Nova edició de lʼʻInforme dʼindicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanesʼ

Lʼestudi que ha elaborat lʼACUP destaca dʼentrada que lʼoferta total de places de grau respecte a la població té una distribució força equitativa en el territori català. En canvi, lʼoferta total de places de màster respecte a la població és significativament superior a la província de Barcelona. En conjunt, lʼoferta total de titulacions universitàries es troba en fase dʼestabilització, amb lʼexcepció dels màsters, que experimenten cada any un lleuger increment. Així, es conclou que sʼhan consolidat les diferents modalitats dʼoferta formativa en els darrers cinc cursos acadèmics.

Pel que fa al perfil dels estudiants, el desplegament de lʼespai europeu dʼeducació superior (EEES), amb la implantació dels primers estudis de grau el curs 2008-2009, ha comportat un creixement sostingut de la matrícula en els estudis de grau i, sobretot, en els de màster, amb un increment superior al 20 % anual durant els dos darrers cursos. La matrícula en estudis universitaris oficials de grau i màster a les universitats públiques catalanes i a la UOC del curs 2016-2017 supera els 190.000 estudiants.

El curs 2016-2017, 40.874 persones van iniciar estudis de grau a les universitats públiques catalanes i la UOC, i més de la meitat de lʼalumnat nou eren dones. A les universitats públiques presencials, hi comencen estudis majoritàriament persones dʼentre divuit i dinou anys (set de cada deu), mentre que a la UOC, sis de cada deu persones que hi accedeixen tenen entre vint-i-cinc i quaranta-cinc anys.

Pel que fa al perfil del professorat, el nombre total de PDI sʼha incrementat en 1.466 persones al llarg del període 2013-2017 —un augment del 9,4 %—, però en termes ETC lʼincrement ha estat de 137 persones. Dels 17.014 membres del PDI, un 41,8 % són dones i, del total, el 63,4 % són doctors. A partir del curs 2015-2016, es percep un augment dels estudiants que participen en programes de doctorat. Així mateix, en els darrers cinc anys sʼhan desenvolupat un total de 286 programes de doctorats industrials, en els quals han participat 352 empreses i 404 estudiants.

Pel que fa al finançament de la docència, el model de finançament de la Generalitat a les universitats públiques catalanes mostra un increment notable entre els anys 2004 i 2010. Els decrements, molt remarcables, per efecte de la crisi els anys 2011, 2012 i 2013, comencen a remuntar-se, tot i que lentament, els darrers tres anys, del 2015 al 2017. Lʼany 2017 el finançament ordinari procedent de la Generalitat se situa a lʼaltura del 2007.

En aquest sentit lʼinforme destaca que, a Catalunya, lʼesforç de les famílies en el finançament dels estudis universitaris continua sent més alt que a Espanya: a Catalunya, el 30 % dels ingressos procedeixen de la matrícula; a Espanya, el 23 %. Els ingressos de matrícula a Catalunya representen el 21,2 % dels ingressos per aquest mateix concepte en el conjunt dʼEspanya, mentre que els ingressos per transferència corrent de la comunitat autònoma són només del 14,7 %.

Així mateix, lʼInforme posa de manifest la qualitat de lʼoferta formativa. El sistema universitari públic català destaca a escala internacional per la seva qualitat contrastada, que el situa en una posició destacada en el context europeu i internacional. El percentatge de titulats que fa una estada a lʼestranger ha anat augmentant en els darrers anys fins a situar-se en prop del 20 %, en consonància amb lʼobjectiu europeu. Les dades evidencien que la universitat catalana és atractiva com a universitat dʼacollida.

Lʼinforme també destaca que el rendiment dels estudiants universitaris ha millorat en el període dʼimplantació de lʼEEES, i ha passat del 72 % al 82 % en els graus i del 88 % al 92 % en els màsters. Amb la progressiva implantació dels graus, més de 40.000 estudiants universitaris prenen contacte amb el món professional a través de les pràctiques professionals, tant curriculars com no curriculars, que desenvolupen en empreses i institucions. Les pràctiques professionals realitzades durant els estudis milloren lʼocupabilitat dels graduats, fet que es posa de manifest amb el 12 % dels estudiants que accedeixen a la seva primera feina per aquesta via.

Un darrer aspecte que cal destacar és que, en els dos últims cursos, sʼha produït un increment dels alumnes de formació continuada del 13 % i un increment dels alumnes de màster del 44 %, mentre que lʼoferta sʼha mantingut estable. Lʼoferta de formació en idiomes es consolida en el conjunt de les universitats, i ho fa de la mateixa manera en les diferents llengües. Destaca, però, un lleuger descens en els darrers dos cursos, que situa el volum dʼalumnes total en valors similars als del curs 2010-2011.

Monogràfic: Formació i compromís social de les universitats

El monogràfic dʼaquesta segona edició de lʼInforme tracta sobre la formació i el compromís social de les universitats, i inclou experiències concretes que il·lustren el paper clau que juguen com a agents de transformació social. Aquestes experiències suposen un impuls important del sistema universitari català des de diferents àrees de coneixement; la vinculació de la universitat amb el territori a través de propostes de caràcter social i transformador; la consolidació de processos dʼinstitucionalització en cadascuna de les universitats; així com també un marc compartit sota la perspectiva de responsabilitat social universitària, com a eix transversal dʼuna docència, recerca i transferència de qualitat.

LʼInforme dʼindicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes (2018), elaborat per lʼACUP, té com a objectiu principal aportar informació rellevant sobre la formació i la docència, i posar en valor social la seva importància. Aquesta segona edició dona continuïtat a la primera, presentada el 2016, i vol contribuir així a prendre el pols de manera periòdica a la situació de la universitat pública catalana.

LʼInforme es divideix en tres capítols: «El sistema català de formació universitària» (Lʼoferta formativa, El perfil dels estudiants, El perfil del professorat, La formació de doctorat i El finançament de la docència amb beques i ajuts); «El procés formatiu: metodologies i innovació docent» (Qualitat de lʼoferta formativa, Mobilitat i internacionalització, Rendiment, Pràctiques professionals i La innovació docent); i «Universitat permanent» (Formació continuada i Xarxes i vincles amb la universitat). Tanca lʼestudi un monogràfic, amb un tema que varia en cada edició. El 2016 es va dedicar a lʼocupabilitat dels titulats universitaris, i enguany sʼha titulat «Formació i compromís social de les universitats».

En el marc de la presentació també sʼha avançat que, a finals del 2019, es presentarà lʼInforme dʼimpacte social, i el 2020, lʼInforme dʼindicadors de recerca i innovació. Dʼaquesta manera, es vol continuar la tasca de retiment de comptes a què estan compromeses les universitats públiques amb la societat catalana, un compromís de responsabilitat i transparència del qual la publicació dels diferents informes nʼés una mostra.