Nova campanya oceanogràfica per cartografiar la petjada geològica del terratrèmol dʼAysén als fons marins

La campanya estudia el potencial tsunamigènic dels esllavissaments a la zona del fiord d’Aysén, a Xile. (Imatge: NASA)
La campanya estudia el potencial tsunamigènic dels esllavissaments a la zona del fiord d’Aysén, a Xile. (Imatge: NASA)
Recerca
(12/03/2013)

El 21 dʼabril del 2007, un terratrèmol de magnitud 6,2 a lʼescala oberta de Richter va provocar uns tsunamis que van causar víctimes mortals i danys importants en infraestructures de la indústria de la cria de salmons a les costes xilenes. Identificar i cartografiar la petjada geològica dels esllavissaments submarins causats per aquesta crisi sísmica a la zona del fiord dʼAysén (Xile) és lʼobjectiu principal de la campanya oceanogràfica DETSUFA, que duu a terme el Grup de Recerca Consolidat (GRC) Geociències Marines de la UB del 4 i 17 de març a bord del vaixell oceanogràfic BIO Hespérides.

 
La campanya estudia el potencial tsunamigènic dels esllavissaments a la zona del fiord d’Aysén, a Xile. (Imatge: NASA)
La campanya estudia el potencial tsunamigènic dels esllavissaments a la zona del fiord d’Aysén, a Xile. (Imatge: NASA)
Recerca
12/03/2013

El 21 dʼabril del 2007, un terratrèmol de magnitud 6,2 a lʼescala oberta de Richter va provocar uns tsunamis que van causar víctimes mortals i danys importants en infraestructures de la indústria de la cria de salmons a les costes xilenes. Identificar i cartografiar la petjada geològica dels esllavissaments submarins causats per aquesta crisi sísmica a la zona del fiord dʼAysén (Xile) és lʼobjectiu principal de la campanya oceanogràfica DETSUFA, que duu a terme el Grup de Recerca Consolidat (GRC) Geociències Marines de la UB del 4 i 17 de març a bord del vaixell oceanogràfic BIO Hespérides.

 

«Aquests esllavissaments, iniciats a les parets del fiord, van provocar unes cicatrius geològiques que són visibles encara avui en dia. Lʼestudi dʼaquests esllavissaments, i dʼaltres encara més antics que puguin ser identificats, permetrà interpretar-ne la dinàmica, caracteritzar-ne la perillositat i modelitzar la propagació de lʼonada destructiva», explica el professor Galderic Lastras, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, que és membre del GRC Geociències Marines i director dʼaquesta campanya oceanogràfica.

 
En la campanya també hi participen Miquel Canals, cap de recerca del GRC Geociències Marines, i altres membres dʼaquest equip científic, a més dʼexperts del Servei Geològic de Noruega (NGU), el Centre de Geologia Marina de la Universitat de Gant (Bèlgica), la Universitat de Malta, lʼInstitut de Física del Globus de París, la Universitat de Xile i el Servei Nacional de Geologia i Mineria de Xile (SERNAGEOMIN). Els investigadors duen a terme prospeccions geològiques mitjançant tècniques acústiques per obtenir cartografies dels fons marins de molt alta resolució, amb un nivell de detall molt elevat (de fins a un metre), i seccions sísmiques que mostren la disposició de les roques per sota del fons marí.
 
«El fiord dʼAysén és un model geològic altament rellevant per comprendre aquest tipus de processos en altres masses dʼaigua tancades o semitancades com ara fiords, llacs, embassaments, etc. que puguin allotjar nuclis de població en risc», apunta el professor Galderic Lastras. «Per això, aquesta investigació és un exemple clar de com la recerca científica pot actuar en benefici directe de la societat, i més concretament, en relació amb lʼocurrència, la investigació i la mitigació de catàstrofes naturals».
 
 
En aquesta expedició, la dotació del vaixell oceanogràfic BIO Hespérides està encapçalada pel comandant Jaime Cervera i els seus oficials i hi participen dos membres de lʼInstitut Hidrogràfic de la Marina, així com dos pilots de lʼArmada xilena, que aporten els seus valuosos coneixements en la navegació pels canals patagònics. La Unitat de Tecnologia Marina (UTM-CSIC) dóna suport tècnic a lʼequip científic, que navega per una àrea marina relativament tancada i poc coneguda però de gran bellesa natural. La campanya, que acabarà el 17 de març a Punta Arenas (Xile), forma part de lʼacció complementària DETSUFA, finançada pel Ministeri dʼEconomia i Competitivitat.