Noves descobertes per millorar la comprensió de la síndrome de TRAF7 i l’atenció mèdica als pacients
La síndrome de TRAF7 o síndrome de CAFDADD és una malaltia neurològica i del desenvolupament que causa una àmplia varietat de manifestacions clíniques, com anomalies cardíaques, facials i digitals, i retard en el desenvolupament. Ara un estudi publicat a la revista Pediatric Neurology aporta una millor comprensió de les característiques clíniques, genètiques i funcionals de la síndrome causada pel gen TRAF7. El treball contribuirà a conèixer més bé aquesta malaltia i millorar l’atenció mèdica i el maneig clínic dels pacients afectats.
La síndrome de TRAF7 o síndrome de CAFDADD és una malaltia neurològica i del desenvolupament que causa una àmplia varietat de manifestacions clíniques, com anomalies cardíaques, facials i digitals, i retard en el desenvolupament. Ara un estudi publicat a la revista Pediatric Neurology aporta una millor comprensió de les característiques clíniques, genètiques i funcionals de la síndrome causada pel gen TRAF7. El treball contribuirà a conèixer més bé aquesta malaltia i millorar l’atenció mèdica i el maneig clínic dels pacients afectats.
La recerca és codirigida per equips de la Facultat de Biologia i lʼInstitut de Biomedicina (IBUB) de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l’Hospital 12 d’Octubre, que són membres també del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER).
La síndrome de CAFDADD és causada per variants patogèniques en la línia germinal del gen TRAF7, que codifica la proteïna TRAF7. Va ser descrita en un estudi (Genetics in Medicine, 2020) liderat per l’equip UB-IRSJD-CIBERER, en col·laboració amb experts de l’Institut Nacional de Salut i Recerca Mèdica (INSERM, França).
De les manifestacions clíniques al risc oncològic
La proteïna TRAF7 és un component clau de diverses vies de senyalització cel·lular, incloses les vies de NF-κB i MAPK, amb un paper fonamental en l’apoptosi, la proliferació, la diferenciació i la supervivència cel·lulars. Les variants alterades del gen TRAF7 causen disfuncions en aquestes vies de senyalització i són la base de diverses característiques clíniques observades en la síndrome de CAFDADD, que poden ser força variables i afectar en diferent grau els pacients. La hipoacúsia i una talla baixa, presents en tots els pacients, són altres característiques principals que posa en relleu la nova publicació. També s’han abordat altres manifestacions no tan comunes però rellevants, com ara el trastorn del son i l’autisme.
El nou treball analitza detalladament onze casos nous d’aquesta malaltia ultrarara i presenta una revisió exhaustiva de la literatura, que inclou cinquanta-vuit casos reportats prèviament. En concret, s’han identificat vuit variants amb error de sentit (missense) disfuncionals i diferents, i s’han revelat aspectes ja coneguts associats a la síndrome de TRAF7, com és l’existència de variants recurrents i l’encavalcament entre variants en línia germinal que donen lloc a la síndrome de TRAF7 versus les variants somàtiques associades a tumors. Les conclusions milloren la comprensió de la relació entre les variants genètiques i les manifestacions clíniques de la síndrome de CAFDADD, i fan un èmfasi especial en la valoració del possible risc oncològic dels pacients.
El treball constata la complexitat i l’heterogeneïtat de la síndrome de CAFDADD relacionada amb TRAF7 i dona valor a la importància de l’avaluació clínica exhaustiva i multidisciplinària per a cada pacient. L’equip també proposa pautes basades en l’evidència per al maneig clínic de pacients amb la síndrome de CAFDADD relacionada amb TRAF7, amb recomanacions per a avaluacions mèdiques regulars, intervencions terapèutiques específiques i seguiment a llarg termini per monitorar la progressió de la malaltia i prevenir-ne possibles complicacions.
Article de referència:
Palma-Milla, Carmen; Prat-Planas, Aina, et al. «Expanding the phenotypic spectrum of TRAF7-related CAFDADD: report of eleven new cases and literature review». Pediatric Neurology, març de 2024. Doi: 10.1016/j.pediatrneurol.2024.03.008