Nou instrument dʼabast internacional per a lʼavaluació i la classificació de lʼesquizofrènia
Un equip de la Universitat de Barcelona i de Benito Menni CASM ha coordinat lʼelaboració dʼun instrument vàlid arreu del món per avaluar, estudiar i classificar lʼesquizofrènia. La nova eina forma part de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), impulsada i avalada per lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS) amb lʼobjectiu dʼobtenir un llenguatge unificat per avaluar i descriure la salut de les persones. El conjunt bàsic de necessitats presents en l'esquizofrènia (schizophrenia core set) és el resultat dʼuna recerca en la qual han participat persones afectades, familiars i experts internacionals de diferents disciplines. El procés ha culminat aquesta setmana a Barcelona amb una conferència, en què vint dels especialistes internacionals més rellevants en lʼàmbit de la esquizofrènia han consensuat el document definitiu que es farà servir a escala nacional i internacional.
Un equip de la Universitat de Barcelona i de Benito Menni CASM ha coordinat lʼelaboració dʼun instrument vàlid arreu del món per avaluar, estudiar i classificar lʼesquizofrènia. La nova eina forma part de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), impulsada i avalada per lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS) amb lʼobjectiu dʼobtenir un llenguatge unificat per avaluar i descriure la salut de les persones. El conjunt bàsic de necessitats presents en l'esquizofrènia (schizophrenia core set) és el resultat dʼuna recerca en la qual han participat persones afectades, familiars i experts internacionals de diferents disciplines. El procés ha culminat aquesta setmana a Barcelona amb una conferència, en què vint dels especialistes internacionals més rellevants en lʼàmbit de la esquizofrènia han consensuat el document definitiu que es farà servir a escala nacional i internacional.
Juana Gómez-Benito, coordinadora de la línia en Conducta de lʼInstitut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) i catedràtica de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Facultat de Psicologia de la UB, Emilio Rojo, adjunt a la direcció mèdica de lʼHospital Benito Menni CASM i Mercè Martín, vicepresidenta de la Federació de Salut Mental de Catalunya, han presentat avui aquesta eina al campus de Mundet de la UB.
Una eina que possibilita la comunicació arreu del món
La classificació CIF és una eina dissenyada i validada per lʼOMS per categoritzar les característiques de la salut de les persones en el context de la seva situació personal i del seu entorn. Segons explica Gómez-Benito, «és un instrument que proporciona el marc conceptual per codificar un ampli rang dʼinformació relacionada amb la salut, per exemple, el diagnòstic, el funcionament dels malalts, els graus de discapacitat o els motius per contactar amb els serveis de salut». «A més —continua—, fa servir un llenguatge estandarditzat i unificat, que possibilita la comunicació sobre la salut i lʼatenció sanitària entre diferents disciplines i ciències arreu del món».
Lʼeina conté un llistat exhaustiu dels factors potencialment rellevants sobre el funcionament de les persones que presenten algun tipus dʼafectació mèdica. En total, són 1.454 categories, en què es tenen en compte les funcions i estructures corporals, com ara la sensació de dolor o la capacitat dʼatenció; les condicions per portar a terme diferents activitats o participar en la vida social, i també factors ambientals com ara lʼeducació, lʼentorn o el treball. «La nostra recerca ha consistit a extraure les categories que són exclusivament rellevants per descriure lʼesquizofrènia des de la perspectiva de tots els agents implicats en la malaltia», explica Emilio Rojo. Finalment, a la conferència de consens es va acordar incloure noranta-set categories dins del conjunt bàsic per descriure la funcionalitat en aquesta patologia, i vint-i-cinc categories en el conjunt abreujat.
«Aquest conjunt de categories suposa un marc de referència per a lʼavaluació de la funcionalitat en lʼesquizofrènia que fins ara no existia. Per fi es disposa dʼun llenguatge comú que es posa a disposició de tota la comunitat científica i professional de la salut mental. Aquesta eina es podrà fer servir per dissenyar serveis, sistemes i polítiques de salut, dur a terme estudis epidemiològics a escala mundial, avaluar la funcionalitat dels nostres pacients i fer-ne ús en lʼàmbit de la recerca, entre altres aplicacions», apunta Juana Gómez-Benito.
Participació de persones afectades, famílies i experts
Fins a arribar a aquests documents, lʼequip de la UB, en coordinació amb lʼICF Research Branch, el centre encarregat del CFI a escala internacional, han seguit un protocol dissenyat per l'OMS. Aquest procés ha consistit en revisions dʼestudis científics, grups de discussió amb pacients i familiars, enquestes a experts internacionals de diferents disciplines (psiquiatres, psicòlegs, infermers, assistents socials, terapeutes ocupacionals, etc.) i, finalment, un estudi multicèntric i internacional que identifica, des de la perspectiva dels clínics, els problemes més comuns que experimenten les persones amb esquizofrènia, així com els factors ambientals que afecten la seva condició de salut.
Amb tota aquesta informació es va arribar a la conferència de consens que ha tingut lloc a Barcelona del 12 al 14 de maig a les instal·lacions de lʼOMS al recinte de lʼHospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. En la conferència sʼhan reunit vint de les més altes personalitats internacionals en lʼàmbit de l'esquizofrènia. En un procés de presa de decisions iteratiu, combinant el treball en petits grups amb sessions plenàries, els experts han conclòs quines eren les categories que definien més bé lʼesquizofrènia segons la classificació CIF.