingit recentment amb el Premi Antoni Caparrós (2015) atorgat pel Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) al millor projecte de transferència de coneixement: Transferència entre acadèmia i indústria en immunologia translacional de la psoriasi, per les seves col·laboracions en la recerca de nous tractaments en psoriasi amb la indústria farmacèutica, a partir de les línies de recerca de Lluís Francesc Santamaria.

Referència dels articles:

E. Ruiz Romeu, M. Ferran, A. Giménez Arnau, B. Bugara, B. Lipert, J. Jura, E. Florencia, E. Prens, A. Celada, R. Pujol, L. F. Santamaria Babí (2016). «MCPIP1 RNase is aberrantly distributed in psoriatic epidermis and rapidly induced by IL-17A». Journal of Investigative Dermatology, maig de 2016. Doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.jid.2016.04.030

E. Ruiz Romeu, M. Ferran, M. Sagristà, J. Gómez, A. Giménez Arnau, K. Herszenyi, P. Hóllo, A. Celada, R. Pujol, L. F. Santamaria Babí (2016). «Streptococcus pyogenes-induced cutaneous lymphocyte antigen-positive T cell-dependent epidermal cell activation triggers TH17 responses in patients with guttate psoriasis». Journal of Allergy and Clinical Immunology, abril de 2016. Doi: 10.1016/j.jaci.2016.02.008