Nova eina per millorar els estudis de fisiologia de lʼexercici
Investigadors de la UB han dissenyat una nova eina que permet classificar les rates de laboratori segons el seu estil de carrera a la cinta de córrer, un procediment àmpliament utilitzat en la recerca sobre fisiologia de lʼexercici. La metodologia, publicada a la revista PLOS ONE, millora la interpretació dels estudis en aquest àmbit científic, ja que permet relacionar la manera de córrer —i per tant, aspectes com la intensitat real de lʼexercici— amb dades metabòliques i fisiològiques, com per exemple indicadors de dany muscular. Liderat pel catedràtic de la Facultat de Biologia Ginés Viscor, el treball podria augmentar el nombre dʼanimals vàlids per participar en els experiments, i permetre així ajustar-se millor als principis internacionals de lʼexperimentació animal.
Investigadors de la UB han dissenyat una nova eina que permet classificar les rates de laboratori segons el seu estil de carrera a la cinta de córrer, un procediment àmpliament utilitzat en la recerca sobre fisiologia de lʼexercici. La metodologia, publicada a la revista PLOS ONE, millora la interpretació dels estudis en aquest àmbit científic, ja que permet relacionar la manera de córrer —i per tant, aspectes com la intensitat real de lʼexercici— amb dades metabòliques i fisiològiques, com per exemple indicadors de dany muscular. Liderat pel catedràtic de la Facultat de Biologia Ginés Viscor, el treball podria augmentar el nombre dʼanimals vàlids per participar en els experiments, i permetre així ajustar-se millor als principis internacionals de lʼexperimentació animal.
Problemes dʼadaptació a la carrera contínua
La rata de laboratori és un model emprat a tot el món per investigar sobre la resposta de lʼorganisme a lʼexercici. Entre les tècniques més usades en aquestes recerques destaca la carrera contínua en cinta de córrer, però no totes les rates sʼadapten igual a aquest exercici, ja que la seva forma natural de desplaçament és un tipus de carrera intermitent. «Una fracció variable de rates aprèn a córrer de manera contínua amb facilitat, però altres espècimens no sʼhi acostumen i corren de manera intermitent o simplement no aprenen a córrer i sʼhan de descartar», explica Ginés Viscor.
Contaminació del disseny experimental
La diversitat en lʼadaptació a la cinta de córrer té diferents implicacions en la recerca, com ara que el volum dʼentrenament o la seva intensitat real sigui diferent segons quin hagi estat el procés dʼadaptació de la rata a la carrera contínua. Dʼaltra banda, el fet que les rates que no sʼadapten a aquest tipus dʼexercici es descartin o passin al grup de rates sedentàries acaba esbiaixant el grup control amb rates que tenen tendència natural a córrer dʼuna altra manera. «En els estudis, el risc de seleccionar només rates que són bones corredores equivaldria a escollir com a voluntaris humans només aquells subjectes que fossin esportistes entrenats i fer-los representatius de tota la població», explica lʼinvestigador.
En aquest context, lʼobjectiu del treball és classificar la manera de córrer de les rates a la cinta i relacionar aquest estil de carrera amb els resultats dels estudis en lʼaspecte fisiològic, de manera que es puguin aprofitar tots els animals, tant si són bons corrent com si no ho són tant.
Sistema de puntuació
Lʼeina dissenyada per lʼequip de la UB avalua i puntua lʼestil de carrera de les rates en funció de tres característiques: actitud, resistència i rendiment. «Amb aquesta puntuació podem monitoritzar el tipus dʼactivitat de la rata i correlacionar el nivell de corredora demostrat en lʼexperiment amb les dades fisiològiques, fet que ajuda a aclarir resultats que abans eren confusos. Dʼaquesta manera, la metodologia permetria tenir una estimació més precisa de la dosi real dʼexercici realitzat per cada rata», detalla lʼinvestigador.
Estudi del dany muscular induït per exercici
Els investigadors han aplicat lʼeina en un projecte que analitza lʼimpacte de lʼentrenament en la recuperació del dany muscular. Per fer-ho, lʼestudi compara els indicadors fisiològics de dany muscular amb lʼexercici realitzat per les rates a la cinta de córrer. Els resultats mostren que la nova eina permet distingir entre animals sans i animals que han patit prèviament un dany muscular excèntric induït per lʼexercici. Així, els investigadors podien identificar, per exemple, que les rates que trigaven més a habituar-se a la carrera contínua es cansaven menys i trigaven més a arribar lʼesgotament muscular, o a lʼinrevés: rosegadors que des del principi eren molt bons corredors presentaven dades de dany muscular més altes per haver estat corrent durant més temps al llarg de la prova, fins a arribar a lʼextenuació.
Les correlacions que permet la nova eina faciliten que sʼaprofitin millor les dades obtingudes de cadascuna de les rates, la qual cosa contribueix a un ús més responsable dels animals en lʼexperimentació. «Lʼús dʼaquest sistema de puntuació augmenta el nombre dʼanimals que es poden emprar, que serien pràcticament tots, i així es compleix millor amb el principi de les tres erres —reemplaçament, reducció i refinament—, que és un dels pilars bàsics de lʼexperimentació amb animals», conclou lʼinvestigador.
Referència de lʼarticle:
J. G. Ríos-Kristjánsson, D. Rizo-Roca, K. Mist Kristjánsdóttir, C. A. Núñez-Espinosa, J. R. Torrella, T. Pagès i G. Viscor «A three-criteria performance score for rats exercising on a running treadmill». PLOS ONE, juliol de 2019.